Vol 714 a Sidney (1968)

[465]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Vol 714 pour Sydney)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2012)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Aquest àlbum marca el retorn a l’aventura. Va començar a sortir al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després d’acabar-se Les joies de la Castafiore. Aquí retrobarem en Rastapopoulos, qui crèiem que s’havia ofegat al final de Stoc de coc, i al seu amic Allan. Sorgeix una nova figura: el molt riquíssim Laszlo Carreidas, l’home que mai no riu. Aquest home és un milionari, propietari d’avions i companyies petrolieres, i de la beguda Sani-Cola. Aquest personatge fou inspirat per Marcel Dassault. És un tipus paradoxal: pertany als bons, però sota l’efecte del sèrum de la veritat, apareix com un ésser sense massa escrúpols a l’hora d’amassar la seva fortuna. Cap al final de la història, trobarem a Mike Ezdaditoff, personatge inspirat en Jacques Berger, autor del llibre Le Matin des Magiciens i animador de la revista Planète. Aquí veiem la fascinació que sentia l’Hergé pels fenòmens paranormals i extraterrestres.”

Crítica

No recordava pas que aquest àlbum anava d’àliens a les antípodes…

Atenció al títol: en l’edició actual, Sidney l’escriuen amb la primera “i” llatina i la segona “y” grega. En l’edició que m’ha arribat a mi, comprada el 12/07/23, però és l’edició de 2012, encara hi consta al títol les dues “y” gregues: Sydney.

A banda d’això, hi ha errades ortogràfiques molt bèsties després de divuit edicions i ni una intenció de corregir-les… No parlo dels diacrítics de recent “imposició”: parlo d’errades bàsiques que fan molt mal a la vista.

Si, a més a més, li afegim la negligent impressió amb negre “ala de mosca”, diu molt de la nefasta gestió en les reimpressions de l’editorial.

Ha estat divertida la relectura d’aquest penúltim àlbum publicat de l’Hergé, perquè ara l’he fet amb el GoogleMaps obert i he anat posant-me en situació en context en tot moment i he pogut posicionar on passava l’acció, exceptuant els llocs inventats, és clar.

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

En una escala a l'aeroport de Jakarta abans d'arribar al seu destí, la ciutat australiana de Sydney, en Tintín, el capità Haddock i el professor Tornassol es troben amb el seu amic Szut, aparegut per primera vegada a Stoc de coc. Ara és el pilot personal del milionari Laszlo Carreidas. Veient que no poden rebutjar l'oferta de viatge de Carreidas, en Tintín i companyia s'embarquen en el jet privat del milionari. Durant el vol, el secretari de Carreidas i altres còmplices segresta l'avió i el fa aterrar en una illa volcànica deserta. Ja a terra, els protagonistes es troben cara a cara amb en Rastapopoulos, que vol aconseguir la fortuna de Carreidas.

Curiositats i context (tintin.com)

Vol 714 a Sydney

Vol 714 a Sidney (1968), és el viatge interromput, la diversió que ho capgira tot, la incursió de Tintín i els seus companys en el desconegut, en un món irreal animat per fenòmens telepàtics, és el contacte increïble amb extraterrestres i la sortida d'un somni… Però és realment un? Jakarta, última escala abans de Sidney per al vol 714 de Boeing.

Una trobada sobtada amb un vell conegut, l’Szut, porta a Tintín i als seus amics a respondre favorablement a la invitació del famós multimilionari Laszlo Carreidas (l'home-que-mai-riu) i a embarcar-se en el seu trijet el "Carreidas 160". Seran, malgrat ells, els testimonis del segrest del multimilionari.


Prou de Dassault, aquest Laszlo…

Un fa avions, l'altre també. Un té fama de no riure mai, l'altre també. Un porta barret, mocador i ulleres, l'altre també.

Marcel Dassault que va inspirar el personatge Laszlo Carreidas

Ho haureu entès: entre Laszlo Carreidas i Marcel Dassault, hi ha semblances evidents. El que sens dubte hauria admès Hergé si li haguessin preguntat al respecte…


Compte amb la Sani-cola

És un dels millors gags de l’àlbum. Té la particularitat de desenvolupar-se de manera discontínua al llarg de tres pàgines. El més destacat és el descobriment per part del capità Haddock dels sorprenents efectes produïts sobre les plantes verdes per Sani-Cola, un refresc de clorofil·la produït per Laszlo Carreidas.


Un deu pel Carreidas 160

Als Studios Hergé, tothom sabia que Roger Leloup no tenia igual a l'hora de dissenyar avions. És per això que Hergé va confiar al futur "pare" de Yoko Tsuno la tasca de crear el Carreidas 160, un trijet supersònic de geometria variable la secció del qual publicada al Journal de Tintin va revelar tots els secrets als lectors d'entre 7 i 77 anys.

Dibuix tècnic del Carreidas 160 en el Vol 714 a Sidney

Sembla un cosmonauta

Quan calgué dibuixar l'enigmàtica estàtua que, inclinant-se, donava pas al grup de fugitius liderat per Tintín, Hergé va recórrer a un procés l'eficàcia del qual ja havia experimentat amb el coet lunar. Va fer fer una maqueta articulada de l'estàtua a partir de l'única fotografia que tenia a la seva disposició i, com es pot veure, en va fer un ús excel·lent.

Maqueta a escala de la monumental estàtua basculant del temple subterrani

No, però quina pipa!

Perseguint els seus presoners, que acaben d'escapar d'ells, el Rastapopoulos i l’Allan de sobte es troben cara a cara amb un mico de probòscide. Una trompa?, és un mico gran amb un nas especialment imponent. Aquest nas recorda a l’Allan el d'algú és una cosa. Però si algú diu que és precisament el Rastapopoulos és un altre…

Roda la R…
L'últim científic que s'ha creuat amb Tintín i els seus amics, Mik Ezdanitoff deu els seus coneixements de telepatia i hipnosi a les relacions privilegiades que manté amb els extraterrestres.

Jacques Bergier inspira a Hergé per a l'estudiós Mik Ezdanitoff

Aquest estrany científic en què Hergé es va inspirar, en Jacques Bergier, era un eminent especialista en fenòmens paranormals que va animar, amb Louis Pauwels, la revisió i l'enciclopèdia Planète.


Bufar en una contrabufetada

En el vol 714 cap a Sydney, Hergé es va comprometre a desmitificar l'Aventura amb A majúscula. Són sobretot els “dolents” els que, en semblar més ridículs que dolents, porten el pes de l'operació. Un exemple entre d'altres? L'escena durant la qual Rastapopoulos, tot destrossat i accidentat, s'enfada quan, per manca de dentadura, l’Allan comença a cecejar.

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)