Fun Home. Un tragicòmic familiar (2006)

[394]

Valoració

Fitxa tècnica

• Premi Eisner 2007 al millor còmic basat en la realitat

Alison Bechdel (guió, dibuix, tinta i color)
(Fun Home. A Family Tragicomic)

[ Còmic americà, novel·la gràfica, biografia, LGBTIQ+ ] (ed. 2008)
RBA Llibres - La Magrana (desapareguda)
En castellà, disponible a Reservoir Books (Penguin Libros - Penguin Random House Grupo Editorial)

7 capítols - 240 pàgines b/n + 1 color - 150 x 227 mm
Wikipedia

Sinopsi

Whakoom:
“Un any després de la mort del seu pare, Alison Bechdel va descobrir una foto d'un home jove en roba interior mentre remenava fotografies antigues de la família. El va reconèixer: era un dels antics alumnes del seu pare i el cangur de la família. També va trobar una fotografia del pare de jove, amb un vestit de bany de dona. I instantànies de la mare, on se la veia passar, amb el temps, d'una expressió d'esperança a una altra de resignació i amargor. Alison va intuir que allà hi havia una historia que s'havia d'explicar: la d'una filla que se n'adona de la veritable orientació sexual del seu pare just després que aquest hagi tingut una mort tràgica. Artista de culte dins del món del còmic, Bechdel va trigar dues decades a explicar-la. Després de vint anys de canvis socials, de provar amb altres experiències l'excel·lència com a dibuixant i de madurar la seva perspectiva emocional, va aconseguir crear i publicar Fun home. Un tragicòmic familiar, considerat per la revista Time el millor llibre de 2006.”

Crítica

Aquesta obra està a un altre nivell, però no és gens fàcil de llegir; cal dir-ho…

He necessitat llegir les notes del traductor per entendre que Fun Home ve de Funeral Home (funerària). Després, més endavant, això està més ben explicat i assumit, però en el moment d’escollir el llibre a la biblioteca no ho tenia gens clar.

Conec l’Alison Bechdel d’El secreto de la fuerza sobrehumana (2021). Mai abans n’havia sentit parlar. Es veu que és prou coneguda a nivell internacional, especialment als EE.UU., després de l’adaptació a musical de Broadway d’aquesta història autobiogràfica sobre ella i el seu pare, però també pel seu activimisme LGTBIQ+. El que no acabo d’entendre és com es pot adaptar un obra com aquesta, bastant dura i agre, per moments, a un musical… ho hauré d’esbrinar.

La veritat és que m’agrada més que El secreto de la fuerza sobrehumana perquè està més sintetitzada, va més al gra i també utilitza un nivell de lleguatge més senzil i planer per un simple mortal com jo per tal d’entendre el que vol explicar.

De totes maneres, hi ha moments que la quantitat d’informació m’aclapara (no és l’exemple d’aquesta vinyeta que només l’he posat a mode de resum de l’obra), doncs explica tres o quatre coses al mateix temps. Per una banda, una mena de veu en off va narrant la història. Per una altra, hi han els diàlegs puntuals que descriuen la vinyeta, en la que, de vegades, només són els diàlegs, però en altres ocasions els diàlegs diuen una cosa i el dibuix una altra. I finalment hi han valoracions i comparacions amb autors com Proust, per exemple, amb la que la nostra autora, l’Alison Bechdel, no para de citar contínuament. Tot al mateix temps, com si fossin capes d’un mateix relat.

En definitiva, és una novel·la gràfica molt més bona que la majoria de còmics o manga que estic llegint –la pròpia autora en fa referència com “el llibre”; ni còmic, ni novel·la gràfica, ni punyetes: llibre!–, però el meu intel·lecte ha de fer un esforç massa gran per seguir-li el fil, doncs no estic avesat a totes les referències literàries que té perfectament assumides i a mi em sonen a xinès, per la qual cosa ho acabo patint més que no pas gaudint. Així que, tot i que reconec que està molt per sobre de la mitja, no m’ha agradat perquè no ho he pogut gaudir.