Bloc personal,

dimarts, 16 de juny de 2009

De vacances... ;-)


Amb aquesta imatge tant suggerent... cal que doni més explicacions d'on hem estat de vacances la primera i segona setmanes de juny?

Bé doncs... per qui tingui pedres als ulls això és el puto Carib com li deia jo des que vam arribar (tot i que realment les platjes del Carib real estan al sud de la República Dominicana, tal i com ens va fer notar el guia quan vam arribar). Concretament Punta Cana. Un paisatge realment idílic... el Carib original. Res d'allò: "és un paisatge com al Carib" o "fa un clima igual que al Carib" o també "té unes platges com el Carib"... I realment és el puto Carib original, i com aquest no hi ha res igual... dono fe!

I si vam sortir un dimarts de matinada, no va ser fins el divendres anterior que sabíem que hi anaven. Vam trobar una oferta de o ho fem ara o no ho fem... ;-) I carai si ho hem fet.

Més detalls?:
- Vam sortir un dimarts de matinada (02/06/09). Teníem un vol a Madrid a les 7:30 del matí... a les 6:00 havíem d'estar facturant. Arribàvem a Madrid a les 8:30 i fins les 15:00 no teníem el vol a Punta Cana. Que sí, que són 8,30 h de vol en la anada i 7,30 h en la tornada, però la tocada de nassos són les hores i hores d'espera a l'aeroport fins la conexió amb el següent vol...
- El vol fins a Punta Cana, com hem comentat, va sortir a les 15:00 i hi vam arribar a les 23:30, però amb el canvi horari eren les 17:30 de la tarda. De dia encara. Després el tediós procés de sempre de recollir les maletes, barallar-te amb els "recull-maletes", arribar a l'autocar i cap l'hotel.
- Allà comença a fosquejar més aviat que aquí. A les 7 de la tarda ja comença la foscor. Així que quan vam arribar ja era de nit. Check-in a la recepció. Maleta amb botones inclós fins l'habitació. I a sopar. Feien coses, però per nosaltres ja eren les 3 de la matinada i el dia havia estat molt llarg.
- Al dia següent a investigar una mica l'hotel. Abans de sortir ja havia vist pel Google Earth on estava l'hotel i, curiosament, quan arribàvem amb l'avió a República Dominicana vam passar per sobre i em va semblar molt igual al vist a Google Earth. Sabia que l'hotel era dels últims de la costa, quan les platges fan un gir. I sabia que l'hotel era prou gran com per estar-s'hi una setmana sense tenir necessitat de sortir-ne: pulsereta al canell i "tiro porque me toca".
- Efectivament era molt gran l'hotel... el que no vam saber fins al tercer dia (el segona d'estar-nos a l'hotel) que realment era el triple de gran del que apareixia al Google Earth (es veu que no està massa actualitzat) i que per moure's dintre, tot i que es podia fer caminant, era preferible un trenet que passava cada cinc minuts per conectar les diferents parts de l'hotel.
- Nosaltres estaven (així ho vaig comptar) a 18 passes de la sorra més fina i blanca que hem vist mai i a 18 passes més de les aigües més netes, cristal·lines que hem vist també. Diria fins i tot que sembla aigua dolça. La sal no té res a veure amb el que estem aquí acostumats. I per l'altre costat estàvem a 10 passes de 2 de les 5 piscines de l'hotel.
- El primer vam caminar per la sorra cap a la zona "sense hotels", una zona que estant començant a construir-ne uns quants més (es veu que encara no n'hi han prous), però després és platja salvatge. En primera línia de mar hi han els cocoters tan típics de tantes postals i més enllà manglar. Una selva increïble sempre humida. La platja plena de cocos. Tal cual.
- El segon dia vam caminar per la sorra també cap la zona hotelera. Calculem que vam fer prop de 10 km d'anada i 10 km de tornada. Tot i que portàvem protecció per la pell i que contínuament entràvem a l'aïgua a refrescar-nos, les cremades van ser considerables. La zona hotelera és tot una voràgine. Vam arribar fins una zona on els nadius de la zona (i els que no ho són també...) tenien botigues ròniques tapades amb plàstics perquè els turistes de tota la zona, com nosaltres, que no sortíem de la zona hotelera, poguéssim comprar records.
- No va ser fins al tercer dia que ens vam aventurar a l'altra part de l'hotel... A la nostra part hi havien 6 edificis de planta baixa, primer pis i segon pis amb habitacions (prop de 600 habitacions en total). Nosaltres estaven en aquest 6è edifici, el més ben situat. El més a prop de la platja i de les piscines. Hi havia també la recepció i el menjador de buffet principal. A part l'hotel comptava amb 3 restaurants de buffet per escollir (tot i que 1 estava tancat). I a part, 8 restaurants temàtics, dels que teníem 2 vales per escollir 2 nits on volíem sopar. I no cal parlar dels més de 12 bars amb barra lliure distibuïts al llarg i ample del complexe hoteler. Allò era Sodoma i Gomorra... :DDD Era un no parar.
- Aquest tercer dia que ens vam aventurar a pujar a la part central i superior del Resort vam "descobrir" les piscines amb barra dins l'aigua. I quan ens vam animar a fer alguna de les múltiples activitats que feien (era un no parar), se'ns van afegir uns americans que va arribar abans l'olor a alcohol de les seves boques que ells en persona... Tal com ho dic.
- Ja quan vam descobrir totes les possibilitats de l'hotel, vam anar combinant platja amb piscines i activitats. Per cert, vam intentar pujar en un kayak però el resultat va ser més aviat decebedor... ;-) I per les nits, després d'inflar-nos de sopar, teníem uns espectacles molt currats i entretinguts cada nit... i cada nit diferent. Un bravo per la gent d'animació que estava currant des de primera del matí fins última hora de la nit. Realment no sé quan descansaven, perquè els vèiem tot el dia amunt i avall sense parar. Igual que els cambrers del restaurant i dels bars que no paraven.
- A la tornada els mateixos maldecaps de l'anada: et recullen a les 15:00 a l'hotel tot i que el vol no surt fins les 19:45... una passada! El vol sí, per mi, entretingut. Tot i que a les 19 h es començava a fer fosc i a la 01:00 tornava a fer-se de dia... A la tornada vam perdre la nit... No vam poder dormir: el famós jet-lag. I després les innombrable hores d'espera a l'aeroport de Barajas. Això sí, va ser d'aquesta manera que vaig veure Bojan Krkic, jugador del Barça: anava amb la selecció sub-21 o sub-19 potser d'Espanya. És una criatura!!! El que més il·lusió em va fer, va ser el dibuix del Marc que ens va fer.

Vam tardar ben bé 3 dies en perdre l'aturdiment de la tornada. I ara... "sant tornem-hi".

Us ho recomano... per qui no hi hagi anat mai.

Cap comentari:

Publica un comentari