Soldier (1998)

[1310]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Paul Anderson
Guió: David Webb Peoples
Música: Joel McNeely
Producció: Warner Bros., Morgan Creek Productions, Jerry Weintraub Productions, Impact Pictures
Distribució: Warner Bros.
Actors: Kurt Russell, Jason Scott Lee, Connie Nielsen
Estrena: 23/10/1998
Pressupost / taquilla: 60M $ / 14,6M $
Títol original: Soldier

[ Acció, drama, ciència ficció ]
1 h. 39 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,0) (61K):
“Un soldat entrenat des del naixement és considerat obsolet i abandonat en un planeta desert, on és acollit a contracor per una comunitat de viatgers indefensos i abandonats.”

Crítica

En l’enèsima visualització de Blade Runner he llegit paral·lelament que Soldier és una “seqüel·la no oficial”… ai las!

La vaig veure en el seu moment –potser fins i tot en un parell d’ocasions– i la tenia bastant oblidada, almenys al principi, però en el fons en recordava prou coses.

En el soliloqui final de Blade Runner (1982), el replicant Roy Batty (Rutger Hauer) menciona la Porta de Tannhäuser:

“He vist coses que els humans no us creuríeu.
Atacar naus incendiades més enllà d’Orió.
He vist rajos C brillant en la foscor a la Porta de Tannhäuser.
I tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

Només per això, pel fet de que el protagonista té tatuat aquest nom a mode de medalla d’una batalla que hi va succeir, però que forma part d’un imaginari d’una frase improvisada, ja es considera “seqüel·la no oficial” de Blade Runner (1982): Blade Runner transcorre el 2019 i aquesta transcorre el 2036. Però aquí no hi han replicants (fabricació de persones), només selecció de personal per aconseguir el millor combatent.

Durant la primera setmana de rodatge el Kurt Russell es va fracturar el turmell esquerre i després la part superior del peu dret quatre dies després, per la qual cosa va ser necessari reprogramar tota la producció. Els realitzadors van filmar primer escenes en què Russell estava ficat al llit, seguides d'escenes de Russell assegut, Russell dempeus però sense moure's, etc. I la pel·lícula és d’acció…

Aquí es va traduir com Soldat (català) i Soldado (castellà), però a hispanoamèrica com El último soldado.

En la meva opinió, injustament glorificada i enaltida pel simple fet de ser una pel·lícula de sèrie B, que tampoc ho és: simplement és un rotund fracàs de taquilla! Que consti, però, que la recordava bé i m’ha entrat força bé. Això no treu que sigui horrorosament dolenta!

A nivell argumental em recorda més qualsevol de la franquícia Rambo que no pas Blade Runner.

Resum (amb espòilers)

El 1996, com a part d'un nou programa d'entrenament militar, un grup de nadons orfes són seleccionats poc després de néixer i criats com a soldats altament disciplinats sense entendre res més que la rutina militar. Són entrenats per ser professionals despietats, i qualsevol persona considerada física o mentalment indigne és executada. Els supervivents es converteixen en màquines de combat definitives, però no tenen cap comprensió del món exterior.

El 2036, el sergent Todd 3465 és un veterà endurit i un dels nadons originals de 1996, però la seva unitat està a punt de ser substituïda per una de superior, i és probable que la unitat original sigui desactivada. El coronel Mekum, líder del projecte original, introdueix un nou grup de soldats modificats genèticament, dissenyats amb atributs físics superiors i una completa manca d'emoció, excepte l'agressivitat completa.

El capità Church, el comandant de la unitat de Todd, insisteix a posar a prova les habilitats dels nous soldats contra les seves. Un nou soldat, Caine 607, derrota fàcilment tres dels soldats originals, però Todd li arrenca l'ull a Caine abans de caure des d'una gran alçada; El cos d'un soldat mort esmorteeix la seva caiguda i queda inconscient. Mekum ordena que els seus cossos siguin eliminats com a escombraries, declarant-los obsolets, mentre que els soldats més grans restants són degradats a rols de suport servils.

Abocat a Arcadia 234, un planeta de residus, Todd coixeja cap a una colònia els residents de la qual van aterrar allà anys abans; com que es creien morts, no s'ha intentat cap missió de rescat. Todd és protegit per Mace i la seva dona Sandra. Tot i que intenten fer-lo sentir benvingut, Todd té dificultats per adaptar-se a la comunitat a causa del seu condicionament extrem i les seves vides lliures de conflictes. Mentre Todd desenvolupa una relació silenciosa amb el seu fill mut, Nathan, que havia estat traumatitzat per una mossegada de serp quan era un nadó, aviat comença a experimentar flashbacks de la seva època com a soldat i confon un dels colons amb un enemic, gairebé matant-lo. Per empitjorar les coses, en un conflicte posterior amb una serp enrotllada, Todd obliga a Nathan a enfrontar-s'hi i contraatacar per protegir-se. Els seus pares desaproven la lliçó, sense saber com tractar amb Todd.

Temorosos, els colons expulsen en Todd de la comunitat. Experimentant una forta emoció per primera vegada, en Todd sembla confós quan se sent superat per la pèrdua i plora per primera vegada. Poc temps després, en Mace i la Sandra gairebé són mossegats per una serp mentre dormen, però en Nathan els salva, que utilitza la tècnica d'en Todd. Ara comprenent el valor de la lliçó d'en Todd, busquen que el reintegri a la comunitat, però els altres s'hi resisteixen.

Els nous soldats modificats genèticament arriben al planeta de les escombraries i, com que el món està catalogat com a deshabitat, el coronel Mekum decideix utilitzar la comunitat dels colons com a objectiu en un exercici d'entrenament. Els soldats detecten en Mace i el maten just després que trobi en Todd. Tot i que té menys personal i armes, els anys d'experiència en batalla d'en Todd i el seu coneixement superior del planeta li permeten tornar a la colònia i matar l'esquadró d'avantguarda. Nerviós per la possibilitat que una força enemiga desconeguda els estigui enfrontant, el coronel Mekum ordena als soldats que es retirin i tornin amb artilleria pesada. Utilitzant tàctiques de guerrilla, Todd supera i derrota tots els soldats restants, inclòs Caine 607, a qui derrota en un combat cos a cos ferotge.

Pressalt de pànic, Mekum ordena a la tripulació de la nau de transport, composta per l'antic esquadró de Todd, que instal·li i activi un dispositiu portàtil apocalíptic prou potent per destruir el planeta. Ordena a la nau que s'enlairi, deixant l'esquadró enrere. Quan el capità Church s'hi oposa, Mekum li dispara a sang freda. Abans que puguin enlairar-se com estava previst, apareix Todd, i els seus antics camarades s'alineen silenciosament amb ell en contra de l'exèrcit que els ha descartat i prenen el control de la nau. Deixen Mekum i els seus ajudants al planeta i evacuen els colons restants. En un intent de desarmar el dispositiu, Mekum el fa disparar accidentalment, matant-lo a ell i als seus ajudants. Todd pilota la nau des d'Arcàdia just abans de l'ona de xoc i posa rumb a les Llunes de la Trinitat, la destinació original dels colons. Agafa Nathan i assenyala la seva nova destinació, mentre observa la galàxia.