Però més que les persones que l’habiten, sobre el que ara volia reflexionar era de la mort d’aquestes. Històricament, quan visualitzem la mort d’un personatge conegut, pensem en dues coses: mort natural o mort violenta causada per una guerra, batalla o gesta èpica… i l’heroi de torn atravessat per una llança, fletxa o abatut per un tret.
Donem per fet que molts avantpassats van morir de manera natural (vellesa, per exemple) però sempre és més espectacular una mort èpica. Aquell cavernícola que moria aixafat pel mamut. Aquiles a les portes de Troya. O aquell soldat desconegut abatut per un tret a la Guerra Civil.
El cas és que les dades “canten” i aquests dies, en els que he fet un purga total del sistema digestiu per dalt i per baix a causa d’una passa vírica (elegant manera d’etiquetar un “mal de muchos consuelo de tontos” del que no es tenen dades fefaents), he estat pensant que la majoria d’aquests 106.000 milions de persones (bé… 106.000 - 7.000 = 99.000 milions)… aquests 99.000 milions de persones mortes ho van fer envoltats dels seus propis fluids corporals com orins, femta i vòmits provocats per la majoria de malalties, epidèmies i pandèmies que ha assolat la humanitat al llarg dels temps. Aquests són els números:
- Verola: +300 milions
- Xarrampió: +200 milions
- Febra espanyola: entre 50 i 100 milions
- Pesta negra: 75 milions
- SIDA: +25 milions
- Plaga de Justinià: 25 milions
- Tercera pandèmia: 12 milions
- Tifus: 4 milions
- Còlera: 3 milions
- Grip de Hong Kong (H3N2): 1 milió
- Ebola: 9.400 persones (no milions)
Aquí una cronologia de les pandèmies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada