Kowloon Generic Romance, vol. 9 (2023)

[491]

Valoració

Fitxa tècnica

Jun Mayuzuki (guió, dibuix, tinta i color)
(九龍ジェネリックロマンス)

[ Manga seinen / josei, romanç, ciència ficció, slice of life ]
Tu manga online (espanyol)
Manganelo   |   Mangakakalot (anglès)
Norma Editorial (sense previsió a Espanya)
Sueisha (19/10/23 al Japó)

6 capítols (56-61) - 170 pàgines (edició japonesa) - 128 x 182 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,70) (3.234)

Sinopsi

Whakoom :
“Els records de la vida quotidiana en aquest món, on se suposa que ningú ha de tenir la culpa, es reflecteixen tristament a les ulleres de la Kujirai. Però què significa aquest món per al Kudō? I si Kowloon desaparegués? No m'importa que sigui una tragèdia, perquè el futur depèn completament de mi. La veritable naturalesa de Kowloon es revelarà més enllà dels sentiments mutus i la vida quotidiana!? Un romanç d'amor ideal per a tu.”

Crítica

Sense gaires novetats…

Si de cas, una mica més de BL del compte, per tenir tothom content i la confirmació que Kowloon està en runes i no existeix… com tampoc existeixen els clons.

He llegit en anglès fins el capítol 60 (pujat el 18/09/23). No sé en tankōbon com encaixaran els capítols. En qualsevol cas, no m’està agradant: no és el que m’esperava i veient la periodicitat de publicació, molt probablement no llegiré el proper volum.

Aprofito que encara no fa quinze dies que ha sortit publicat aquest volum al Japó, per resumir a sota tota la història i les qüestions que m’han semblat rellevants per si deixés tancada aquesta lectura.

Referent al dibuix, tot i que té un marcat estil propi, personalment no m’acaba de fer el pes. Té moments que són interessants, però sembla que encara està en la fase de provar coses, situació un pèl estranya quan porta tants anys d’experiència al darrera.

L’autora, la Jun Mayuzuki, autora de Amor es cuando cesa la lluvia (Koi wa Ameagari no Yō ni - After the Rain) (2014-18), que té versió anime (2019) i vaig seguir, em va deixar un regust agredolç amb aquella tèrbola història d’un noieta, estudiant i menor d’edat, que s’enamora del seu cap a la feina que agafa a temps parcial i que li dobla l’edat. Aquest tipus d’històries tèrboles que tant agrada als japonesos, però que es fa estrany quan és una autora qui ho explica.

Exactament de la mateixa manera que ho va fer la Yumi Unita amb Usagi Drop (Bunny Drop) (2006-12) que vaig llegir, però del que primer en vaig veure la pel·lícula (2011) i després l’anime (2011), on una nena de sis anys és adoptada per un jove de trenta anys, ella és filla del seu avi i, per tant, la seva tia, i quan la nena fa els divuit anys s’hi casa (a la pel·lícula i a l’anime aquest últim fet no hi arriba).

Pel que fa al guió, en la part romàntica no li poso pegues –en aquesta història no hi han salts generacionals, ni endogàmia, ni incestos–, però en la part de ciència ficció no s’aguanta per enlloc. Com tampoc ho fa Tengoku Daimakyō (Heavenly Delusion) (2018-…) de Masakazu Ishiguro, el manga, que també té anime (2023) i tant d’èxit està tenint… són coses que se m’escapen i no acabo d’entendre.

Col·lecció

• Kowloon Generic Romance, vol. 1 (2020)
• Kowloon Generic Romance, vol. 2 (2020)
• Kowloon Generic Romance, vol. 3 (2020)
• Kowloon Generic Romance, vol. 4 (2021)
• Kowloon Generic Romance, vol. 5 (2021)
• Kowloon Generic Romance, vol. 6 (2021)
• Kowloon Generic Romance, vol. 7 (2022)
• Kowloon Generic Romance, vol. 8 (2022)
• Kowloon Generic Romance, vol. 9 (2023)

Resum (amb espòilers)

Kowloon Generic Romance narra la història dels habitants del mític barri Kowloon de Hong-Kong (conegut popular com la ciutat emmurallada de Kowloon, Kowloon Walled City o Jiǔlóng chéng zhài;), enderrocat el 1993, una anomalia urbanística i política en una ciutat ocupada pels britànics on, amb permisos especials hi vivien amuntegats fins a 50.000 habitants xinesos en 0,026 Km2 (densitat poblacional: 1.900.000 habitants per Km2).

La història està ambientada en aquest barri, però en una distopia o realitat paral·lela i se centra en la Kujirai i el Kudō, dos treballadors d’una immobiliària que lloga pisos al barri. Tota la història, les relacions interpersonals que hi succeeixen, hi passa dins el barri, però per una banda el barri ja no existeix i per altra només el poden veure certes persones. A més, sembla projectar-se en un futur distòpic, doncs sobre els seus caps sempre es pot veure un satèl·lit anomenat GenTerra, que sembla ser un lloc de visita per les elits de la Terra. Els cotxes leviten i les operacions estètiques integrals estan a l’ordre del dia, de la mateixa manera que també ho estan clons (projecte zirconita).

De fet, la història comença explicant com la protagonista principal va descobrint que ella mateixa és una clon. Per les poques pistes que es van donant, sembla ser que la Kujirai original va ser assassinada pel Kudō, amb qui manté una relació afectiva platònica i possiblement l’original hi tenia una relació encara més íntima. També s’especula amb que, en realitat, es va suïcidar.

De la mateixa manera que la Kujirai és una clon, altres personatges rellevants en són, com el Gwen, un cambrer d’una cafeteria, amic del Kudō, que més tard apareix com amant del Miyuki Hebinuma, l’hereu d’una multinacional mèdica especialista en cirurgia estètica, que és hermafrodita: té els dos sexes, tot i que sempre apareix vestit com un home.

Per qüestions de poder familiars, el Miyuki sap moltes coses i també li prohibeixen seguir relacionant-se amb el Gwen. Ell ha canviat totalment l’aparença externa d’altres protagonistes com la Yōmei, una noia que es dedica a cosir ninos de peluix i que, sembla, havia estat una rica hereva d’una adinerada família; ara és amiga íntima de la Kujirai.

Mentre els protagonistes van vivint les seves vides, més o menys normalitzades, mica en mica es van desvelant misteris d’aquest futur distòpic. Sembla ser que Kowloon ha estat enderrocat i ja no existeix, com tampoc existeix la Kujirai: així ho veu un repartidor de pizza de fora del barri quan ve a fer un repartiment.

De tant en tant, quan cal fer un flash-back, apareix la Kujirai amb ulleres, és l’original, però bona part de la història explica la història de la Kujirai clon sense ulleres.