Let's Get Lost (1988)

[1034]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Bruce Weber
Estrelles: Chet Baker, Carol Baker, Vera Baker

[ Documental, biografia, música ] 2h

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Documental sobre la vida del trompetista de jazz i drogodependent Chet Baker. Fascinant sèrie d'entrevistes amb amics, familiars, associats i amants, intercalades amb pel·lícules de la vida anterior de Baker i algunes representacions actuals.”

Crítica

Repassant el visionat…

Ja l’havia vista –no fa gaires anys, tot cal dir-ho–, però calia repassar-la pel valor documental que té.

Resum (amb espòilers)

Un grup de fans de Baker, que van des d’exassociats fins a exdones i nens, parlen de l’home. La pel·lícula de Weber recorre la carrera de l'home des de la dècada de 1950, tocant amb grans jazzistes com Charlie Parker, Gerry Mulligan i Russ Freeman, fins als anys vuitanta, quan la seva addicció a l'heroïna i la seva indiferència domèstica el van mantenir a Europa. En juxtaposar aquestes dues dècades, Weber presenta un fort contrast entre el jove i guapo Baker –l’ídol estàtua que s’assemblava a una barreja de James Dean i Jack Kerouac– amb el que es va convertir en “una farmàcia amb aspecte costum vaquer-cum-abandonat”, com J. Hoberman ho va posar a la seva ressenya de Village Voice.

Let's Get Lost comença al final de la vida de Baker, a les platges de Santa Mònica, i acaba al Festival de Cannes. Weber utilitza aquests moments en el present com a llibrets de les imatges històriques que contenen el gruix de la pel·lícula. La documentació va des de fotografies vintage de William Claxton el 1953 fins a aparicions a The Steve Allen Show i pel·lícules italianes kitschy i de baix pressupost que Baker va fer per diners ràpids.