Bloc personal,

dijous, 3 de febrer del 2022

Hirayasumi, vol. 1 (2021)

[275]

Valoració



Fitxa tècnica

Keigo Shinzō (guió, dibuix, tinta i color)
(Hirayasumi - Un pis acabat)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2021)
Tu manga online
Big Comic Spirits

8 capítols (0-7) - 192 pàgines b/n (algunes a color) - 127 x 180 x 16 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Hiroto Ikuta, 29 anys, treballador a temps parcial. Sense feina fixa i sense parella, hauria de ser normal? Sense previsions pel futur, és una persona bastant despreocupada. Va decidir fer-se càrrec d'una casa de planta baixa gratuïtament de la seva veïna, Hana Wada, que es va fer amiga d'ell només per la seva personalitat. Aleshores, va començar a viure amb la meva cosina Natsumi, de 18 anys, que va venir a Tòquio des de Yamagata. Tanmateix, al seu voltant s'apleguen persones amb preocupacions difícils de resoldre…”

Crítica

Quin gran descobriment!

Amb un dibuix bastant simple a primera vista, et va enganxant en una història bastant normaleta, però ben desenvolupada. Un cop t’hi fixes, aquest dibuix simple i despreocupat –com el protagonista de la història– no ho és tant, doncs té una quantitat de detalls realment sorprenent.

Gairebé podria dir que m’agraden més els fons que els personatges, perquè aquests apareixen potser massa infantilitzats, sense aparentar kawaiis, com manaria l’estereotip. Cal tenir en compte que el protagonista principal té 29 anys i la cosina 18, quan podrien passar –a jutjar per l’aspecte del dibuix– tranquil·lament per 12 i 9 anys, per dir alguna cosa.

La portada em recorda Metamorfosis BL. Estic llegint comentaris que, després d’un bon inici, Metamorfosis BL fluixeja, però particularment a mi em continua agradant força. Amb tot, la similitud de les portades és totalment enganyós, doncs Hirayasumi li dona mil voltes a Metamorfosis BL.

Actualment en serialització a la Big Comic Spirits i amb un segon volum publicat. Potser hi han capítols publicats per la meitat d’un tercer volum.




Resum (amb espòilers)

Un jove de 29 anys que treballa a mitja jornada en un centre de pesca, bastant despreocupat per tot i amb una positivitat envejable, fa amistat atzarosament amb una anciana de 89 anys que el convida a sopar alguns dies a la setmana. La dona no té família i, quan mor, deixa en herència la casa al jove.

La seva cosina de 18 anys arriba a Tòquio per estudiar belles arts, però no sap socialitzar i comença a saltar-se les classes. Malgrat tot, un dia decideix anar a una festa i l’emborratxen. Quan torna en tren a casa, ha de baixar per vomitar i ningú del grup l’ajuda i ha de trucar al seu cosí que vingui a recollir-la. Mentre espera, una noia bastant tímida li ofereix una ampolla de agua perquè es refresqui. Aquesta noia acaba anant a classe amb ella i és l’única amb qui aconsegueix fer amistat.

Per la seva banda, Ikuta, del que se li coneix un únic amic, no té problemes per socialitzar, tot i que tampoc se li coneixen romanços. Un dia, en el centre de pesca, arriba una noia ‘del seu tipus’ amb l’etiqueta del preu de la jaqueta que s’acaba de comprar penjant. Ell se li ofereix a tallar-la despreocupadament, cosa que a ella li contraria bastant. Aquesta noia treballa en una immobiliària els set dies de la setmana i sempre va atabalada. Un dia es troben per casualitat al tren i es queden tots dos molestos.

Quan arriba la temporada de plujes se n’adonen que la casa heretada té goteres i truquen al telèfon de la immobiliària que tenia l’antiga propietària anotat per qualsevol problema i, sense saber-ho, acorden una visita de la comercial de la immobiliària a l’habitatge per valorar els danys i procedir a la seva reparació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada