Valoració
Fitxa tècnica
Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)
[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (23/08/22 al Japó)
10 capítols (38-47) - 192 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (176)
Sinopsi
Kodansha US:
“Profundament emocionat per l'acte de l'Oniyasha a la segona ronda de la competició del shōgun, el Zojiro concedeix l’aposta. Amb la ronda final decisiva que s'aproxima, l’Oniyasha lluita per decidir sobre una peça per interpretar i troba una idea radical, una que resulta que el Zojiro comparteix: una producció conjunta. Les coses de seguida surten del rail quan la companyia del Zojiro s'enfada al pensar que l'Oniyasha els digui què han de fer, però el Zojiro s'empassa el seu orgull i els convenç de fer-hi una oportunitat. Amb les tensions encara altes, l'Inomaru porta al Zojiro i l’Oniyasha a fer una excursió al llac proper perquè puguin treballar en el guió.”
Crítica
Treballant el shiokumi… En l’anterior volum, i gràcies a la Wikipedia (en anglès), ja vaig explicar què era el shiokumi: una obra de teatre henge mono on el mateix actor es transforma en diferents personatges amb un ràpid canvi de vestuari i interpreta entre tres i dotze (normalment set) personatges, un darrere l'altre: homes i dones de totes les edats, de diferents èpoques i de tots els estrats socials. Ara puc avançar que, recentment, també es considera shiokumi un estil particular de dansa del shishimai, la dansa del lleó, com ho és també el botan.
Ja que he anat tirant del fil, explicaré que el henge mono pot considerar-se una categoria del nihon-buyō*.
(*) Nihon-buyō: obres de dansa kabuki (shosagoto) creades en el període Edo, com ara Kyōganoko Musume Dōjōji i Fuji Musume. A més, hi ha obres de teatre coreografiades amb la tècnica de la dansa kabuki. Hi han diferentes categories de nihon-buyō: sanbasō mono, el dōjōji mono, el shakkyō mono, l’onryō mono, el kyōran mono, el michiyuki mono, el henge mono, el fūzoku mono, el matsubame mono o el goshūgi mono.
Els temes de les obres són abundants: llegendes, literatura clàssica, personatges històrics, històries de crims i vida i costums en el període Edo. També hi ha adaptacions del teatre noh, kyōgen i bunraku.
Les obres ballades per una persona ocupen aproximadament el 60% del repertori, i les obres ballades per més de dues persones constitueixen la resta del repertori. Al voltant del 60% de les obres consisteixen en obres de dansa pura sense drama (obra de metamorfosi, obra de la vida diària del període Edo, jocs festius), en comparació amb al voltant del 40% de les obres dramàtiques.
Els temes de les obres són abundants: llegendes, literatura clàssica, personatges històrics, històries de crims i vida i costums en el període Edo. També hi ha adaptacions del teatre noh, kyōgen i bunraku.
Les obres ballades per una persona ocupen aproximadament el 60% del repertori, i les obres ballades per més de dues persones constitueixen la resta del repertori. Al voltant del 60% de les obres consisteixen en obres de dansa pura sense drama (obra de metamorfosi, obra de la vida diària del període Edo, jocs festius), en comparació amb al voltant del 40% de les obres dramàtiques.
Segons les meves pròpies conclusions –possiblement de manera errònia o no del tot correcte, però que a mi em serveix per contextualitzar els conceptes–, el sarugaku que balla i interpreta la companyia Kanze de l’Oniyasha i el seu pare Kan’ami, ha evolucionat en el noh, mentre que el dengaku que treballen la companyia del Zojiro, ha evolucionat al kabuki.
sarugaku (Oniyasha) -> noh
dengaku (Zojiro) -> kabuki
dengaku (Zojiro) -> kabuki
Segons el que he pogut aprendre, per anomenar el teatre clàssic japonès s’utilitzen habitualment dos paraules: noh i kabuki. Generalment s’acostuma a confondre una cosa amb l’altra i, realment, al final, tot s’ha barrejat, però originalment el noh va començar fa sis-cents anys amb els protagonistes de la nostra història, en el moment en que es barrejaren els rituals religiosos i les representacions teatrals. El noh habitualment utilitza màscares i és més seriós. En canvi, el kabuki es va popularitzar fa “només” quatre-cents anys, utilitza més sovint el maquillatge i és utilitzat per representacions més festives desenfadades i populars.
Per acabar-ho d’adobar, a aquestes paraulotes de noh i kabuki, n’afegirem dues més que també van pel mateix camí: kyōgen i bunraku.
Per acabar-ho d’adobar, a aquestes paraulotes de noh i kabuki, n’afegirem dues més que també van pel mateix camí: kyōgen i bunraku.
Guaita quantes coses hem après amb dibuixets per a nens petits!
El proper volum, que és l’últim de l’obra, està publicat en japonès des de novembre de 2022, però en anglès, que és d’on estan sortint tots els scans, encara no està publicat. Per la periodicitat en què estan publicant tota l’obra, puc aventurar que sortirà la primera setmana del mes de juny d’aquest any, així que, per saber com acaba la història, ens haurem d’esperar al mes de juny…
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
38.- La companyia dengaku. Davant la reticència generalitzada de la companyia de dengaku, el Zojiro els explica que, d’ara endavant, uniran esforços amb l’Oniyasha per representar la propera funció de shiokumi, amb el recolzament del seu líder, l’Inomaru. L’esposa del shōgun, la Noriko, a la que l’Oniyasha va enganxar fornicant amb el seu marit al vol. 2 (cap. 9), també els recolza.El Zojiro comença a assajar un dels actes del shiokumi, on un carro tirat per dues germanes porten aigua de mar per extreure’n la sal. L’Oniyasha i la dona del shōgun observen i, al final, el Zojiro li pregunta a l’Oniyasha què li ha semblat. La dona del shōgun s’ha adormit en la curta representació (ho atribueix a que no està acostumada a treballar) i l’Oniyasha diu que li troba a faltar alguna cosa…
39.- Petit llac de greba. Prop de Sanjo Bomon, la residència del shōgun a Kyoto, hi ha el llac Biwa, també conegut com petit llac de greba (un ocell aquàtic de busseig amb un coll llarg?). La Noriko, la dona del shōgun, aconsella a l’Oniyasha i al Zojiro que el visitin per discernir què li falta a aquest primer acte del shiokumi. La peça assajada pel Zojiro i l’Inomaru mostrava una escena molt dura, però l’Oniyasha no para de donar-li voltes al cap de com presentar aquesta escena que sigui entenedora tan pel públic de carrer com per la noblesa.
Mentre estan menjant, a l’Oniyasha se li queda un gra d’arròs enganxat a la galta. Quan es disposa a retirar-lo per menjar-se’l, un senyor gran de cert relleu social i seguidor des de la distància de l’Oniyasha, li agafa la mà i se’l menja ell davant l’estupor (i fàstic) de la resta d’assistents a l’àpat. No se sap d’on ha sortit, però inexplicablement comença a recitar versos de poesia i coneix, d’alguna manera, el “problema” creatiu en què es troben. Una poesia “que supera el temps, el lloc i fins i tot el propi cos”. De cop, com si hagués vist la llum, l’Oniyasha surt corrents a la vora del llac i ja sap què li falta a l’escena: els sentiments que emanen dels colors, les olors i l’aire de les germanes que extreuen la sal. Feliç, diu de tornar a Sanjo Bomon. 40.- Reescriure. Per l’Oniyasha, perquè els sentiments arribin a tothom sense importar la classe social, cal recrear l’atmosfera que rodeja la narració. Per aconseguir-ho es proposa reescriure el shiokumi i ho ha de fer mitjançant versos poètics, però no ha escrit mai res abans, situació que fa emprenyar el Zojiro. Finalment reescriu allò que volia explicar, però igualment nota que li manca alguna cosa. Enmig d’aquesta situació, en un malentès, a l’Oniyasha li encarreguen tallar llenya per la llar de foc, però com a part de ballar i estudiar no ha fet mai res abans, no se’n surt. El Zojiro l’instrueix i acabada la lliçó li diu que ja ha acabat de reescriure la peça.
41.- Imminent. La companyia es meravella que l’Oniyasha sigui capaç d’escriure, però entenen que si vol recrear l’atmosfera hi falta alguna cosa. L’Oniyasha assenteix, però diu que la part que falta l’aportaran els actors. A partir de les paraules d’encoratjament de l’Oniyasha tothom s’anima i entusiasma. L’Oniyasha, el Zojiro i la resta de la companyia assagen sense parar. El millor físic del Zojiro el fa estar per damunt l’Oniyasha, però l’Inomaru ja s’ensuma que aquest parell triumfaran d’aquí no res. Mentrestant, arriba el dia de la representació…
42.- Shiokumi (primera part). L’última representació comença davant l’expectació de tot el públic, en tots els estrats socials. Aprofiten la posta de sol per iniciar la narració, davant de la sorpresa generalitzada pel que fet que els dos actuïn conjuntament, excepte de la Noriko, que no para de riure per sota del nas. En l’inici, l’Oniyasha sembla crèixer en el moment en què actua, però el Zojiro tampoc es queda enrere. Amb els dos dalt de l’escenari, no saben si estan contemplant sarugaku o dengaku…
43.- Shiokumi (segona part) . En la interpretació, no paren de recitar versos al ritme de la música i les cançons que l’acompanyen. Així com en els primers assajos, la Noriko es va adormir, ara està ben desperta i li arriba la narració al cor. Sorpresa generalitzada i embadaliment profund davant les imatges que els saben transmetre. 
44.- Shiokumi (tercera part). La representació ha acabat i l’Oniyasha i el Zojiro estan exhausts, però el públic ha quedat totalment emmudit. Ara li toca al shōgun declarar el seu veredicte. Encuriosit, el shōgun els pregunta per què han decidit actuar conjuntament. El shōgun admet que no sap què ha vist, si dengaku, sarugaku o potser alguna nova disciplina que acaba de nèixer, així que declara la competició en empat i els encoratja en seguir treballant aquesta nova disciplina que s’acaben d’inventar. Enmig d’un munt de preguntes sense resposta, apareix el Kogane, totalment embogit, amb un ganivet a la mà disposat a matar el shōgun i…
45.- El Kogane. En una primera instància, el Kogane li clava el ganivet al shōgun al braç, però aquest reacciona ràpidament i, d’una patada, el ganivet surt volant per una banda i el Kogane per l’altra. Tot just ha estat una “esgarrapada”, en paraules del shōgun. Li pregunten al Kogane qui l’envia, però ell diu que només volia fer canviar el món. En veure l’Oniyasha, diu que l’oblidi. Per sorpresa del Zojiro i sobretot de l’Oniyasha, l’endemà el Kogane es posa a assajar amb la companyia; diu que ha de recuperar el temps perdut… En realitat només és un somni: el Kogane ha estat executat.46.- En temporada. Després de l’execel·lent actuació, l’Oniyasha no para de rebre innombrables regals de felicitació i li sol·liciten noves actuacions. El que no queda clar és si els regals són per la seva actuació o per la proximitat manifesta amb el shōgun. Curiosament, després de la gran popularitat i expectació creada per l’Oniyasha, li és assignat un guardaespatlles.
(En repetides ocasions s’ha mostrat l’edat real de l’Oniyasha en aquest punt: dotze anys; així com l‘edat del Zojiro, onze anys, encara que al ser més alt que l’Oniyasha sembla més gran; i la de l’Inonaru, quinze anys, tot i que sembla el pare de tots dos.)
A partir d’aquest moment, el Zojiro i l’Inomaru decideixen tornar amb la seva companyia per guanyar-se la vida i l’Oniyasha, que s’ha guanyat la simpatia i favoritisme del shōgun, es queda a la cort realitzant representacions per als seus convidats. Ell, però, troba que alguna cosa no acaba de funcionar com cal. Aclaparat per la situació decideix agafar distància de tot plegat i torna a coincidir amb el poeta del capítol 39 d’aquesta volum, quan es va retirar a meditar amb el Zojiro al llac Biwa. Reconeix al moment la seva crisi d’ansietat i li diu que, malgrat tot, acabarà madurant. Fugint del poeta es troba l’Inuō…
47.- Flors i riqueses. L’Inuō li confessa que va veure el shiokumi i li va agradar. L’Oniyasha li diu que vol aprendre més coses, però ell li diu que no hi ha res més a aprendre. L’Oniyasha s’obre i li fa saber què vol fer amb la seva vida i com vol portar les arts escèniques més enllà de manera que siguin inoblidables. Intercanvien pensaments fins que l’Inuō es presenta adequadament: ell és Inuō, el cap de la companyia Hiyoshi de sarugaku d’Ōmi (a Shiga, a l’altra punta del llac Biwa). A partir d’aquell moment el també treballarà pel shōgun i, com a companys que cerquen millorar les qualitats artístiques, espera que l’Oniyasha també li ensenyi a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada