Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Julian Schnabel
Guió: Ronald Harwood (screenplay), Jean-Dominique Bauby (novel·la)
Actors: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner, Marie-Josée Croze
[ Biografia, drama ] 1h 52min
Sinopsi
IMDb (8,0):
“La veritable història de l’editor d’Elle, Jean-Dominique Bauby, que pateix un accident cerebrovascular i ha de viure amb un cos gairebé totalment paralitzat i només el seu ull esquerre no ho està.”
Crítica
Excel·lent pel·lícula (la història), però encara millor la realització (com s’explica).
A veure… complicada i, segons es miri, un pèl lenta, però un pel·liculot de cap a peus. Primer per la història i després per la manera en què està explicada. Magistral.
Resum (amb espòilers)
El primer terç de la pel·lícula està explicat pel personatge principal, Jean-Dominique Bauby (o Jean-Do, com els seus amics l’anomenen), en primera persona. La pel·lícula comença quan Bauby es desperta d’un coma de tres setmanes en un hospital de Berck-sur-Mer, França. Després d’una anàlisi inicialment massa optimista d’un metge, un neuròleg explica que té una condició extremadament rara en què el pacient està gairebé totalment paralitzat físicament, però roman mentalment normal. Al principi, l’espectador coneix principalment els “pensaments” de Bauby (creu que està parlant, però ningú el sent), que són inaccessibles als altres personatges (que es veuen a través del seu ull funcionant).
Una fisioterapeuta i una terapeuta de la parla intenten ajudar a Bauby a ser tan funcional com sigui possible. Bauby no pot parlar, però ell desenvolupa un sistema de comunicació parpellegant el seu ull esquerre mentre li van enunciant una per una les lletres de l’abecedari per esbrinar què vol dir.
A poc a poc, el punt de vista restringit de la pel·lícula s’amplia i l’espectador comença a veure Bauby des de “fora”, a més de recordar fets del seu passat, incloent una visita a Lourdes. També fantaseja, imaginant platges, muntanyes, l’emperadriu Eugénie i una festa eròtica amb un dels seus transcriptors. Es revela que Bauby havia estat redactor de la popular revista de moda francesa Elle, i que tenia un acord per escriure un llibre (que originalment es basaria en El comte de Monte Cristo però des d’una perspectiva femenina). Decideix que seguirà escrivint un llibre, utilitzant la seva tècnica de comunicació lenta i esgotadora. Des de l’editorial amb què Bauby va fer el contracte de llibre original li envien una noia per dictar-li.
El nou llibre explica què és estar atrapat en el seu cos, el que veu com si estigués dins d’un antic vestit de bus amb un casc de bronze (scaphandre en francès), com en el títol original. D’altres veuen el seu esperit, encara viu, com una “papallona”.
La història de l’escriptura de Bauby està sobreposada amb els seus records fins al seu accident cerebrovascular. Veiem als seus tres fills, la seva mare (a qui mai es va casar), la seva amant, els seus amics i el seu pare. Es troba amb gent del seu passat, les vides del qual tenen similituds amb la seva nova vida atrapada: un amic que va ser segrestat a Beirut i que es trobava en reclusió solitària durant quatre anys, i el seu propi pare de 92 anys, que es limita al seu propi departament, perquè és massa fràgil per baixar quatre volades d’escales.
Bauby finalitza la seva memòria i escolta les respostes de la crítica. Mor de pneumònia deu dies després de la seva publicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada