Bloc personal,

dilluns, 7 de febrer del 2022

Bride Stories 11 (2018)

[282]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Manga Taishō 2014

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2022)
Norma Editorial

8 capítols (70-77) - 188 pàgines - 115 x 175 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Smith ha aconseguit arribar a Ankara, on gràcies a un vell amic aconsegueix un equip fotogràfic amb la intenció de tornar sobre els seus passos i immortalitzar tot el que ha vist als seus viatges. Però Ankara també li ofereix una sorpresa, perquè allà es retrobarà amb Talas… Smith i Talas es retroben; tindran una oportunitat?”

Crítica

Excel·lent, delicat, sublim, però… Norma, posa’t al dia!

No sé si és que m’havia acostumat a aquest menysteniment que ens havia fet Norma Editorial des de l’últim número publicat als seguidors de la sèrie –dos anys i mig, 2019, poca broma!–, però en qualsevol cas l’he agafat amb moltes ganes i ara, pel que sigui, el trobo molt millor que l’anterior (no estaria de més una relectura, també cal dir-ho), però el detall i l’exquisitesa amb què l’autora decora i detalla la roba de vestir és de traca i mocador. També diria que, a primer cop de vista, ha millorat molt la integració del treball manual amb tinta amb l’acabat de trames de l’ordinador.

Així doncs, és un bon moment per deixar-se de tonteries i si, fins ara, havia puntuat els dos primers volums amb 3 estrelles (sobre 5) i, a partir del tercer fins el desè amb 4 estrelles, puntuar ara com es mereix amb 5 estrelles!

M’encanta aquest format tant reduït, que no per ser reduït vol dir que hi posarà una o dues vinyetes per pàgina sinó ben al contrari i, a més, amb un detall del dibuix realment sorprenent. Sempre tenint una bona referència de les proporcions reals. El que vull dir és que hi han dibuixants que, com dibuixen en digital, perden el sentit de la proporció i, per exemple, hi han diàlegs en un cos de lletra molt gran i altres que en un cos de lletra tant petit que no són llegibles. No és el cas!

Ara ja només faltaria que l’editorial es posés el dia i ens edités els exemplars que ‘ens deu’, el volum 12 de 2019 i el volum 13 de 2021. Amb això em quedaria més tranquil…

Aquest volum el vaig comprar així que em vaig enterar que, finalment, el tenien ja publicat. Em dona la sensació que aquesta sèrie no és productiva econòmicament –òbviament no és un Kimetsu no Yaiba o un Tokyo Revengers– i el llançament va passar mig desaparcebut… em va costar enterar-me’n.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada