Frases, cites i refranys: “Mi mamá dice…”

“Mi mamá dice que la vida
es como una caja de bombones,
nunca sabes qué te va a tocar.”

[ Forrest Gump (1994) ]

Si algú ha tingut la desgràcia d’haver de passar per les oficines de l’atur, haurà comprovat que allà si fa no fa passa el mateix. Independentment de si és SOC o és SEPE (només amb aquesta “petita” diferència ja es podria obrir un debat…) mai saps que et tocarà. Hi ha gent encantandora i gent esquerpa amb mala folla. Anava a dir que com a tot arreu, però aquí –no sé perquè– pren més protagonisme el segon grup. Gent amargada disposada a tocar-te els nassos perquè sí, perquè no tenen vida o està tan buida i és tan trista que no tenen res millor a fer. Gent que necessita seriosament teràpia… no sé de quin tipus, però que la necessiten com hi ha Déu.

A veure… jo sóc esquerp. Jo sé millor que ningú que també necessito teràpia. Però… escolta… el que jo he arribat a veure/patir allà dins és seriós. Tampoc cal ser l’amabilitat personificada i vendre’m la moto perquè, de fet, no hi vaig a comprar res… però és clar, hi han uns mínims que estan dins qualsevol manual d’atenció al públic. Ni això caldria, senzillament sentit comú. I repeteixo, hi ha gent –també estranyament en aquest contexte apocalíptic– que són justament el contrari amb una amabilitat i saber estar poc habituals.

Així que, tant si us toca d’un tipus o d’un altre, en la mida que pogueu, quan us atengui algú que hi treballi, feu-li una abraçada. Ho necessiten.