Bloc personal,

dilluns, 20 de novembre del 2023

Sōsō no Frieren, vol. 11 (2023)

[504]

Valoració



Fitxa tècnica

  • 14è Manga Taishō (2021)
  • 25è Premi Cultural Osamu Tezuka al nou creador (2021)

Kanehito Yamada (guió)
Tsukasa Abe (il·lustrador)
(葬送のフリーレン - Frieren: Beyond Journey’s End)

[ Manga shōnen, aventura, drama, fantasia ]
Tumangaonline
Shogakukan (Shōnen Sunday Comics) (15/09/23 al Japó)
Norma Editorial (sense data prevista a Espanya)

10 capítols (98-107) - 192 pàgines b/n (algunes pàg. a color) - 112 x 176 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,66) (26.708)

Sinopsi

Whakoom:
“Els més dimonis de la història. La maga enterrada, Frieren. El viatge de conèixer gent entre humans i dimonis es creua a la Ciutat Daurada de l'extrem nord. La història dispersa de manera brillant les connexions fosques. Una fantasia posterior a la història que reflecteix els veritables sentiments dels herois!”

Crítica

La batalla de la Frieren i el Denken contra la Solitär i el Macht…

També se la pot trobar sota els títols Sousou no Frieren, Sōsō no Furīren, Frieren: Beyond Journey's End, Frieren, the Final Farewell to the Dead o, senzillament, Frieren.

Encara no publicat a Espanya.

Resum de la història fins ara: La Frieren, una maga elfa, transcorreguts vuitanta anys després d’haver viscut la glòria d’haver derrotat al Rei Dimoni conjuntament amb el grup d’herois liderat pel Himmel, acull com a pupil·la la Fern, maga també, i més tard recluta l’Stark, guerrer, amb l’objectiu d’anar a Aureole, la ciutat on descansen les ànimes per tornar a veure els seus companys ja morts per l’inevitable pas del temps pels humans.

Per arribar a Aureole primer cal passar per la meseta nord, una zona infestada de bèsties i dimonis, situació que obliga a tenir el títol de mag de primera classe per accedir-hi. La Frieren, que té mil anys d’experiència com a maga i ha derrotat el Rei Dimoni, no té, en canvi, cap títol que ho acrediti i ha de passar l’examen de mag de primera classe. A mig camí, la Frieren elimina la dimoni Aura la Guillotina i l’Stark i la Fern els dos dimonis restants.

De passada que s’inscriu per passar l’examen, també hi inscriu la Fern. La Fern i la Frieren passen la primera (stille) i segona prova (Spiegel), però la tercera prova (entrevista d’intuició) que depèn de la Serie, la maga elfa mestra de la Flamme, mestra alhora de la Frieren, la Fern la passa, però la Frieren no. Després continuen el seu viatge al nord amb la intenció d’atravesar la meseta nord on les notícies indiquen que els dimonis estan més esvalotats de l’habitual. La Fern i l’Stark tenen una cita formal…

Finalment arriben a la meseta nord. El Revolte, un dimoni de quatre braços amb quatre espases i cua de serp, està fent estralls entre civils i soldats de Norm. Al grup de la Freiren, la Fern i l’Stark se’ls afegeixen el Genau i la Methode que estan seguint indicacions de la Serie per fer-se càrrec dels dimonis i entre tots cinc acaben amb ell.

Després de diverses aventures, arriben a la ciutat daurada que segella el dimoni Macht, ajudant al Denken a eliminar el dimoni, tot i que, d’entrada, coincideixen que no el poden derrotar. Coneixem a través d’un flashback vida, obra i miracles del dimoni Macht, el senyor feudal Glück, el mag Denken i la ciutat de Weise on finalment tot es va petrificar en or. La Frieren comença a analitzar tota la situació i estableix com a dos mesos el temps necessari… el mateix temps que necessita la Solitär per destruir el segell de la ciutat de Weise. La Solitär ho fa dos dies abans i comença una lluita entre la Fern, l’Stark i el Denken contra la Solitär i el Macht. Resultat final? Tots petrificats en or inclosa la Frieren, tot i que…

En aquest volum: La Frieren ha aconseguit desxifrar la maledicció de la petrificació en or i es normalitza. Cerca el Denken i també el torna a l’estat normal. Tots dos enfronten la Solitär i el Denken en un volum on “pim, pam, toma Lacasitos” els mastegots van amunt i avall entre la Frieren i la Solitär i entre el Denken i el Macht. Una lluita entre uns i altres un pèl llarga en la meva opinió que em treu de la història. Finalment, la Frieren estava fent temps perquè l’encanteri desaparegués i tot tornés la normalitat: el poble i la Fern que, quan la Solitär menys s’ho espera, li atravesa el pit des de darrera. La Frieren remata.

En el moment que tot torna a la normalitat, el Macht baixa la guàrdia i un Denken agonitzant aprofita per foradar-li el pit també. Més tard, quan el Macht ja ha passat del punt de no retorn, es troba el Glück tornat a la normalitat i, davant seu, el Denken que semblava mort, el remata. El Denken, la Fern, la Frieren i l’Stark es recuperen l’església. Passats uns dies, ja recuperats, segueixen el seu camí mentre el Denken visita la tomba de la seva dona.

El trio de la Frieren continuen el seu camí al nord i just abans d’entrar a l’Imperi visiten la tomba de la deessa i en el moment en què la Frieren toca el monolit, fa un salt en el temps al passat, a tres anys abans que matessin el Rei dimoni.





Resum (amb espòilers)

La història segueix la maga elfa Frieren, una antiga membre del grup d'aventurers que va derrotar al Rei Dimoni i va restaurar l'harmonia al món després d'una recerca de deu anys. En el passat, el grup heroic incloïa la Frieren, l'heroi humà Himmel, el guerrer nan Eisen i el sacerdot humà Heiter. Abans de separar-se, observen junts l'Era Meteors, una pluja de meteors que es produeix un cop cada cinquanta anys. La Frieren accepta tornar-los a veure i els ofereix una millor visió la propera vegada que succeeixi l'esdeveniment celeste. Aleshores, la Frieren marxa i viatja pel món a la recerca del coneixement màgic.

La Frieren torna a la capital cinquanta anys després; tanmateix, la humanitat ha canviat i els seus antics companys han envellit clarament. Després d'una última aventura per veure la pluja de meteors, el Himmel mor de vell. Durant el funeral, la Frieren expressa la seva culpa per no intentar aprendre més sobre ell. Aleshores, la Frieren fa una visita als seus antics companys. Accepta una oferta per ensenyar i tenir cura de la Fern, una nena òrfena adoptada pel Heiter. També rep una invitació per viatjar molt al nord, al lloc de descans de les ànimes, i tornar a veure el Himmel per acomiadar-se de l'heroi i expressar els seus sentiments. Per complir aquestes peticions, la Frieren s'embarca en un viatge juntament amb la Fern mentre segueix perseguint la seva passió per aprendre màgia.

La naturalesa èlfica de la Frieren li atorga una vida útil extremadament llarga, fet que li fa veure períodes d'anys o dècades com a efímers (aquesta percepció del temps la fa considerar l'aventura de deu anys amb la festa del Himmel una experiència fugaç). Així, la història transcorre durant molt de temps, amb flashbacks periòdics acompanyats del desenvolupament físic i mental de personatges a part de la mateixa Frieren.

==

“Han passat trenta anys des de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.

98.- Retribució. La Frieren, que havia aconseguit desxifrar la maledicció de la petrificació en or i havia retornat a la normalitat, ara desperta el Denken que estava somiant amb la seva traspassada estimada. Tots dos s’enfronten sols a la Solitär i al Macht. La lluita és un no parar entre comentaris i reflexions totalment estèrils. La Frieren lluita contra el Macht i el Denken contra la Solitär. Quan la Frieren diu de donar un escarment el Denken demana canviar l’ordre, així que ell va a pel Macht i la Frieren a per la Solitär.

99.- Delicte i defensa. La lluita entre la Frieren i la Solitär s’intesifica i es fa un pèl pesada, especialment per les xerrades pel colze que fan totes dues.

100.- Els Fonaments dels Mags. Lluita, lluita i més lluita.

101.- Avenç. Totes dues van amb tot i s’estan fent pupa. El mateix passa amb el Denken i el Macht. Batalla massa llarga que m’aparta de la història.

102.- Un empat. Finalment, quan el Match té el Denken pràcticament ferit de mor, l’encanteri de la ciutat daurada es desfà i tot torna a la seva normalitat. El Macht, sorprès, baixa la guàrdia i el Denken aprofita per foradar-li el pit. En la batalla de la Frieren i la Solitär, pel fet de tornar tothom a la normalitat també ho fa la Fern, i sense que la Solitär se n’adoni per darrera li atravesa el pit també. La Fern perd tot el manà que li quedava i colapsa. La Frieren remata la Solitär.

103.- Temps de la retribució. El Denken mor, però el Macht s’arrastra com pot per la ciutat que ha tornat a la normalitat amb la gent com si no hagués passat res des de fa cinquanta anys. Va divagant sense saber on anar i havent passat el punt no retorn. Es troba el Glück retornat. Tots dos fumen mentre el Macht es va desfent mica en mica. El Denken, que sembla que encara no estava mort es presenta davant el Glück i el Macht. El Denken remata el Macht. El Glück ordena als seus soldats que portin el Denken a l’església a sanar-lo.

104.- Una visita a la seva tomba. Després de tres dies, el Denken recupera la consciència. La Fern també s’està recuperant i l’Stark ja fa flexions. Passen els dies, tot torna a la normalitat i ningú diria que portem dos volums i mig enganxats a la ciutat daurada. La Frieren, el Fern i l’Stark es disposen a marxar i es despedeixen del Glück. Del Denken ja se n’han despedit abans, quan anava a visitar la tomba de la seva dona.

“Han passat trenta-un anys des de la mort de l’heroi Himmel, el Valent”.

105.- Gòlem. Continuant el seu camí, estan a punt de sortir de la meseta nord i entrar a l’imperi, més al nord encara. A l’últim poble encara, reben l’encàrrec d’eliminar un monstre que destrueix els cultius i el bestiar. Quan es posen a investigar se n’adonen que el causant dels desastres és un gòlem gegant amb forma de cuc que recull la verdura en un cistell. Doncs resulta que era un gòlem que va crear la Flamme i, tenint el cistell buit, no podia parar de recol·lectar. La Frieren el desactiva i problema solucionat.

106.- Drac cel-muntanya. De camí es troben un remeier que els solicita descobreixen un misteri referent a unes llavors que cauen del cel i no són d’aquella zona. Mentre busquen hospedatge, comencen la investigació. Com ja intuïa la Frieren, es tracta d’un drac del cel, totalment pacífic, tan descomunalment gran que hi conté una vall i muntanyes amb un llac inclós en el seu llom. Hi paren a recollir mostres pel remeier.

107.- El monument de la deessa. Finalment han arribat al final de la meseta nord i han d’accedir a l’Imperi, però la falta de recursos humans retrasa el pas tres setmanes. Mentre esperen, van a veure el monument de la deessa. Després d’un parell de dies de camí, es troben el monolit de pedra amb inscripcions tot trencat. En les restes visibles diu alguna cosa de “Fiala Toll” o au viatgera en el temps que la Frieren, pel fet de no ser creient, no hi està massa familiaritzada. En el precís instant en que toca el monolit es trasllada en el temps en el moment que compartia amb el grup del Himmel… a “cinquanta-tres anys abans de la mort de l’heroi Himmel, el Valent…” és a dir, set anys després que es constituissin com a grup i tres anys abans de matar el Rei Dimoni. Aquí comença la preqüel·la a desenvolupar en el proper volum, amb tota la història prèvia amb el grup de Himmel que ens han anat trossejant mica en mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada