Ronald Baker Quintet - Homenatge a Chet Baker

Ahir al vespre, 14/08/10, al Jamboree a la sessió de les 21 h. Un concert homenatge a Chet Baker: com era d'esperar no eren imitadors de Chet Baker, sinó versionadors de temes seus. Però ja pel fet de que estan tocant temes de Chet Baker propis o que habitualment tocava, em va atreure des d'un bon principi. El que passa és que el fet de portar el nom de Chet Baker fa que la gent es torni mig boja. Quan vaig arribar a la porta del Jamboree em vaig trobar una cua gens habitual en els concerts que he acostumat a veure (per exemple un concert on hi ha més músics que espectadors...). Sort que portava l'entrada comprada anticipadament i em vaig saltar la cua. La sorpresa va ser a l'entrar: la sala estava pràcticament plena; per tant tota la cua de fora no entrava segur! Devien comprar entrades per la sessió de les 23 h...

A la sessió també em vaig trobar l'habitual en aquests casos: aplaudiments desproporcionats quan s'animaven una mica els temes i també aplaudiments fora de lloc sense que hagin acabat els solos... No vull dir que no estés bé, que ho va estar i em va agradar prou, sinó que tot estava més magnificat del que calia. En Ronald Baker (Ron Baker com ell mateix es fa dir) en sap un niu, és un gran showman i ho demostra en tot l'espectacle però l'excés d'entusiasme em fa desconfiar... ;-)

El quintet es va quedar en un quartet i si en principi era el quartet habitual del Toni Solà, justament aquest no hi era... Era el mateix quartet del Toni Solà Quartet titular... és a dir, el bateria original havia de ser l'Esteve Pi, però aquell dia hi va ser el Pinyu Martí. Així doncs eren:

• Ronald Baker, veu i trompeta,
• Gerard Nieto, piano
• Ignasi González, contrabaix i
• Esteve Pi, bateria.

El Gerard Nieto ja el coneixia, com he dit, del quartet del Toni Solà i em va tornar a agradar molt (curiosa la seva manera de tafanejar els caretos del públic mentre va fent acompanyament...), però l'Esteve Pi no el coneixia pas, doncs no hi era quan li tocava, i em va sorprendre molt positivament. El Ronald Baker no el coneixia i això diu ell de sí mateix al seu mySpace:

Ronald Baker va néixer a Baltimore, Maryland el 21 de novembre de 1968. Va començar la seva formació professional a l'escola de Baltimore per a les arts on va estudiar música clàssica, així com jazz. També era allà on va tenir l'oportunitat d'aprendre tècniques adequades cantant. A continuació, va passar a estudiar educació musical al College i Conservatori Oberlin on va conèixer a grans artistes del jazz com Donald Byrd, JJ Johnson, Jon Faddis i molts altres. Ronald resideix actualment a París, on s'ha establert no només com un gran trompetista, però igualment un cantant i compositor complert. Ronald ha enregistrat sis CD com a líder i molts altres com acompanyant. El manteniment del swing i del bebop alive ha estat les principals ocupacions d'en Ronald i continua portant la torxa... Mantenint el swingin'!

Resumidament he de dir que sí em va agradar pels temes que feien i pels molts bons solos i qualitat tècnica a la trompeta d'en Ron Baker, però amb la meva habitual duresa crítica diré que no m'agradava excessivament la seva manera de cantar doncs en algunes notes llargues abusava del vibrato. Em quedo amb que, per primera vegada, vaig veure i escoltar en directe un trompeta Monette i també en que vaig entendre la majoria de comentaris que va fer totalment en anglès que no en van ser pocs (està bé això de veure sèries en VOSE: d'alguna cosa ha servit!).