Ricard Vilanova: Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 11 (2023) (Akebi's Sailor Uniform)

Valoració

Fitxa tècnica

Hiro (guió, dibuix, tinta i color)
(明日ちゃんのセーラー服 - Akebi-chan no Sērāfukua)

[ Manga seinen, slice of life ]
Tu manga online
Shueisha (17/03/23) (Tonari no Young Jump)
Ivréa (sense data prevista)

5 capítols (61-65) - 202 pàgines b/n (algunes a color a la publicació setmanal) - 130 x 180 mm
Wikipedia | MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Aquest sentiment no esvaeix el color. L’Akebi és una noia de primer any amb un vestit de mariner que va a una prestigiosa escola de secundària per a noies rurals, l’acadèmia privada Rōbai. Festa de la Lluna a la tardor. Com afrontarà l’Akebi els fets que la Mai Togano li explica…? I arriba el dia de l'equinocci de tardor. El passat i el present estan units per un cor de dol. Us vull entregar el volum 11.”

Crítica

Els detalls de la mort dels pares de la Mai Togano!

Els capítols d’aquest onzè volum són:

Finalment la vaig trobar!,
Gràcies,
Aquí?,
He de donar el meu millor esforç i
Així que si us plau.

En aquest volum coneixem els detalls de la mort dels pares de la Mai Togano. Al final… quin fart de plorar!

També coneixem el recolzament que, entre totes, acaben donant a l’esquerpa i pesimista Oshizu Hebimori i les seves inseguretats aprenent a tocar la guitarra.

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

A Finalment la vaig trobar!, mentre la menuda Hotaru Hiraiwa està fent llavi amb l’embocadura de trompeta, la Mai Togano està rebutjant la festa d’aniversari proposada per l’Akebi perquè li recorda la mort dels seus pares. Mentre van passejant parlen dels esforços de l’Oshizu Hebimori amb la guitarra.

En un altre moment, la Tōko Usagihara, en veure l’Akebi preocupada, se li ofereix perquè li pregunti qualsevol cosa referent a l’amor (veure volum 6 quan l’amiga de primària de la Usagihara, la Romi, li diu que ja no surt amb el noi que li agradava, el Matsuya).

Les noies, cadascuna en el seu món, van apurant els últims dies de la seva estada al campament d’estudis de la festa de la Lluna.

A Gràcies, l’Oshizu Hebimori s’ha saltat les classes per tenir més temps per practicar. L’Erika l’escolta assajar i es posen a xerrar. Davant la frustació de l’Oshizu, l’Erika li explica el guió de l’obra de teatre on el noi que interpreta ella, disputa l’amor de la noia que interpreta l’Akebi amb un altre noi… li pregunta a l’Oshizu si ella fa el rol de l’altre noi en el triangle a amorós. L’Oshizu encara s’agobia més. L’Erika li revisa la cançó que ha escrit i li ofereix donar-li classes.

Mentrestant l’Akebi està assajant amb la Chiarashi i continua preocupada per la coincidència de l’aniversari de la mort dels pares de la Mai Togano amb l’aniversari del seu naixement. La Chiarashi aprofita aquest fet per obtenir expressivitat en la interpretació, en el punt que ha de fer l’exercici d’imaginar les experiències personals dels altres. Aquesta experiència la fa plorar i la Chiarashi es commou, però continuen parlant de posar-se en el lloc de l’altre i l’empatia. L’Akebi continua preocupada i, per destensar-la, la Chiarashi acaba ensenynt-li el vestit d’idol que haurà de portar a l’assaig final que volia amagar fins l’últim moment.

A Aquí?, l’Erika proposa a l’Oshizu tocar juntes. L’Erika s’ha après la cançó que ha composta l’Oshizu d’oïda, mentre l’assajava. La comença a tocar i li demana a l’Oshizu que s’hi afegeixi; en un principi n’és reticent, però quan s’hi afegeix, tot i cometre error rera error, l’Erika li diu que no pari de tocar, que flueixi, i ho comença a gaudir. Quan més animades estan, apareix l’Ai Tatsumori a reganyar-la perquè s’ha saltat les classes, però també per oferir-se a ajudar-la a estudiar. Al final, totes s’acaben preocupant i ajudant l’esquerpa Oshizu.

A He de donar el meu millor esforç, la Chiarashi li dona permís a l’Akebi per anar a recolzar les seves companyes en tots els esdeveniments esportius a canvi de que hi vagi vestida amb el vestit d’idol que ha de portar a l’obra de teatre per, de passada, fer-ne promoció.

Després d’un intens dia de classes en el que l’Akebi no para d’exercitar-se entre classe i classe, aprofita per anar a banyar-se. Allà s’hi troba la Mai Togano que volia anar-hi quan no hi hagués ningú i acaben parlant de la qüestió de l’aniversari, però d’una manera divertida, fent veure que és un concurs: cadascuna va fent una pregunta, alternadament, però limitant el temps de resposta a deu segons. Quan li toca el torn a l’Akebi va directa al gra i pregunta què va passar perquè el seus pares morissin el dia del seu aniversari: van morir en un accident de trànsit i ella en va ser l’única supervivent; després, hospital, casa d’acollida i adopció.

L’Akebi s’entristeix i apena amb aquelles paraules i sent llàstima per la Mai, però ella no ho percep així, perquè, de fet, no ha tingut mai cap problema en la vida. D’aquesta manera li demana que deixi de posar aquella cara de preocuopació per ella.

Al capítol final Així que si us plau (atenció: 75 pàgines!), la Mai recorda en un flash-back el dia de l’accident i encara es desperta, de vegades, com si fos un malson, però també té molts altres bons records d’ells. El seu aniversari (i el de la mort dels seus pares) és el vint-i-sis d’octubre, tres dies després de l’equinocci de tardor.

L’Akebi li pregunta a la Mai si vol fer ohagi, dolç d’arròs i pasta de fesol, conjuntament amb la Tōko Usagihara, com a ofrenes per l’equinocci. Mentre ho estan preparant, la Mai demana per fer pasta suau de fesol vermell. En acabar els dona les gràcies i surt a passejar. Es troba amb la Minoru Ohkuma i la Hotaru Hiraiwa i descobreix que la Hotaru Hiraiwa té l’habilitat de conèixer totes les plantes i insectes del voltant. La Mai aprofita i li pregunta a Hotaru si sap d’un lloc amb moltes aus. La Hotaru li contesta que sí i la hi porta.

Pel que recordava la Mai, els seus pares eren aficionats a l’ornitologia i volia estar on ells es van conèixer. En el seu quadern de notes, es barregen els dibuixos de memòria del seu pare i els seus. La Minoru elogia el seu talent innat per la biologia i l’afalaga.

Al vespre està una mica abatuda fins que arriba l’Oshizu Hebimori amb la guitarra penjada del coll, moment en què oblida les seves penes, es mostra més madura i sap transmetre confiança.

El dia de l’equinocci, en el Higan o festa de celebració dels morts, mentre la majoria de companyes fan rituals seriosos, l’Akebi fa una petita coreografia rebosant d’alegria, amb l’uniforme d’estiu per mostrar-lo als seus avis ja morts, situació que sorprèn la Mai.

La Mai acaba confesant a l’Akebi que aquell lloc era al que es dirigia amb els seus pares el dia de l’accident. La Mai està trista perquè, mica en mica, ha oblidat les cares i veus dels seus pares. Davant la sorpresa de la Mai, l’Akebi es posa a saltar i cridar, fent-se més gran per atreure l’atenció dels seus avis i els fa saber que està molt bé, però ho fa tan grollerament que la resta de companyes es posa a riure. La Mai pensa que allò no és per riure i els demana als seus pares que la perdonin per haver-se fet tan gran sense la seva ajuda amb normalitat.

Acabades les ploreres s’eixuguen les llàgrimes i la Tōko Usagihara es presenta amb els ohagi i les posa d’ofrena als seus pares. La Mai els diu als seus pares que les seves amigues l’han ajudat i que no accepta cap altra resposta que no sigui que estan ben bones.

Ricard Vilanova,

persona humana.

dimecres, 5 de juliol del 2023

Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 11 (2023)
(Akebi's Sailor Uniform)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada