La Strada (1954)

[607]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Federico Fellini
Guió: Federico Fellini, Tullio Pinelli
Actors: Anthony Quinn, Giulietta Masina, Richard Basehart

[ Drama ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Una noia justeta de gambals és venuda a un artista de carrer, vagabund i viatger, patint pallisses i humiliacions al llarg del camí.”

Crítica

D’aquestes que cal veure, agradi o no.

L’he hagut de veure en diferentes tongades, perquè, des de bon principi, a part de trobar-la estranya, no m’acabava de fer el pes. Però al final, entenent tota la història, és una molt bona pel·lícula… no excel·lent –en la meva opinió–, però si molt bona.

El que no acabo d’entendre és per què utilitzen una estrella de Hollywood com era l’Anthony Quinn en una pel·lícula italiana, que podria haver estat interpretada per qualsevol actor italià, que n’hi havia i de molt bons… Si algun però li haig de posar és que, la protagonista, tot i reconèixer que ho fa molt bé, a mi no m’acaba d’agradar… no li trobo el què. De fet, però, la protagonista en la història és la noia i sembla que acaba prenent més importància el “reconegut” actor hispano-americà.

En general és estranya. No sé si, fins i tot, surrealista. Però bé.

Resum (amb espòilers)

Gelsomina (Giulietta Masina), una dona jove crèdula, s’assabenta que la seva germana Rosa ha mort des que va sortir al carrer amb un home forçut del món de la faràndula, Zampanò (Anthony Quinn). Ara, el mateix home ha tornat un any més tard a demanar-li a la mare si Gelsomina prendrà el lloc de Rosa. La mare accepta 10.000 lliures i la seva filla surt el mateix dia.

Zampanò fa la seva vida com a artista de carrer itinerant, entretenint a les multituds trencant una cadena de ferro lligada estretament al pit i després passant el barret per obtenir “la voluntat”. En poc temps, topen la natura ingènua de Gelsomina amb els mètodes brutals de Zampanò. Ell l’ensenya a tocar el tambor i la trompeta, ballar una mica i a fer el pallasso per al públic. Tot i la seva voluntat de complaure, es basa en la intimidació i fins i tot la crueltat per mantenir el seu domini.

Finalment, ella es rebel·la i s’en va, fent el seu camí cap a la ciutat. Allà observa l’actuació d’un altre artista de carrer, Il Matto (el boig), un talentós equilibrista i clown (Richard Basehart). Quan Zampanò la troba allà, ell la força a tornar. S’uneixen a un circ ambulant on ja hi treballa Il Matto. Il Matto se’n riu de l’home forçut sempre que en té ocasió, tot i que no pot explicar què el motiva a fer-ho. Després que Il Matto li tira una galleda d’aigua a Zampanò, Zampanò el persegueix amb un ganivet a la mà. Com a resultat, és empresonat per pocs dies i els dos homes són acomiadats del circ ambulant.

Les dificultats de Gelsomina amb la seva associació forçada són el tema que la preocupa. Abans de l’alliberament de Zampanò de la presó, Il Matto proposa que hi ha alternatives a la servitud de Gelsomina i li explica la seva filosofia de que tot i tothom té un propòsit, fins i tot un còdol, fins i tot ella. Una monja suggereix que el propòsit de Gelsomina en la vida és comparable al seu propi. Però quan Gelsomina ofereix a casar-se amb Zampanò, la defuig.

Els camins separats de l’engany i el forçut es creuen per última vegada quan Zampanò es troba Il Matto arreglant una punxada de la roda del cotxe. Gelsomina observa espantada com el forçut colpeja el pallasso al cap diverses vegades. Il Matto es queixa que el rellotge s’ha trencat, després col·lapsa i mor. Zampanò, acollonit per si torna entrar a presó, oculta el cos i empeny el cotxe de la carretera on esclata en flames.

L’assassinat acaba amb el poc enteniment que li quedava a Gelsomina. Després de deu dies, el seu afecte desapareix i la seva mirada queda perduda. Finalment, Zampanò l’abandona mentre fa una migdiada, deixant-li una mica de roba, diners i la seva trompeta.

Alguns anys més tard, escolta a una dona que canta una melodia que Gelsomina sovint tocada. S’assabenta que el pare de la dona havia trobat a Gelsomina a la platja i amablement la va acollir a casa. No obstant això, ella havia perdut l’enteniment i va morir. Zampanò s’emborratxa una vegada més i camina cap a la platja, on trenca a plorar.