Valoració
Fitxa tècnica
Hiro (guió, dibuix, tinta i color)
(明日ちゃんのセーラー服 - Akebi-chan no Sērāfukua)
[ Manga seinen, slice of life ]
Tu manga online
Shueisha (19/08/20)
Ivréa (sense data prevista)
5 capítols (39-43) + 1 cap. extra - 194 pàgines b/n (algunes a color a la publicació mensual) - 130 x 180 mm Wikipedia | MyAnimeList
Sinopsi
Whakoom:
“Somriures i llàgrimes són records per a tota la vida. Una noia amb vestit de mariner que assisteix a una prestigiosa escola de secundària per a noies rurals. Segon dia del primer viatge de l’Akebi a Tòquio! Perquè estem juntes tot el temps, tristesa, felicitat, diversió… tot tipus de sentiments es desborden. Sol, focs artificials, piscines, les millors vacances d'estiu amb els amics! Un volum 7 ple de records!”
Crítica
Assumint, una mica tard, que això, més que un manga, és un llibre d’art d’il·lustracions de pin-up…
Els capítols d’aquest setè volum són:
- Hi ha un gran problema,
- Com puc contestar a això?,
- Una noia misteriosa,
- Brilla, brilla, petit estel i
- Una cosa que vull fer.
En aquest volum intenta recuperar tot el fan-service que no va tenir temps de desenvolupar en l’anterior volum.
Sembla que en el volum anterior l’autor es va descuidar les atencions habituals al fan-service fins molt al final del volum, així que, en aquest, sense venir a conte de res, ens mostra l’Akebi a mig vestir entre ballarina i alumna de secundària, però sempre ben espatarrada!
Em sembla que ja ho vaig comentar en un volum anteriorment: l’autor fa uns retrats de noies adolescents preciosos; a més, si els hi afegeix moviment com els passos de ball de l’Akebi, l’expressivitat augmenta notablement; sempre amb un detall pel cabell, els brillos dels ulls, ombres i plecs de la roba que sobta. Tot plegat, contrasta estranyament amb algunes vinyetes que només estan tot just esbossades. És una cosa que se m’escapa…
Col·lecció
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 1 (2017)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 2 (2017)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 3 (2018)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 4 (2018)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 5 (2019)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 6 (2019)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 7 (2020)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 8 (2021)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 9 (2021)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 10 (2022)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 11 (2023)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 12 (2023)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 13 (2024)
- Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 14 (2024)
Resum (amb espòilers)
A Hi ha un gran problema, les quatre amigues encara es troben a Tòquio rebent l’Akebi en les seves vacances d’estiu i avui, segon dia d’excursió, visiten llocs amb molta vegetació, igual que al poble natal de l’Akebi. 
Quan paren a prendre unes postres a una cafeteria, l’Akebi treu el tema del proper festival cultural que han d’organitzar a l’institut i la Usagihara mostra a les companyes un seguit de fotos de l’Akebi entrenant coreografies al saló de ball. L’Erika s’apunta a participar-hi. 
En sortir, l’Akebi se sufoca amb la calor i, amb uns moviments corporals ben complexos sense acabar de treure’s la roba, aconsegueix treure’s la brusa de sota, ensenyant el melic quan aixeca els braços. L’Erika vol seguir els seus pasos, però li surt volant una cinta del llaç i, sense pensar-s’ho dos cops, l’Akebi fa un bot per recuperar-la llençant-se a l’aigua i mullant-se tota, al mateix lloc on, de petita es va mig ofegar. L’Erika li clava una bofetada perquè l’ha espantat… no tant perquè és on va estar a punt d’ofegar-se, sinó perquè el vestit que porta l’Akebi està fet a mà per la seva pròpia mare. A Com puc contestar a això?, l’Erika, encara preocupada, truca al servei i fa portar una tovallola per l’Akebi, al mateix que les acompanya en el cotxe de la casa a l’estació a recuperar l’equipatge i les porta a la seva casa/mansió. El clima d’alegria i disbauxa s’ha trencat i ara es respira tensió, perquè l’Akebi “ha fet plorar” l’Erika… Un cop dintre la casa la porta al bany i li porta una muda neta de roba. L’Akebi demana disculpes i l’Erika surt del bany corrents amb llàgrimes als ulls.
Després de donar instruccions al servei perquè es facin càrrec de l’Akebi quan surti del bany, l’Erika acaba abraçada amb l’Usagihara i li pregunta què ha de fer. Se suposa que ella hauria d’haver demanat les disculpes i ha acabat fent-ho l’Akebi. Està desconcertada, però la Usagihara li dona suport i l’escolta. Al final, però, qui diu dues paraules sensates i coherents és la Tatsumori. Quan obre el bolso amb la brusa de l’Akebi per fer-la rentar amb la resta de la roba, també li surten els regals que havia comprat en el viatge per l’Erica i la Usagihara. L’Erika els demana ajuda a les amigues per demanar-li perdó a l’Akebi com cal.A Una noia misteriosa, després d’uns detalls fan-service amb posturetes forçades sortint de la banyera despullada i eixugant-se, es posa un viso de roba interior i el vestit de mariner que li han deixat preparat. Un cop vestida, observa casualment un individu mig amagat pel jardí que camina de manera molt sospitosa i, una vegada més, sense pensar-s’ho surt corrents darrera d’ell per immobilitzar-lo amb una tovallola. Com era de suposar, s’identifica com el pare de l’Erika, que acaba d’arribar d’una gira i volia donar-li una sorpresa a l’Erika. Ràpidament demana disculpes i en pocs segons ja congenien entre bromes.
L’Akebi li diu al pare de l’Erika que avui l’ha fet plorar i demana consell. Mentrestant, les tres amigues estan decidint com demanar-li disculpes a l’Akebi i, quan l’Erika decideix no esperar més i entrar ara mateix al bany es passeja mig despullada per la residència, però quan hi arriba se n’adona que allà no hi ha ningú i no porta ni tovallola ni muda per quan hagi de sortir. Des de la banyera veu l’Akebi xerrant amb el seu pare al jardí i no surt del seu astorament.
A Brilla, brilla, petit estel, coneixem l’esforç de l’Erika per seguir els passos del seu pare aprenent piano amb l’objectiu d’aconseguir la seva proximitat portant-la d’acampada i haver de rebre sempre les felicitacions per correu o amb fotos. De gira per l’estranger, quan el seu pare li promet un regal, il·lusionada perquè podrà estar amb ell, s’acaba convertint en una trucada de telèfon amb la promesa d’encara més classes i més concursos de concertista de piano. Després d’això es posa malalta, refusa les classes i torna al Japó. D’això últim, ara fa tres anys. Tota aquesta història l’explica una criada a les amigues de l’Erika.
Continuant la conversa del pare de l’Erika amb l’Akebi, el pare es pensa que finalment ha deixat d’estudiar piano, però l’Akebi el corregeix i li diu que li agrada molt, davant la seva sorpresa. En aquest punt apareix l’Erika tota xopa de no assecar-se en sortir de la banyera i amb la roba a mig vestir. L’Akebi li dona la tovallola assecant-li el cap. L’Erika ha escoltat part de la conversa anterior i, després de demanar-li disculpes a l’Akebi, diu que havia pensat deixar el piano, però el fet que ella sempre fos allà la va dissuadir.
En aquest punt, la Usagihara i la Tatsumori acaben de descobrir que la casa té una piscina privada i enorme, però està buida. En una situació desconcertant per a mi, demana si la poden omplir i li contesten que sí, però fins la nit no estarà plena. ¿Estan a punt d’arribar “divertidíssims” jocs d’aigua d’adolescents a la llum de lluna en el fan-service més indecent que haguem vist mai? Jo dic que sí…
Una cosa que vull fer, les quatre amigues tornen a estar reunides al jardí amb el pare, la mare i la serventa de l’Erika. L’Erika li diu al seu pare que vol muntar una acampada al jardí i necessita la seva supervisió. Quan fosqueja encenen un llum de càmping i es queden xerrant i prenent te a la porta de la tenda de campanya. El pare de l’Erika, amb un parell de copes de més, li diu que li agradaria escoltar-la al piano acompanyant l’Akebi. L’Erika al principi s’hi nega, però l’Akebi l’acaba convencent de fer-ho. Un cop començada la interpretació, l’Erika atura l’actuació per avisar que, de fet, no han practicat mai i que, la propera actuació que faran, la treballaran tant, que no tindrà res a veure amb la que es va perdre. En el festival cultural de l’institut, les dues es comprometen a actuar juntes i conviden el pare de l’Erika.
L’Akebi s’ha divertit molt en el seu primer viatge a Tòquio.
Ara torna en tren sola a casa i a l’estació l’esperen la mare i la germaneta petita. Ve carregada de regals. Per celebrar la tornada, sa mare li ofereix anar a dinar fora, però, després de dos dies fora de casa, ella enyora el menjar de la mama.
En un capítol extra, veiem el que ens va mostrar l’anime quan una noia molt nerviosa abans d’entrar a l’examen d’ingrés, no té amb que eixugar-se les mans fins que l’Akebi li deixa un mocador i, quan es disposa a retornar-li, li diu que ja ho farà la propera vegada que es trobin. Es tracte de l’Ayumi, que viu a Aomori, al nord del Japó, gairebé tocant Hokkaidō.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada