[213]
M’ha agradat, però és dolentota…
Està ben produïda i és fàcil de veure, però els tòpics destrueixen tota la “màgia”. L’únic destacable està en la construcció de la llum i l’acurada fotografia en les imatges, juntament amb una ben escollida banda sonora que la converteix en la típica pel·lícula de fugida a través de carreteres secundàries.
IMDb (6,7):
“L’ovella negra d’una família rica es troba amb una pacient psiquiàtrica jova que ha estat criada en aïllament durant tota la seva vida i se l’emporta a casa dels seus pares per al casament del seu germà.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada