Oxygène (2021)

[1045]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Alexandre Aja
Guió: Christie LeBlanc
Actors: Mélanie Laurent, Mathieu Amalric, Malik Zidi

[ Drama, fantasia, ciència ficció ] 1h 40min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Una dona es desperta en una cambra criogènica sense recordar com va arribar allà. Quan es queda sense oxigen, ha de reconstruir la memòria per trobar una sortida al seu malson.”

Crítica

Bastant millor del que em pensava…

La primera impressió ha estat bastant dolenta, “un altre Buried (2010)” –he pensat–, però a mida que ha anat desenvolupant-se la trama ha crescut el meu interès. No cal dir que he fallat en qualsevol de les especulacions del final i només molt al final s’han vist les coses clares.

Se’m fa estranya aquesta baixa puntuació a IMDb…

Resum (amb espòilers)

Una dona jove es desperta en una unitat criogènica mèdica hermètica i descobreix que està atrapada i que els nivells d’oxigen de la unitat estan caient ràpidament. Pateix pèrdua de memòria, no recorda qui és ni com va arribar-hi. L’ajuda un avançat A.I. anomenat MILO, però es nega a obrir la unitat criogènica sense un codi d’administrador. Mitjançant MILO, és capaç de transmetre fora del pod i contactar amb els serveis d’emergència. Ella els proporciona el model i el número de sèrie de la unitat criogènica, que s’imprimeixen a l’interior. En contactar amb el fabricant, se'ls informa que la unitat va ser destruïda tres anys abans. Incapaç de recordar els seus records, busca pistes sobre el seu passat buscant imatges i articles a través de l’ordinador d’AI i troba el seu nom, Elizabeth Hansen. S’adona que és una metgessa criogènica. Ella troba el seu marit, Léo Ferguson, i el seu número de contacte accedint a les seves xarxes socials, però quan truca al seu número, respon una dona. Ella li diu a la dona que és l’esposa de Léo i li exigeix ​​parlar. La dona sembla confosa i penja.

A mesura que el nivell d’oxigen continua baixant, comença a al·lucinar i intenta obrir la vaina, només per ser electrocutada. Llavors rep una trucada de la policia, però sospita que li amaguen alguna cosa i es desconnecta. La dona desconeguda que va trucar abans sona i li diu que el seu marit és mort. També li dóna el codi d’administrador per obrir el pod, però li diu que no pot obrir-lo o morirà. Elizabeth utilitza el codi i comença a surar sense gravetat. Després d'una breu explicació, es revela que ha estat posada a dormir durant un viatge de 14 anys llum a un altre planeta. La seva missió secreta és viatjar a un nou planeta, ja que la humanitat s’extingirà en un futur proper a causa d’un virus mortal. El virus també va matar el seu marit, Léo.

Desconcertada per la veritat, dedueix que el despertar es va deure a un sobreescalfament del processador i s’adona que ha de desviar les funcions del processador a un altre processador assignat a funcions no essencials, però inicialment falla ja que les dades superen la capacitat. Amb el pas del temps i amb la disminució dels nivells d’oxigen, es prepara per al suïcidi intentant obrir la vaina. Poc després, descobreix que Léo també està hipersolit a la nau espacial danyada juntament amb prop de 10.000 persones, però nota que li falta una cicatriu al front que tenia abans. Després d'una investigació posterior, a través d'un vídeo presentat per una versió d'ella d'edat avançada, es revela que és un clon genètic amb la personalitat i records originals d'Elizabeth Hansen implantats, inclosos els records de Léo. La dona amb qui ha estat parlant a la terra és l’original i ara gran, Elizabeth Hansen.

MILO activa un protocol d'eutanàsia a causa de la inexistència de possibilitats de supervivència, però el clon d'Elizabeth aconsegueix desactivar-lo i desvia amb èxit les funcions del processador i es torna a posar en hipersolor. L’escena final mostra els clons de Léo i Elizabeth al nou planeta somrient, abraçant-se.