Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Crabe aux pinces d'or)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2011)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
“Tot seguint la pista d’una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d’un vaixell d’una banda de malfactors traficants d’opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l’alcohol, vici que li dona innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert.”
Crítica
Ja és mala sort que m’hagi arribat una edició de 2011 amb moltes pàgines –inclosa la primera– fora de registre com si fossin màcules d’impremta. L’edició superdesfasada, la mala impressió i la mala cura que han tingut, des de sempre, l’editorial per fer-ne les reimpressions, agreujat per una mala retolació i retocs que grinyolen, han convertit la lectura d’aquest volum en una mala experiència.
Per molta gent, segurament és el millor dels àlbums –o un dels millors– però per mi ha estat el més avorrit de tots, però segurament hi té molt a veure que no en van fer gaires revisions en el moment d’aplicar el color i a que la versió que m’ha arribat té el color molt degradat degut al mal aprofitament de fotolits o planxes per a impressió.
El salva que, casualment, he tingut la pensada de revisionar la pel·lícula d’Spielberg The Adventures of Tintin (2011) i ben bé mitja pel·lícula, encara que en espanyol s’hagi titulat Las aventuras de Tintín: El secreto del unicornio, està basada en aquest àlbum que ens ocupa ara.
Si no m’he descomptat és el primer àlbum que té quatre vinyetes a pàgina completa sense comptar amb l’última pàgina d’alguns volums.
Amb la presentació de l’alcohòlic graciós, el capità Haddock, comencen el seguit de renecs excel·lentment traduïts i d’aportació pròpia en la nostra llengua de Joaquim Ventalló tant i tant celebrats.
“Venjança! Marrans! Aventurers! Deshonrats! Clatelluts! Filantròpics! Salvatges! Carcamals! Llenguts! Gasteròpods! Climatèrics! Ensofrats! Diabòlics! Mariners de safareig! Autòcrates! Gripaus! Decrèpits! Criminals! Canívals! Paràsits! Megateris!”
“Traïció! Venjança! Renegat! Heretge! Tecnòcrata! Nigromàntic! Filibuster! Vegetarià! Saltamarges! Pirata! Corsari! Arlequí! Rabassut! Sarcòfag! Malfactor! Catracòlic! Venjança! Bergant! Rovellat! Llunàtic! Botxí! Vagabund! Numismàtic! Inconoclasta! Estrenyinador! Arvicòlid! Esbalandrat! Microbi! Brètol! Vampir!”
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
Tintín és informat per Dupond i Dupont d'un cas relacionat amb les contraband d'opi, es troba amb un tros de paper a partir del que sembla una llauna de carn de cranc amb la paraula "Karaboudjan" escrita en ell. La seva investigació posterior i el segrest d'un home japonès interessat en donar-li una carta, porta Tintín a un vaixell anomenat Karaboudjan, on és segrestat per un sindicat de criminals que han ocultat l'opi en les llaunes de cranc. Tintín escapa de la seva habitació tancada amb clau, després Milú rosega seves cadenes, Tintín colpeja a un home enviat a portar-li menjar, deixant a l'home lligat i emmordassat a l'habitació. Tintín es troba amb el capità Haddock, un capità de vaixell alcohòlic, que és manipulat pel seu primer oficial, Allan, i no es dona compte de les activitats criminals de la seva tripulació. Tintín s'amaga a l'armari sota el llit i derrota Jumbo, el mariner que queda a la cabina, mentre que Allan creu que Tintín ha sortit de l'ull de bou del magatzem. A continuació, troben el buit i ràpidament es remunta a l'habitació del capità, on troba Jumbo lligat a una cadira i emmordassada. Escapen de la nau en un bot salvavides, després d'enviar un missatge per ràdio a la policia sobre la càrrega, un hidroavió tracta d'atacar ells. Tintín i el capità abaten l'avió i el segresten lliguen els pilots, i tractar d'arribar a Espanya. Després d'una tempesta han de fer un aterratge d'emergència al Sàhara, on s'escapa la tripulació.
Després de viatjar a través del desert i gairebé morir de deshidratació, Tintín i Haddock són rescatats i portats a un lloc d'avançada francesa, on se senten a la ràdio de la tempesta enfonsat el Karaboudjan. Viatgen a un port marroquí, i en el camí són atacats per membres de la tribu tuareg, defensar-se a si mateixos amb els francesos. Al port, els membres de la seva antiga tripulació segrestar el capità després que ell reconeix la seva dissimulada Karaboudjan. Tintín compleix amb Thomson i Thompson, qui va aconseguir el seu missatge, i aprenen que el ric comerciant Omar ben Salaad va vendre les llaunes de cranc; Tintín diu Dupond i Dupont que investiguin discretament. Tintín segueix la pista de la banda i guarda el capità, però tots dos s'intoxiquen pels fums dels barrils de vi, en un tiroteig amb els dolents. Persegueixen la banda de membres del celler a una entrada darrere d'una prestatgeria a la casa de Salaad. Després de la sobrietat, Tintín descobreix un collaret d'un cranc amb les urpes d'or en l'amo del tènue celler, Omar ben Salaad, i s'adona que ell és el líder del cartell de la droga. Allan roba un llanxa i intenta escapar, però Tintín el captura. La policia arresta la banda i lliura a l'home japonès, que es presenta com Bunji Kuraki, un detectiu de la policia que estava tractant d'advertir a Tintín del grup al qual s'enfrontava. Havia estat investigant el mariner de la tripulació de Haddock que es va ofegar; el mariner estava a punt de portar-opi abans de ser eliminat. Encendre la ràdio, Tintín s'assabenta que, gràcies a ell, tota l'organització del cranc de les pinces d'or està rere de les reixes.
Curiositats i context (tintin.com i viquipèdia)
Quan l'exèrcit belga es va enfrontar als invasors alemanys el maig de 1940, Hergé i la seva dona van fugir amb cotxe a França juntament amb desenes de milers de belgues, primer a París i després en direcció sud a Puy-de-Dôme, on van romandre sis setmanes. El 28 de maig, el rei belga Leopold III va rendir oficialment el país a l'exèrcit nazi alemany per evitar nous assassinats, un moviment amb què Hergé va estar d'acord. Alemanya va col·locar Bèlgica sota ocupació. Hergé va seguir la petició del rei que tots els civils que havien fugit del país tornessin; va tornar a Brussel·les el 30 de juny. Allí, va descobrir que un oficial de la Propagandastaffel ocupava casa seva, i també es va enfrontar a problemes financers, ja que comptava impostos endarrerits, però no va poder accedir a les seves reserves financeres.
Totes les publicacions belgues estaven sota el control de la força d'ocupació alemanya. La publicació catòlica Le Vingtième Siècle i el seu suplement Le Petit Vingtième, on Hergé sempre havia treballat serialitzant Les aventures de Tintín, ja no tenien permís per continuar publicant-se. A Tintín al país de l'or negre, la història que Hergé hi havia serialitzat, va haver de ser abandonada. Victor Matthys, l'editor rexista de Le Pays Réel, va oferir feina a Hergé com a dibuixant, però Hergé la va percebre com una publicació explícitament política i, per tant, va rebutjar el lloc.
En canvi, va acceptar un lloc a Le Soir, el diari francòfon més gran de Bèlgica. Confiscat als seus amos originals, les autoritats alemanyes van permetre que Le Soir tornés a obrir sota la direcció titella de l'editor belga Raymond de Becker, encara que va romandre fermament sota el control dels nazis, recolzant l'esforç de guerra alemany i defensant l'antisemitisme. Després d'unir-se a Le Soir el 15 d'octubre, Hergé va crear el seu nou suplement infantil, Le Soir Jeunesse. Nomenat editor d'aquest suplement, va ser ajudat pel seu vell amic Paul Jamin i el dibuixant Jacques Van Melkebeke. El primer número de Le Soir Jeunesse va ser publicat amb un gran anunci a la portada: “Tintin et Milou sont revenus!” (“Tintín i Milú estan de tornada!”). Alguns belgues estaven molestos que Hergé estigués disposat a treballar per a un diari controlat per l'administració nazi; va rebre una carta anònima d’un “pare d'una família nombrosa” demanant-li que no treballés per a Le Soir, tement que Les aventures de Tintín ara se n'anessin a utilitzar per adoctrinar els nens en la ideologia nazi, i que com a resultat “ja no parlessin de Déu, de la família cristiana, de l'ideal catòlic… Com pots acceptar col·laborar en aquest terrible acte, un veritable pecat contra l'Esperit?”. Però Hergé va ser fortament atret per la tirada i nombre de lectors de Soir, que va arribar a assolir els 600 000, molt més del que havia aconseguit Le Vingtième Siècle. Ante la realitat de la supervisió nazi, Hergé va abandonar els temes polítics oberts que havien envaït gran part del seu treball anterior i, en canvi , van adoptar una política de neutralitat. Sense la necessitat de satiritzar els tipus polítics, Harry Thompson va observar que “Hergé ara s’estava concentrant més en la trama ia desenvolupar un nou estil de comèdia de personatges. El públic va reaccionar positivament”.
==
A la recerca de misterioses caixes de cranc, Tintín coneixerà l'home que es convertirà en el seu amic inseparable: el capità Haddock. Aquest és el pitjor: presoner d'Allan, el seu segon, i sobretot totalment alcohòlic.
La primera reunió del capità Haddock i Tintín. Vinyeta extreta de la pàgina 15 d’El cranc de les pinces d'or. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.
Abans de recuperar-se, tindrà temps de regalar-nos la seva sèrie més bonica d’insults (míticament traduïts al català per Joaquim Ventalló): motlles de gofres, ectoplasmes, mariners d'aigua dolça i molts altres, mil ports! *
L'aventura s'obre amb una escena gairebé silenciosa al final de la qual el seu mestre recrimina a Snowy per haver explorat, com és habitual, els contenidors d'escombraries. Tanmateix, uns instants després, Tintín no dubta a fer el mateix. Òbviament, Snowy no deixa de tornar-li la seva pròpia moneda. Santíssima Neu!
La similitud entre els dos vaixells de càrrega és sorprenent. El realisme de les decoracions d'Hergé és relativament avançat mentre es troba a l'estil Tintín: “cadascun d'aquests elements no ha de ser ni massa simplificat ni massa detallat, que cada un d'ells es mantingui al seu lloc i s'incorpori al tot.” (Hergé, a Numa Sadoul, Tintín i jo, Ed. Casterman, p.64).
Per a més informació, consulteu "Ports i molls" (tintin.com).
El capità que fa la seva aparició a El cranc de les pinces d'or està amb ressaca. Un borratxo!, “un esclau del seu vici” (Numa Sadoul, Tintin et Moi, Ed. Casterman, p.156). Allà està, trencant-se i esfondrant en llàgrimes mentre invoca la seva “mamà”! Dit això, com que no sabem res de la senyora Haddock, només podem fer suposicions sobre ella: per exemple, que amb un fill així devia haver conegut dies difícils.
Després de l'estavellament de l'hidroavió del qual havien pres el control, en Tintín i el seu nou company, el capità Haddock, es van posar a creuar el desert a la recerca d'un pou.
Borgonya antiga: Compte amb el llevataps
Superats per la set, la calor i la fatiga, Tintín i el capità Haddock s'esfondran al mig del desert.
Esperit de síntesi: una vinyeta memorable
Aterroritzats per la banda d'insults que els va llançar el capità Haddock, els Berabers deixen de disparar, s'aixequen i fugen. Tot això succeeix simultàniament en una mateixa vinyeta, cada pla de la qual és una successió de moviments descompostos realitzats pels personatges. En tota la seva obra, a Hergé li agraden dues vinyetes. Aquest dibuix dels berabers sota el foc dels insults del capità és un dels dos.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada