Valoració
Fitxa tècnica
Creadors: Rick Berman, Brannon Braga, (Gene Roddenberry)
Actors: Scott Bakula, John Billingsley, Jolene Blalock, Dominic Keating, Anthony Montgomery, Linda Park, Connor Trinneer
24 capítols de 42 minuts
Sinopsi
IMDb (7,5):
“Un segle abans de la missió de cinc anys del capità Kirk, Jonathan Archer capitaneja la nau Enterprise de la Terra Unida (pre-Federació) durant els primers anys de la Flota Estel·lar, fins que arriba la guerra de la Terra - Ròmul i es crea la Federació.”
Crítica
Millores substancials.
Aquesta temporada tot ha millorat. La trama argumentativa i la realització dels capítols. Per aconseguir això han hagut de fer un reset i, si per tal d’aguantar la varietat en una sèrie d’entretiment de ciència ficció on ja hi havien algunes coses que s’aguantaven pels pèls, ara comencen des de zero amb l’excusa que estan en un desconegut espai xindi, a l’Expanxió Dèlfica, on se suposa que les lleis de la física convencional no funcionen de la mateixa manera i hi han anomalies que ja estaven contrastades pels vulcans des de feia temps…
Precedents
Abans, però, recapitulem una mica. L’Enterprise NX-01 és la primera nau que és enviada a explorar l’espai (2151), amb el consentiment dels vulcans, gairebé 100 anys després que Zefram Cochrane descobrís la velocitat wrap (2063) i aquests decidissin fer el Primer Contacte.
Fins ara, els capítols majoritàriament eren autoconclusius i es limitaven a explicar els petits avanços tècnics que tenia la nau, suposo que per justificar el lapse de temps fins que apareixen els famosos viatges de l’USS-Enterprise NCC-1701 amb Kirk, Spock i companyia, fent els primers contactes amb altres espècies i anant el màxim de lluny en les seves tafaneries exploratòries. En aquesta temporada tots els capítols (o gairebé tots) tenen una continuitat i és per això que han de començar cada capítol amb una veu en off que diu “en anteriors capítols” perquè és l’única manera d’explicar la continuïtat de la trama.
De la mateixa manera que els borg passen a ser uns dolents recurrents a The Next Generation i Voyager, i el Domini (fundadors, vorta i jem’hadar inclosos) a Deep Space Nine, a Enterprise, a partir d’aquesta temporada, els xindi són els nous dolents. En aquest reset que comentava que han fet, les noves aventures succeeixen a l’Expansió Dèlfica, una zona de l’espai on hi viuen aquests xindi (a més d’altres espècies que, en alguns casos, ni es coneixen entre elles) que a la vegada estan compostos per 6 races (una extinta): primats (similars als humans, però amb els pòmuls diferents), arboris (semblen micos), reptilians, insectoides, aquàtics i avians (extints). Aquesta espècie, els xindi, és la responsable de 7 milions de morts al planeta Terra provocats per una arma que ho va arrassr tot al seu pas entre Florida i Veneçuela en l’últim capítol de la 2a temporada. Bé… els xindi induïts per uns éssers transdimensionals que són els que estan darrera de tot.
Argument de la tercera temporada
Quan la NX-01 arriba a l’Expansió Dèlfica comencen a notar alteracions a l’espai fins que descobreixen que estan provocades per unes esferes d’un aliatge desconegut construïdes fa més de 1.000 anys. No n’hi ha només una, sinó que n’hi han més de mig centenar, i és justament això el que provoca les alteracions de les lleis físiques convencionals. A mida que van investigant descobreixen que aquestes esferes han estat construïdes per uns éssers transdimensionals que, per entrar en aquesta dimensió, han construït aquestes esferes per aconseguir una xarxa energètica que els permeti alterar l’espai i aconseguir un medi on viure en aquesta dimensió. Aquest medi eliminarà tota la vida pre-existent.
Com són transdimensionals, estudien les possibles línies temporals i determinen que els humans poden ser un problema i decideixen extingir-los, per la qual cosa els diuen als xindi que, en el futur, d’aquí dos-cents anys, la humanitat acabarà amb l’espècie xindi. És per això que els xindi construeixen una arma per tal de destruir la Terra, però, tal i com es pot veure en l’últim capítol de la segona temporada, falla i “només” mata 7 milions de persones. Archer, a mida que va descobrint els detalls de les maquinacions d’aquests ésser transdimensionals, intenta negociar amb els xindi i explicar-los que el veritable enemic són els transdimensionals, perquè acabaran amb tota la vida al voltant de les esferes, començant pels xindi.
Cada raça de xindi manté les seves diferències i només es mantenen unides per aconseguir la supervivència davant els humans, exposant les seves discrepàncies en el Consell, assessorats de tant en tant per un emisari dels transdimensionals. Quan finalment Archer aconsegueix plantejar-los el dilema, només els primats i els arboris li fan costat. Els insectoides, d’entrada, es posen al costat dels reptilians, els més hostils amb les intencions dels humans. I els aquàtics es mantenen enigmàtics. Quan finalment els reptilians aconsegueixen llençar l’arma per destruir la Terra, els aquàtics s’adonen de l’engany i ajuden humans, primats i arboris. Només quan ja està l’arma a punt de ser carregada els insectoides se n’adonen… massa tard perquè els reptilians els destrueixen la nau.
Finalment Archer i companyia aconsegueixen destruir l’arma en l’últim moment, com no podia ser d’una altra manera, i salven la terra. Però Archer “desapareix” momentàniament i veiem, en l’últim capítol d’aquesta temporada, com acaba anant a para a una Terra “alternativa” amb simbologia i uniformes nazis, tecnologia de la Segona Guerra Mundial i alienígenes entre els nazis.
Més canvis
A tot això, afegeix-hi els embolics que contínuament va aportant un humà de 900 anys en el futur, encarregat de protegir la línia temporal, abduint en els moments més inoportuns el capità Archer i mostrant-li imatges del futur segons les decissions que podria prendre: la Guerra Freda Temporal que va començar a la segona temporada. Talment si fos el personatge Q de The Next Generation, que també surt a Deep Space Nine i Voyager.
Ja es començava a intuir en les dues temporades anteriors, però en aquesta ja destaca per sí mateixa la realització dels capítols, molt més dinàmics, alguns bastant complexos, però resoltos amb bastanta eficiència i, sobretot, per fi l’ús més normalitzat d’animacions 3D, bastant rudimentàries, això sí, però amb bastant desimboltura.
Una altre “millora” destacable és el personatge T’Pol, l’oficial científica vulcaniana, al que per una banda li han rebaixat una mica l’accentuació dels pits (l’han fet lleugerament menys sexual) i per altra l’han fet més humana tot permetent-li tenir alguns sentiments, cosa justament de la que em queixava, doncs era massa esquerpa per un personatge tan principal. Aquesta temporada ha tingut més joc “interpretatiu” i no només com icona sexual.
En les dues primeres temporades no n’havia fet referència, però… ¿cal que digui que l’actor que interpreta el personatge del capità andorià de pell blava i antenes al cap, veient que és un reincident, és el mateix que el que interpretava el vorta de Deep Space Nine? El vaig conèixer per la veu. Avantatges de veure-ho en VOS…
Gadgets
En aquesta temporada, després d’una lluita desesperada contra els xindi, la nau queda força malmesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada