Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Coke en stock)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2012)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“El tràfic d’esclaus i d’armes són l’eix de l’argument d’aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s’hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l’or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L’emir Ben Kalish Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i se’n van cap a Khemed, per tractar d’ajudar l’emir.”
Crítica
Un àlbum icònic farcit de “cameos”…
Hi podem trobar:
- el general Alcázar (L’orella escapçada i Les set boles de cristall),
- l’emir Ben Kalish Ezab, el seu fill l’Abdallah i el xeic Bab-el-Ehr (El país de l’or negre),
- el Dawson (El lotus blau),
- l’Oliveira da Figueira (Els cigars del faró i Tintín al país de l’or negre),
- el Patràs Patxà (Els cigars del faraó),
- l’Allan (Els cigars del faraó i El cranc de les pinces d’or),
- el Rastapopoulos, àlies marquès de Gorgonzola (Tintín a Amèrica, Els cigars del faraó i El lotus blau) i
- el Serafí Llantió (L’afer Tornassol).
Quan era petit, aquest àlbum no el vaig entendre (m’agradaven els acudits mostrats, encara que no entenia el missatge final), però vaig notar que els nois més grans sí l’entenien o els agradava, per la qual cosa, d’alguna manera, vaig associar aquest àlbum a un àlbum d’adults… Ara puc dir que, en aquest àlbum, conjuntament a Objectiu: la Lluna hi han les escenes més mítiques i icòniques de tots els àlbums d’Hergé, així com els acudits més comentats de tots els àlbums.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
Sortint del cinema, en Tintín i el capità Haddock es troben el general Alcázar. De tornada al castell del Molí, descobreixen que un altre conegut, l'emir de Khemed, Mohammed Ben Kalish Ezab, ha estat derrocat pel seu enemic, el xeic Bab El Ehr, i l'emir ha enviat el seu fill, Abdallah, al castell del Molí perquè hi estigui segur. Seguidament els policies Dupond i Dupont expliquen a en Tintín i al capità que el general Alcázar vol comprar un avió militar a J. M. Dawson, qui també ha venut avions a Bab El Ehr.
En Tintín, en Milú i el capità Haddock viatgen fins a Khemed per a retornar el control del país a l'emir, però en Dawson, que ja se n'ha assabentat, col·loca una bomba a l'avió per a matar-los.
Curiositats i context (tintin.com)
Stoc de coc il·lumina les pràctiques escandaloses dels esclavistes moderns. La incredulitat del capità Haddock no canviarà això. El tràfic d'éssers humans encara existia al segle XX. En el vint-i-un també, ai. Com passa amb moltes altres preguntes serioses, Hergé va ser sensible a aquesta actualitat dramàtica i la va traslladar a una ficció plena de girs i voltes.
Una història de portada
El lector aquí esdevé una mena de voyeur, un espectador privilegiat d'una escena amb accents dramàtics, a la qual ens convida el dibuixant. El moviment de les aigües verdes i blanques contrasta marcadament amb aquesta gran superfície negra estàtica que constitueix el fons de la il·lustració. Les lletres blanques del títol accentuen encara més aquesta dramatització suggerida per l'autor. Una portada d'un àlbum que no passa desapercebuda, un èxit en el gènere.
A la literatura clàssica no és habitual una història que comença pel final; en un còmic clàssic tampoc és habitual una història que comenci amb la paraula FI. És, però, d'aquesta manera que Hergé comença l'àlbum de Stoc de coc.
Al cor de l'acció
La il·lustració de la portada és encertada, ens submergeix de seguida al cor de l'acció, i el lector l'haurà entès, una acció amb accents dramàtics. La descodificació és senzilla: el carguero Ramona és l'objectiu. Els prismàtics i el periscopi ens faran veure tots els colors, el combat naval no és lluny, els torpedes tampoc. Aquest enquadrament tan particular, primer pla negre i retalls en cercles, no ens augura res. Ja la portada del disc parlava molt de la gravetat de determinades situacions. Afortunadament, com sempre amb Tintín, tot acabarà bé…
El general Alcázar Sortint d'un cinema amb Tintín, el capità Haddock es topa amb un vell conegut, el general Alcázar. El xoc fa que perdi la cartera. En aquest últim, fotografies d'avions de caça…
Foto d'avions de caça a Coke en Stock
Amb ganes de tornar-ho tot al seu propietari, els nostres amics troben que va mentir sobre el seu lloc de residència. També s'assabenten que viatja a comprar avions per enderrocar el seu rival, el general Tapioca. Aquesta trobada inesperada a la cantonada de l'avinguda de la Toison d'Or (Brussel·les) ofereix als lectors l'únic esbós, de força bona qualitat, mai realitzat per Tintín. 
Stoc de coc té un rècord: el de l'àlbum que inclou el major nombre de personatges secundaris que han aparegut en aventures anteriors: el general Alcázar (i el seu rival), l’Abdallah, l’emir Ben Kalish Ezab (i el seu rival), el doctor Müller, l’Oliveira da Figueira, el Rastapopoulos, el Séraphin Lampion i la Castafiore, l’Allan Thompson, el Nèstor, el Dawson…
Piotr Szut, la petita novetat Pilot estonià, mercenari amb una bena, el company no és antipàtic. Hergé també el farà reaparèixer al Vol 714 a Sydney. Despertarà en el Capità Haddock la creació d'un nou improperi: “Tu tirador de pitets!”
Poc secret
En una cafeteria no lluny del suposat hotel Alcázar, Tintín demana dues aigües minerals. Els metges us diran que és aconsellable beure'l, perquè les seves sals contenen elements beneficiosos per a la salut. Però el capità Haddock òbviament volia un altre tipus de beguda i com que no tenia veu en l'assumpte, ho compensa en l'absència de Tintín, anat a fer una trucada telefònica. Si aquest últim està tan atent com el lector, s'haurà adonat que a la seva tornada s'ha afegit un got addicional als altres dos. Sembla que no conté aigua…
Una pedra providencial
El guepard pot ser ultra ràpid a la carrera, ferotge i increïblement flexible, però no és rival per a una gran pedra llançada violentament sobre el seu crani. Però per al felí imponent, no hi ha dubte que el Milú és el més fort. Incapaç de separar el paper d'un i de l'altre, atribueix aquest dolorós incident a l'acció del fox terrier. Si ho sabés! Però és massa tard, l'animal està fermament convençut de la supremacia del valent gosset!
A dintre o a fora… Quan Allan fa la famosa pregunta al capità Haddock, és a dir, dormir amb la barba a dintre (sota) o a fora (sobre) dels llençols, és plenament conscient dels problemes que causarà al seu interlocutor.
Sota aquesta pregunta s'amaga finalment un bon psicòleg, capaç de desestabilitzar el seu oponent amb paraules senzilles, però quines paraules!
Interrogants en cascada
Un tauró que s'empassa una mina no passa desapercebut. Sobretot quan explota. Una bafarada de color vermell brillant ho testimonia, el soroll sembla ensordidor i, per tant, la bombolla ocupa gairebé tota la superfície disponible a la part superior de la caixa. Al seu voltant, una sèrie de signes d'interrogació Endevinem el seu origen: un hidroavió de la Marina dels EUA, el creuer Los Angeles, el carguero Ramona i el submarí del Marquès di Gorgonzola, àlies Roberto Rastapopoulos. Pràcticament els quatre punts cardinals dels signes de puntuació, s'havia de fer. Hergé ho va fer!
Doctor Bombard
A la dècada de 1950, molts diaris i revistes dedicaven llargs articles a les gestes i descobriments dels científics i exploradors en missió a totes les parts del món. Com Paul-Émile Victor, Jacques-Yves Cousteau, Haroun Tazieff, el nom del doctor Alain Bombard va cridar l'atenció d'Hergé. El científic i l'artista van simpatitzar i intercanviar cartes. Al final, Alain Bombard va tenir dret a la pàgina 36 d’Stoc de coc amb una caixa de format sorprenent, que feia referència directament a la seva famosa dieta de supervivència.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada