Bloc personal,

dissabte, 2 de juny de 2018

Bride Stories 7 (2015)

[98]

Valoració



Fitxa tècnica

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial

8 capítols (36-43) (+1 extra) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Per intentar oblidar a Talas, Smith continua el seu viatge per Pèrsia acompanyat pel seu guia i passen una temporada a casa d’una nova amistat, un jove acabalat casat amb una bella dona que, malgrat tenir-ho tot, troba a faltar alguna cosa en la seva vida diària. Un nou relat sobre la vida quotidiana de les tribus i habitants de les estepes asiàtiques del s. XIX.”

Crítica

Canvi d’ambientació, canvi d’estil de dibuix.

Realment es fa difícil entendre com, una mateixa història, pot ser tan diferent depenent del context. Amb la història d’Amira i Karluk –fins i tot les bessones, també– el dibuix és d’un traç més gruixut i amb la història d’Anis el traç és més fi, l’ambientació és molt diferenta (Pèrsia, l’actual Iran) i agafa un aire tan bucòlic que no semblen el mateix. No sé si m’acaba d’agradar aquest “nou” estil, però en qualsevol cas no fa més que destacar el mestratge de l’autora.

Amb Smith com a fil conductor, Kaoru Mori ens explica, en aquesta ocasió, la vida d’una noia jove i ben posicionada a Pèrsia, rodejada de luxes amb dues cares (pròpies de l’Islam més estricte): per una banda les dones no es poden “comunicar” amb els homes, ni tan sols visualment, i quan apareixen ho fan amb aquell burca de cap a peus i una reixeta a la cara amb la que és impossible veure’n les faccions, com tampoc la forma del cos, i, per altra banda, entre elles es mostren totalment obertes, desinhibides, amb una gran desimboltura pel que fa a les relacions socials, fins el punt que bona part del volum transcorre en uns banys públics pràcticament nues.

En aquest volum, Smith i el seu guia arriben a noves terres –Pèrsia– i són els invitats d’un home jove i ric que els ofereix la seva hospitalitat al llarg d’un mes, abans retornin a la seva travessia. La dona d’aquest home ric és una noia, també jove, molt prima, amb un nen de mesos que és atès per la servitud i només s’ha de preocupar de passejar i ser feliç. La noia que li cuida la criatura l’aconsella fer-se una núvia-amiga per poder conversar i compartir secrets, per la qual cosa la invita a anar als banys públics a conèixer gent. El marit sorprès perquè, al ser rics, ja tenen banys privats, accedeix a la petició i deixa que hi vagi. Allà coneix a Shirin, una noia també jove de la que se sent atreta pel seu pèl negre com si fos seda, els llavis vermells com robins… i un mamellam desproporcionat!

Fan amistat fins el punt que, finalment, formalitzen la seva unió de núvies-amigues amb el ritual establert, però, el mateix dia de la cerimònia, el marit de Shirin s’infarta i mor. La vídua, amb un fill de pocs anys, queda amb poques opcions de continuar una vida mínimament digna, per la qual cosa la seva amiga-núvia Anis se l’ofereix al seu marit com a segona muller, cosa a la qual, després d’alguns dubtes, accepta, conjuntament amb l’adopció del nen i els pares d’ella. Tot un món…





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada