Alice, Doko Made mo, vol. 3 (2025) (Alice, fins i tot a l'espai)

[576]

Valoració

Fitxa tècnica

• Guanyadora del Manga Taishō 2025 (18a ed.)

Kiko Urino (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: ありす、宇宙までも
(ALICE, DOKOMADEMO)

[ Manga seinen, drama, slice of life ]
Raw18 (scans en japonès)
Shōgakukan (Big Spirits Comics - Weekly Big Comic Spirits) (28/03/2025 al Japó)

7 capítols (13-19) - 160 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A) (283)

Sinopsi

Whakoom:
“Els nens tenen el poder de revolucionar el món! En conèixer les paraules, la resolució del món millora! Ara l’Alice té un nou somni per arribar a ser comandant. Tot i que l’Alice ara té molt bona disposició en la vida escolar, l’aniversari de la mort dels seus pares s’acosta i, per algun motiu, ho fa malament. L’Inuboshi veu l’Alice sense energia i suggereix anar a veure un llançament de coets a Tanegashima, però han de superar diversos problemes que els impedeixen el viatje.”

Crítica

No sé ben bé el perquè, però m’ha vingut al cap la manera didàctica d’explicar la història desenvolupada per Hergé a Tintín…

L’autora, Kiko Urino, que aquest any farà els quaranta anys, és molt prolífica professionalment des de 2009 i disposa d’una gran producció tant en format imprès com en digital amb nombroses obres publicades, algunes de prou renom i alguna també traduïda al castellà (veure vol. 1 amb més informació). Les més conegudes:

• MAMA  (2013-15, 6 vol.) (Ed. Arechi Manga)
• Alice, Doko Made mo (Alice, fins i tot a l'espai)  (2024-25, 4 vol.)

També es pot trobar sota els títols Alice, Dokomademo, Arisu, Dokomademo, Alice, Even in Space, Alice, All the Way to the Stars i/o Alice, allà on vagis.

Pel que veig, l’autora aprofita l’empemta del premi Manga Taishō 2025 i està treient un volum cada tres mesos. El primer volum té 200 pàgines i els tres que el segueixen al voltant de 160.

En aquest volum, en el dia de la commemoració de la mort dels seus pares, l’Alice, acompanyant a l’Inuboshi, se’n va en avió a Tanegashima, centre espacial d’enllairament d’aeronaus espacials, a veure el llançament d’un coet. La cosa no acaba bé, però coneix una persona amb el seu mateix “problema” semilingüe.

Tot plegat és una història que, més enllà del que s’expliqui o no, el que importa és com ho explica i, sobretot, com canvia de tema d’una cosa a una altra sense perdre mai el fil conductor.

Justament en el capítol 15, quan s’embarca a l’avió camí de Tanegashima, la vinyeta tota blanca on se la veu sentada a l’avió, només amb una diminuta finestreta, m’ha recordat Hergé… potser només és casualitat, però després veient les explicacions de l’Inuboshi amb plànols tècnics i esquemes em reforcen aquesta idea.

En els dos primers volums no he tingut problemes en qualificar-la en 5/5 estrelles, però en aquest tercer volum l’he baixat a 4/5 perquè he percebut presses en el lliurament dels originals: per exemple quan ha de dibuixar personatges secundaris com els periodistes que entrevisten l’Alice. Agraeixo i valoro la frescor i espontaneïtat del dibuix, però les presses sempre són dolentes.

Col·lecció

• Alice, Doko Made mo, vol. 1 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 2 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 3 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 4 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 5 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)

Resum (amb espòilers)

Núm. 13.- S’acosta l’estiu. Amb les vacances d’estiu a la porta, una proactiva Alice, més motivada que mai amb un gran objectiu en ment –ser la primera comandant astronauta japonesa–, s’apunta a totes les activitats que proposen mestres i alumnes, sense oblidar les seves classes amb l’Inuboshi. L’Inuboshi li explica a l’Alice el procés específic de selecció d’astronautes.
L’Inuboshi proposa anar a Tanegashima* a començar-se a familiaritzar amb el que és una plataforma de llaçament de coets l’u d’agost, durant les vacances d’estiu. Malauradament és l’aniversari de la morts dels pares de l’Alice i ho declina. L’Alice li explica que, des de que van morir els seus pares, en la celebració de l’aniversari sempre s’ha trobat malament i mai hi ha pogut anar, fins aquest any que hi està decidida. L’Inuboshi insisteix en l’escapada a Tanegashima. (06/06/25)

(*) Tanegashima: illa situada al sud de Kyūshū, a la prefectura de Kagoshima, base de l’Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial des del 1969.

Núm. 14.- La llibreria de l’Inuboshi*. Malgrat la promesa de l’Inuboshi, aquest no té els 60.000 iens (363 €) que val un bitllet d’anada i tornada. I molt menys per comprar-ne dos. L’Inuboshi està decidit a vendre el seu tresor més preciat: la llibreria de llibres acumulats durant els últims anys. Veient que s’està esforçant en recaptar diners, el seu pare també li dona diners, però, encara que no els accepta inicialment, al final els accepta i li dona les gràcies. El seu pare li reposa els llibres que havia venut (això no ho he entès prou bé). L’Inuboshi li deixa un llibre de la seva llibreria a l’Alice, tot i que pensa que un llibre és un objecte molt personal, perquè pensa que està desanimada. Finalment l’Alice s’ho repensa i diu que també anirà a Tanegashima. (06/06/25)

(*) Inuboshi = Dog Star = constel·lació Sírius (aquí va una informació que no tinc del tot contrastada i que no deixa de ser una conclusió a la que hi he arribat després de molts capítols traduïts automàticament del japonès al català): sovint l’Alice es refereix a l’Inuboshi com Dog Star, l’estrella del gos, que en anglès és un nom recurrent que es refereix a la constel·lació Sírius. Potser, al final, realment no hi té res a veure, però és el que he sabut llegir entre línies.

Una altra curiositat molt interessant del traductor automàtic –i que he tardat bastant en adonar-me– és que, el nom de l’autora Kiko Urino el tradueix erròniament com màquina d’orina… per pixar-se i no deixar anar ni gota… :D:D:D

Núm. 15.- Els plans del pare i la mare. Paral·lelament a tot l’episodi de la venda dels llibres de l’Inuboshi, veiem l’Alice que té una xerrada amb la seva àvia i li diu que oblidi el ser astronauta i que només sigui una persona normal. Que, a fi de comptes, els plans del pare i la mare ja s’han acabat. També veiem algun flash-back previ a l’accident de cotxe dels seus pares. I tornem a assistir al moment en què l’Inuboshi li deixa el llibre a l’Alice: La infantesa de Tolstoi (1852), un llibre difícil de pair i assimilar.
En aquest punt hi ha una cosa que no entenc i és que té entre mans El diari de la libèl·lula i no sé si forma part del llibre del Tolstoi o és un diari de l’Inuboshi on explica la mort de la seva pròpia mare. L’Alice recorda les paraules de l’Inuboshi referent a la seva filosofia de vida en el sentit de que els nens haurien de ser capaços de decidir el seu propi futur per ells mateixos. Finalment li ho explica a l’àvia i visita l’Inuboshi per fer-li-ho saber. Tots dos pugen al tren de l’aeroport per Tanegashima, sense que l’Alice tingui present el valor real d’aquells 60.000 iens que costa el bitllet… L’Alice va vestida de dol, de negre, amb el vestit per anar d’enterro per no oblidar el dia. (08/06/25)

Núm. 16.- Prova mentre voles, vola mentre proves. Mentre volen camí de Tanegashima i l’Inuboshi, periodistes que estaven a la prova escolar que van fer al centre espacial s’adonen de la seva presència al mateix vol i aprofiten l’ocasió per proposar-los una entrevista per a la televisió. Mentrestant l’Inuboshi aprofita el temps del vol per fer-li classe i li explica la importància de l’equip metereològic en un llançament i de tot tipus de personal de seguretat i de seguiment, tot deixant anar l’anglicisme “Test as you fly, fly as you test…” del títol del capítol. Quan arriben a
Tanegashima es troben tots els hotels plens de gom a gom, però l’Alice truca als seus companys de les proves del centre espacial i finalment es poden quedar a casa de la germana d’un d’ells. Fan l’entrevista per televisió, però en acabar-la l’Inuboshi se n’adona que no ha previst l’última part del ferry. (08/06/25)

Núm. 17.- Revolució dels nens. Doncs no: sembla que l’àvia no estava avisada que l’Alice se n’anava a Tanegashima amb l’Inuboshi i, esperant per la cerimònia, l’acaba veient per la televisió en l’entrevista. Mentrestant, a Tanegashima, i sense saber què fer amb la falta de previsió de la compra de bitllets pel ferry, se’ls apareix el Hiruno del centre espacial on van fer la prova escolar i els acompanya pujant-los al cotxe i embarcant-lo. L’àvia es lamenta de la seva absència, però també recorda en un flashback el dia que l’Alice, en la celebració del dia dels nens (5 de maig), va cedir una taula en un restaurant per una família que va venir sense reserva i es va conformar en menjar a la barra. A Tanegashima, l’Inuboshi reflexiona sobre els diferents rituals dels funerals i celebracions dels dies dels morts. Tots dos s’animen a escriure un missatge que serà incorporat en el llançament del coet. L’Alice li proposa a l’Inuboshi que també es presenti a astronauta com ella. (08/06/25)

Núm. 18.- Ignició, foc! Desembarcats a Tanegashima és tot un espectacle de gent encuriosida per una mateixa afició. Després del compte enrere, el coet despega, però al cap d’una estona acaba explotant davant la decepció de tothom. L’Alice, en principi també es decepciona, però de cop sembla entendre-ho tot, s’anima i igualment envia un missatge als seus pares ple d’esperança. Mentrestant, els pares de l’Inuboshi es presenten a casa de l’àvia de l’Alice i li demanen disculpes, malgrat valorar la seva iniciativa. La germana del dorsal número quaranta (com es coneixien els integrants de la prova escolar al centre espacial) és la Nijiko, algú que el Hiruno ja coneixia amb anterioritat. La Nijiko endevina de seguida que l’Alice “també” és semilingüe… (08/06/25)

Núm. 19.- Amics. Efectivament, la Nijiko també és semilingüe… i això no li va impedir ser tinent comandant (LCDR, Lieutenant Commander) del llançament de coets. La Nijiko també entén el paper protector de l’Inuboshi i els convida a entrar a casa, deixant amb un pam de nas al Hiruno a la porta. Quan la Nijiko distribueix a cadascú a la seva habitació i es queda sola, rep la trucada del Hideo Itokawa, un col·laborador estatunidenc amb el que comenta l’explosió del coet i la necessitat d’incorporar un líder al campament espacial que estan muntant. L’Itokawa proposa el seu germà, però ella ho rebutja. És justament el germà de la Nijiko que l’avisa del potencial de l’Alice i de l’Inuboshi. Mentrestant, aprofitant la poca contaminació lumínica de Tanegashima, l’Alice i l’Inuboshi poden contemplar un cel estrellat en el seu màxim esplendor. Mentre sopen pizza, contrastant amb l’actitud abatuda de la Nijiko, queda sorpresa de la positivitat d’aquell parell i acaba entenent què vol dir tenir amics. La Nijiko ja té a qui enviar com a líder-comandant del seu nou projecte de campament espacial. (08/06/25)

Investigació de GoogleMaps Tòquio - Tanegashima: l’Alice i l’Inuboshi viatgen en avió des de Tòquio fins l’aeroport de Kagoshima –als afores de Kirishima– i, des d’allí, van en cotxe fins Kagoshima, que està ben lluny: a 175 Km, 5 hores en cotxe; un cop a Kagoshima agafen un ferry fins Tanegashima.

• Tòquio està a l’illa principal, Honshū;
• l’aeroport de Kagoshima a Kirishima i la mateixa capital Kagoshima estan a la tercera illa més gran de les quatre que componen Japó, Kyūshū (la mateixa illa on està Nagasaki al centre-oest);
• Tanegashima està en una illa al sud de Kyūshū i conforma part de les illes menors Ōsumi, que alhora forma part les illes Ryūkyū.