Valoració
Fitxa tècnica
Hinako Sugiura (guió, dibuix i tinta)
(Sarusuberi - Miss Hokusai)
[ Seinen, biografia ] (ed. 2018)
Ponent Mon
15 capítols (1-15) + comentaris - 360 pàgines - 150 x 210 mm (30 mm)
Sinopsi
Whakoom:
“Edo (l’actual Tòquio) és una de les ciutats més poblades del món. Allà hi viuen nobles, artistes, cortesans, camperols i samurais. Entre els habitants d’aquesta ciutat es troba Tetsuzo, més conegut com Hokusai, un artista de més de cinquanta anys que ocupa el seu temps creant sorprenents obres d’art. El que molta gent desconeix és que la tercera de les seves quatre filles, Oei, una jove tossuda i independent, realitza anònimament moltes de les obres que se li atribueixen al seu pare. Aquesta és la història mai explicada d’Oei, el retrat d’una dona lliure eclipsada per l’ombra del seu pare.”
Crítica
Una meravella!
Hi he arribat després de veure la pel·lícula tres vegades. Però el manga, almenys pel que fa al dibuix, no té res a veure. Sembla que estigui fet per un nen petit que no sap dibuixar massa bé*… cosa que ja sabia. El que no tenia gaire clar era que havia estat dibuixada i creada entre el 1983 i el 1987 per una de les poques dones que, en aquella època, es dedicaven al manga i que, poc després, ho va deixar tot.
Hinako Sugiura va començar el manga quan tenia 25 anys. Va ser una de les poques artistes femenines del manga en aquella època. La figura d’O-Ei és considerada pel director de la pel·lícula, Keiichi Hara, com un avatar de la creadora. La història del manga consisteix en episodis que no estan necessàriament connectats entre si. La història de l’anime es basa en aquest manga molt ben editat per part de Ponent Mon amb paper d’alt gramatge en dos volums.
Després d’aquests dubtes inicials –guiant-me per la visualització de les mostres d’algunes pàgines– i sabent que em trobaria amb un dibuix poc convencional, finalment no puc estar més content d’haver-me “arriscat” a gastar-me els gairebé 24€ que val el volum, perquè realment han valgut la pena. El dibuix és només una trampa. L’autora pot dibuixar com vulgui, com així ho demostra en algunes pàgines barrejant tot tipus d’estils. El que no és capaç de fer gaire gent és mostrar només amb dibuix algunes escenes d’acció, per simple que sigui, de manera tan natural, però sobretot de saber explicar una història tan farcida de detalls.
Espero no tardar gaire en fer-me amb el segon volum.
Ja posats, m’agradaria també destacar la traducció. Hi han expressions molt d’aquí que és impossible que estiguin així en l’original. El traductor ha sabut portar-ho al seu terreny i fa que tot sigui més entenedor. El que no m’ha agradat és que quan cal fer una puntualització s’hi posa un asterisc i a sota una NT (nota del traductor) que explica el què vol dir. Si n’hi ha un, cap problema. Però si n’hi ha més d’un es fa difícil què correspon a què a menys que vagis seguint rigurosament l’ordre.
==
(*) Aquesta idea de “sembla que estigui dibuixat per un nen” ha estat la primera idea que m’he fet quan he pogut llegir les pàgines de mostra que pots descarregar des del web. Però a mida que vas llegint el contingut real te n’adones que, en realitat, estàs davant d’una exquisidesa. Pot ser una primera sensació, però la història està tan bé descrita i minuciosament detallada que arriba a sorprendre i tot. Especialment per les limitacions tècniques de l’època en que es va dibuixar, quan tot era manual i al màxim que es podia aspirar era a incorporar textures transferibles (o indicar-les a fotomecànica). Una delícia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada