Bloc personal,

diumenge, 12 d’agost de 2018

Extinction (2018)

[631]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ben Young
Guió: Spenser Cohen (novel·la també), Brad Kane
Actors: Michael Peña, Lizzy Caplan, Amelia Crouch

[ Acció, drama, ciència ficció ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (5,8):
“Un pare de família té un somni recurrent en el que perd la seva família. El seu malson es converteix en realitat quan el planeta és envaït per una força alienígena que els comença a aniquilar. Lluitant per les seves vides, arriba a descobrir una força desconeguda per mantenir-los fora de perill.”

Crítica

Un merdot… que s’aguanta al final pels pèls…

Fins a dues vegades he deixat la pel·lícula a mitges veient que era un merdot insuportable de veure. Com soc capquadrat, finalment me l’he empassada sencera i, cap a tres quarts de pel·lícula, la cosa s’ha posat interessant argumentalment i això l’ha salvat d’un aprovat justet.

Resum (amb espòilers)

Un operari que treballa en una instal·lació del govern no para de tenir malsons per la nit que acaben afectant la seva feina i la seva vida familiar. Tothom li demana que visiti un especialista, però ell està convençut que aquests somnis són premonitoris d’alguna cosa dolenta que passarà. En aquests somnis, el planeta és envaït per extraterrestres que comencen a matar a tota la població indiscriminadament.

Mentrestant, anem coneixent la vida de la dona, filles i amics més propers, fins el dia que, en una festa amb amics, són testimonis de l’atac dels extraterrestres.

Ell i la seva família intenten fugir de l’edifici on feien la festa i intenten anar a l’edifici del govern on ell treballa, perquè té unes instal·lacions soterrànies ben protegides. En l’atac extraterrestre però, un alienígena dubte abans de matar la filla petita, just el moment necessari per deixar l’alienígena inconscient i li prenen l’arma. L’extraterrestre però, fa un seguiment de l’arma i sap on trobar-los. En la fugida pels túnels subterranis la seva dona és ferida i, quan l’alienígena intenta recuperar la seva arma, es defensen, li trenquen el casc i, finalment, li veuen la cara d’aparença humana.

Arriben a la instal·lació governamental portant l’alienígena d’ostatge. Allà decideixen executar-lo, però veient que tampoc podran salvar la dona, aquest s’ofereix a mantenir-la en vida fins que es pugui fer alguna cosa més efectiva. Mentrestant els alienígenes intenten entrar a les instal·lacions subterrànies i, veient que finalment ho aconseguiran, decideixen fugir més avall fins un tren que els treurà d’allà.

En el moment que l’extraterrestre intenta salvar la vida de la dona, comença a obrir la ferida i el seu marit se n’adona que alguna cosa no és normal, descobrint-se el fil argumental de tota la història. Sota la capa de pell hi ha tot un sistema de circuiteria que, dona a entendre que la seva dona és sintètica. L’extraterrestre li diu al marit que “realment no ho saben” i dona a entendre que tots, els habitants de la terra són tots sintètics. L’alienígena, li demana que s’obri el pit amb un ganivet per proporcionar-li energia de la seva pròpia font d’alimentació. En el moment en què està fent la trasferència d’energia, comença a recuperar records perduts i se sap tota la història.

Fa anys, els humans van crear els sintètics per ajudar-los a les feines de manteniment. Però va arribar un punt que hi havien tants sintètics que els humans no tenien feina i van sorgir dubtes sobre el seu dret a continuar existint. Mentre hi havia qui deia que calia aniquilar-los davant un creixent sentiment racista i de discriminació, hi havia qui deia que, si acababen tenint sentiments entre ells i formant famílies, tenien tant dret com els humans de continuar la seva existència. La confrontació de les dues idees va provocar incidents on els humans humiliaven primer i atacaven després els sintètics, però aquests es defenien i, per salvar-se, mataven, si calia, humans.

Aquesta espiral de violència va acabar en una guerra civil entre humans i sintètics que van acabar guanyant els sintètics. Els supervivents humans van haver de fugir del planeta en càpsules espacials i van anar a parar a les colònies de Mart. Tot aquests fets són els que recordava el marit, però eren fets del passat, no pas del futur. En acabar la guerra, la majoria de sintètics van decidir donar-se una segona oportunitat, i per no tenir sentiments de culpa, van esborrar-se la memòria i construir-se nous records, formant famílies i reconstruint tot allò destruït per la guerra. Tots, excepte uns quants, que van decidir guardar els records preveient una nova guerra i estar alerta, que eren finalment els que van planificar la fugida de les instal·lacions.

Després de cinquanta anys, els nets dels habitants de la Terra, entre els que es troba l’“extraterrestre” que els salva la vida –perquè ningú li havia dit que hauria de matar famílies senceres amb nens–, torna a la Terra per recuperar el planeta.

De moment sembla que els humans han guanyat la batalla a la ciutat, però els sintètics reagrupats i amagats no han dit l’última paraula en una guerra que, molt problablement, guanyaran.

Cap comentari:

Publica un comentari