Alice, Doko Made mo, vol. 1 (2024) (Alice, fins i tot a l'espai)

[574]

Valoració

Fitxa tècnica

• Guanyadora del Manga Taishō 2025 (18a ed.)

Kiko Urino (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: ありす、宇宙までも
(ALICE, DOKOMADEMO)

[ Manga seinen, drama, slice of life ]
Raw18 (scans en japonès)
Shōgakukan (Big Spirits Comics - Weekly Big Comic Spirits) (30/08/2024 al Japó)

5 capítols (1-5) - 208 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A) (276)

Sinopsi

Whakoom:
“Aspira a convertir-te en la primera comandant astronauta japonesa! L’Alice Asahida és una noia de secundària guapa i popular, però té poques habilitats d'expressió oral i no segueix el ritme de les seves classes diàries. Coneix l'Inuboshi, un geni solitari… ‘Et faré més intel·ligent’, diu ell. Aquesta és la història de com una noia es converteix en la primera comandant astronauta japonesa.”

Crítica

Un dibuix fresc, lleuger i espontani que embolcalla una història molt ben filada; bé de gust llegir-la…

L’autora, Kiko Urino (una altra mangaka que intenta mantenir oculta la seva identitat), nascuda del 09/09/1985 a Tòquio, és activa professionalment des de 2009 i disposa d’una prolífica producció tant en format imprès com en digital amb nombroses obres publicades, algunes de prou renom i alguna també traduïda al castellà:

• Bara datte kakeru yo (Fins i tot puc escriure sobre roses)  (2010, 1 vol.)
• Nichiyōbi ni jisatsu (Suïcidi en diumenge)  (2010, 1 vol.)
• Ronrī puranetto (Planeta solitari)  (2011, 1 vol.)
• Dōsōsei daikō (Representant d'antics alumnes)  (2011, 1 vol.)
• Shiawase ni naritai (Vull ser feliç)  (2013, 1 vol.)
• MAMA  (2013-15, 6 vol.) (Ed. Arechi Manga)
• Kurisumasu purezento nante iranai (No necessito un regal de Nadal)  (2016, 1 vol.)
• Kan pekina machi (La ciutat perfecta)  (2016, 1 vol.)
• No hāto bīto (El batec del cor)  (2017, 1 vol.)
• Ruporutāju (Reportatge)  (2018-19, 3 vol.)
• Tanpen gekijō (Teatre de contes breus)  (2020, 1 vol.)
• Kiminiaitai (Et trobo a faltar)  (2022, 2 vol.)
• Internet ravu! (Amor d'Internet!)  (2023, 1 vol.)
• Alice, Doko Made mo (Alice, fins i tot a l'espai)  (2024-25, 4 vol.)

També es pot trobar sota els títols Alice, Dokomademo, Arisu, Dokomademo, Alice, Even in Space, Alice, All the Way to the Stars i/o Alice, allà on vagis.

Pel que veig, l’autora aprofita l’empemta del premi Manga Taishō 2025 i està treient un volum cada tres mesos. Hi ha algun volum que puntualment és justet pel que fa a l’extensió en pàgines (160 pàg.), però d’altres sobrepassen les dues-centes.

Com acostuma a ser normal, un primer capítol ben llarg de 72 pàgines amb algunes pàgines a color (només en la publicació en revista, no en el tankōbon), on planteja els precedents i la base sobre la que es desenvoluparà la història.

Col·lecció

• Alice, Doko Made mo, vol. 1 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 2 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 3 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 4 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 5 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)

Resum (amb espòilers)

Núm. 01.- El naixement de l’Alice. Ja a sisè de primària, la noia més popular de l’escola, l’espigada, simpàtica i atractiva Alice, fantaseja amb ser astronauta. Pel fet de perdre els seus pares de petita, que parlaven molts idiomes, ara té problemes de comprensió de l’idioma. Potser per això no sembla pas la noia més espabilada de la classe, però recorda perfectament quan compartia amb els seus pares la passió per l’observació de les estrelles. L’últim dia de classe abans de la graduació i de començar secundària, l’Alice parla per primera vegada amb l’Inuboshi, el noi més intel·ligent de tota l’escola, quan es queden sols per netejar i, el mateix dia de la graduació, l’Inuhoshi descobreix que l’Alice és “semilingüe” (que no bilingüe), una afectació que també és coneguda com “de doble limitació” que, al morir els pares, no va poder ser corregida de manera natural. En tot cas, no és cap idiota i pot aspirar a ser allò que vulgui, com per exemple astronauta, el somni de la seva infància. L’Inuboshi es proposa fer-li classe una hora al dia quan coincideixin a secundària i li promet convertir-la en intel·ligent. (04/06/25)

Semilingüe (informació real contrastada): els nens exposats a una segona llengua en diferents edats demostren que quan s'adquireix la segona llengua sense tenir consolidada la primera el nen corre el risc de ser semilingüe, és a dir, de no desenvolupar íntegrament cap de les dues llengües.

Núm. 02.- La primera lliçó. L’Alice comença secundària i no s’amaga de dir que el seu somni és ser astronauta en la seva presentació davant la classe. En el seu primer dia de classe promès per l’Inuboshi, aquest proposa anar a estudiar a una biblioteca o un parc, però l’Alice coneix un lloc on hi ha una caseta per eines i mals endreços que la seva àvia no utilitza. Tal i com suposava, l’Alice va prou bé en matemàtiques, però molt malament en llengües, especialment la japonesa. L’Inuboshi li parla del mite grec d’Artemisa (Apol·lo/Artemisa), la deessa de la Lluna. Els americans van llençar el projecte Apol·lo, perquè la Lluna només va ser trepitjada per homes i ara existeix el projecte Artemisa per donar pas a les dones. L’Inuboshi li exposa les bases del projecte Artemisa i el proper reclutament. Comença el compte enrere. Ara té dotze anys i podrà entrar quan en tingui vint-i-sis pel 2037. Ha començat el programa motivacional bàsic i l’Alice està entusiasmada. (05/06/25)

Núm. 03.- El primer color. Mentre l’Alice s’interessa en saber com són els pares de l’Inuboshi, aquest li ensenya a fer les primeres llistes d’objectius. Una de les primeres coses que vol fer l’Alice és aprendre els colors: sembla que pot tenir daltonisme i no els distingeix, motiu suficient per ser desqualificada en la selecció. Aprofitant una visita al centre espacial, l’Inuboshi l’anima dient que en moltes cultures i diferents èpoques, els colors han tingut diversos noms segons les diferentes interpretacions i convencions culturals: diem que el cel i el mar són blaus, perquè coneixem la paraula blau (abans no existia la paraula). Amb exemples pràctics que pugui entendre l’Alice, aquesta va integrant els noms dels diferents colors. De tornada en tren del museu espacial, algú s’ha fixat en l’Alice (el Hiruno) i s’apunta la trobada per un pressentiment. (05/06/25)

Núm. 04.- Darrere de la porta. L’Inuboshi ensenya a enfocar-se en objectius concrets a l’Alice i per això proposa una mena de joc de “debat filosòfic” en el que han de dir el primer que els passa pel cap durant trenta minuts, només quan tenen un peluix entre mans. Comencen a activar-se processos mentals que abans tenia adormits i comença a prendre les seves primeres decissions, que l’Inuboshi s’afanya a deixar anotades. (05/06/25)

Núm. 05.- La prova. El Hiruno, control·lador del centre espacial que havia anotat la trobada amb l’Alice (cap. 03), es troba amb ella el dia que hi ha una activitat per “familiaritzar els nens amb les meravelles de l’espai” d’una prova escolar per estudiants de secundària. Fan una primera activitat de córrer per prémer un botó i ser el primer en contestar correctament una pregunta. Ella és ràpida, però no té les respostes. Amb tot, la prova era amb qui aniries a l’espai i amb qui no de la colla de companys que fan la prova. En la següent prova han de fer origami, però l’Alice no té ni idea de com doblegar el paper; un company li ensenya. La següent prova és una presentació en anglès, però hi ha un noi bilingüe de veritat (no semilingüe com ella) que ho fa molt bé. En les votacions ella queda l’última, però un esperançat Hiruno diu que “la part divertida tot just acaba de començar”. En una última prova, en una sala completament buida han de trobar quina és la cosa que està fora de lloc. Ningú la sap trobar, però l’Alice sí l’ha trobada… (05/06/25)