Valoració
Fitxa tècnica
Frank Pé (guió)
Zidrou (àlies de Benoît Drousie, dibuix i color)
(Basat en el personatge creat per André Franquin (1924-1997))
Albert Vilardell (traducció)
(La Bête)
[ Còmic europeu, thriller, terror ] (ed. 2022)
Editorial Base
156 pàgines - color - cartoné - 24 x 28 cmm
Sinopsi
Whakoom:
“Un marsupilami és capturat a la selva de Palòmbia pels indis xautàs i venut als traficants d’animals que el porten a Europa. Però s’escapa del port d’Anvers i arriba als suburbis de Brussel·les, on és acollit per en François, un jove aficionat als animals que viu una existència força dura. Comença una aventura fascinant que conduirà a una gran amistat. Zidrou i Frank Pé fan un magnífic homenatge al personatge creat per Franquin, alhora que denuncien el maltractament i el tràfic d’animals exòtics.”
Crítica
El Marsupilami per adults, en versió thriller i terror…
Quin pròleg més angoixant… i, collons, què bé que ha acabat dibuixant el Zidrou! Un autèntic il·lustrador d’alt nivell! Es nota quan algú fa la feina amb ganes d’allò que li agrada les coses només poden sortir bé…
A això li sumes una excel·lent edició, millor imprès i un paper de gramatge com cal, acabes obtenint-ne una experiència única.
Si li haig de posar algun però és en la traducció, hi han moltes expressions populars belgues i valones que no han estat traduïdes en les bafarades. He d’entendre que parlen en francès (belga), però de tant en tant introdueixen alguna expressió valona. Ho compararia al parlar d’aquí, on, parlant en català, molta gent hi introdueix paraules del castellà (o al revés, parlant en castellà, introduint paraules del català). Tenen el corresponent asterisc i, fora de pàgina, hi ha la traducció. Però es perd la contextualització de la frase. Penso que hauria d’haver estat al revés, posar un asterisc i fora pàgina el text en való, o només fer-ho així en algun cas comptat molt puntual. “I think so”.
Pel número 1 de la portada mig amagat dintre la lletra “A”, hem de pensar que això continurà… i per la història explicada, això només és la introducció del personatge des d’un punt de vista ben diferent al que ens va acostumar Franquin.
Resum (amb espòilers)
La història ens descriu un marsupilami capturat, que escapa de la bodega d’un vaixell de càrrega que ve de Sudamèrica, després d’una reparació en alta mar durant un mes sense donar menjar ni aigua, en condicions extremes, als animals capturats que porten cap a zoos d’Europa provocant la majoria de morts d’aquests.
El marsupilami, com animal acorralat, intenta subsistir com pot amagant-se, però finalment acaba mig moribund i recollit per un nen, el François, un fill d’un soldat nazi durant l’ocupació de Bèlgica i que després se’n va desentendre per tornar amb la seva dona i filles alemanyes, que ja té a casa tot una arca de Noé d’animals amb deficiències físiques notables.
El nen, que també pateix assetjament a l’escola justament per aquest motiu en una època on s’assenyala els col·laboracionistes nazis, porta el marsupilami a classe perquè el vegin la resta de companys, però una sèrie de circumstàncies fa que, els mateixos companys que assetgen el François, acorralin el marsupilami i aquest, intentant fugir, mossegui el més assetjador. La mare del nen denuncia la mare del François per tenir animals salvatges a casa i fa venir la policia i els treballadors de la gossera per emportar-se tots els animals.
Una versió fosca, trista, d’assetjament i maltractament envers persones i animals, bastant diferenta de la que vam conèixer amb André Franquin, però mantentint algunes característiques còmiques i groteques de l’autor original, que també ha anat mantenint el mateix Zidrou, del que no n’havia tornat a sentir des de finals dels 1980 (tot i que, diuen, va debutar a la dècada de 1990)… o potser l’estic confonent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada