Una mujer de la era Shôwa (1977)

[291]

Valoració

Fitxa tècnica

Kazuo Kamimura (dibuix, tinta i color)
Ikki Kajiwara (guió)
(Une femme de Showa - Shōwa Ichidai Onna - A Woman of the Shōwa Period)

[ Manga seinen, drama, novel·la gràfica ]
ECC Ediciones

272 pàgines b/n i color - 150 x 215 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Després de l'èxit obtingut per El club del divorci, obra guanyadora del Premi del Patrimoni del Festival Internacional de la Bande Dessinée d'Angoulême 2017, nominada al premi a la millor obra estrangera al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2018 i inclosa per l'Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic d'Espanya (ACDCòmic) a la llista d'essencials del 2017, arriba el moment de gaudir d'un altre clàssic Kazuo Kamimura: Una mujer de la era Shôwa (1977), en què Kamimura va formar equip creatiu amb el guionista Ikki Kajiwara (Ashita no Joe, Tiger Mask). Junts, van relatar la història de Shōko Takano, filla d'una de les geishes més belles del barri de Yanagibashi i d'un opositor polític. Orfe des de primerenca edat i marcada per la repressió i els bombardejos que van assolar Tòquio durant la II Guerra Mundial, Shōko haurà d'aprendre a sobreviure pels seus propis mitjans al Japó de la postguerra, passant per durs tràngols que forjaran el seu caràcter. Kazuo Kamimura (Yokosuka, Japó, 1940-1986) va ser conegut com “el pintor ukiyo-e de l'era Shōwa” a causa del seu elegant traç. Mestre de Jirō Taniguchi, va signar títols com Lady Snowblood, Història d'una geisha o El club del divorci. Un autor irrepetible la mort prematur del qual va privar al mig d'un dels seus dibuixants més talentosos i sensibles.”

Crítica

Per moments m’he sentit violentat…

És curiós que, per un obra de 1977, de fa 45 anys!, se m’hagi regirat l’estòmac de l’excessiva violència… com canvien les coses amb el pas del temps!

Matitzat aquest punt, he de dir que Kamimura dibuixa totes les protagonistes amb la mateixa cara (Lady Snowblood, El club del divorcio…) i passa el mateix amb la versió nena petita del personatge. Té una manera ben particular i característica de dibuixar-ne els ulls i les faccions per fer-la atractiva i és sempre la mateixa.

Al final, potser he vist massa similituds amb Lady Snowblood, però no per això m’ha deixat d’agradar.

Quan començava a llegir-lo, veient les pàgines a color, pensava que estava utilitzant Photoshop per colorejar i es veien els defectes dels primers usuaris d’aquesta aplicació, però després he caigut en que està dibuixat el 1977, ell va morir el 1986 amb 46 anys, i de Photoshop res de res.

Una cosa que no queda clara és una nota al final que diu “Fin del capítulo Bermellón (obra inconclusa)”, quan en cap moment indica en quin capítol estem. En un text aclaritiu al final, explica que alguns originals es van trobar a casa de l’autor i per això s’ha pogut publicar aquest integral. Per altra banda, també explica que les quatre pàgines a color a l’inici de cada publicació en revista es feien, de vegades, a fotomecànica, cosa que em quadra més amb l’estrany colorejat amb colors primaris.

Per cert, buscant informació per aquí i per allà, hi ha ‘una dona de l’era Shōwa’, de nom Sada Abe, que era una geisha molt coneguda i de renom, en la què es van basar obres i pel·lícules –probablement també aquest manga– o potser era la inspiració per l’altra obra traduïda a l’espanyol Historia de una geisha. (Ara que llegeixo millor, la mort de Sada Abe és la història de El imperio de los sentidos (1976), matant un amant seu asfixiant-lo mentre feien l’amor, per després tallar-li el penis i els testicles i portar-los amb ella amb el seu quimono.).