Alice, Doko Made mo, vol. 4 (2025) (Alice, fins i tot a l'espai)

[577]

Valoració

Fitxa tècnica

• Guanyadora del Manga Taishō 2025 (18a ed.)

Kiko Urino (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: ありす、宇宙までも
(ALICE, DOKOMADEMO)

[ Manga seinen, drama, slice of life ]
Raw18 (scans en japonès)
Shōgakukan (Big Spirits Comics - Weekly Big Comic Spirits) (30/06/2025 al Japó)

7 capítols (20-26) - 160 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A) (285)

Sinopsi

Whakoom:
“Canvieu el vostre futur per vosaltres mateixos, igual que aquesta vida!  L’Alice s’ha decidit a participar al campament espacial als Estats Units, a Huntsville, Alabama, un lloc sagrat per al desenvolupament de l’espai. Utilitzant històries de fantasmes i ukiyo-e com a pistes, l’Alice comença a aprendre gradualment sobre ella mateixa. Apareix una persona que coneix el passat de l’Inuboshi i l’Alice intenta animar-lo.”

Crítica

La cosa es torna a posar interessant: un campament espacial als Estats Units…

L’autora, Kiko Urino, que aquest any farà els quaranta anys, és molt prolífica professionalment des de 2009 i disposa d’una gran producció tant en format imprès com en digital amb nombroses obres publicades, algunes de prou renom i alguna també traduïda al castellà (veure vol. 1 amb més informació). Les més conegudes:

• MAMA  (2013-15, 6 vol.) (Ed. Arechi Manga)
• Alice, Doko Made mo (Alice, fins i tot a l'espai)  (2024-25, 4 vol.)

També es pot trobar sota els títols Alice, Dokomademo, Arisu, Dokomademo, Alice, Even in Space, Alice, All the Way to the Stars i/o Alice, allà on vagis.

Pel que veig, l’autora aprofita l’empemta del premi Manga Taishō 2025 i està treient un volum cada tres mesos. Hi ha algun volum que puntualment és justet pel que fa a l’extensió en pàgines (160 pàg.), però d’altres sobrepassen les dues-centes.

Col·lecció

• Alice, Doko Made mo, vol. 1 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 2 (2024)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 3 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 4 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)
• Alice, Doko Made mo, vol. 5 (2025)  (Alice, fins i tot a l'espai)

Resum (amb espòilers)

Núm. 20.- Campament espacial? L’Alice és convidada per la Nijiko a un campament espacial als Estats Units, en un programa de formació per a estudiants de primària, secundària i batxillerat. Mentrestant, es despedeix d’ella a l’aeroport de tornada a casa. En el vol de tornada, l’Inuboshi s’encarrega d’explicar-li com funciona i del difícil que és aconseguir-ne plaça a menys que, com és el cas, hi hagi una invitació molt especial. Aquesta ve directament de la Nijiko a través de l’Itokawa que havíem conegut en l’últim capítol del volum anterior. Justament el que vol fer personalment és preparar la generació Artemisa. Són destinats a Hunstville, Alabama, on es va executar el projecte Mercuri. Només trepitjar els peus a l’aeroport de Tòquio, amb les famílies esperant, demanen permís per anar als Estats Units… L’Alice coneix per primera vegada els pares de l’Inuboshi. Passa la resta del mes d’agost i torna a engegar el curs escolar. L’Alice comença a entendre les explicacions dels mestres per ella mateixa. També reprenen les classes amb l’Inuboshi plantejades a tres mesos vista, que és quan han de sortir. (08/06/25)

Núm. 21.- Comença a estudiar el Japó. Els companys de classe no s’avenen del canvi d’actitud proactiu de l’Alice, presentant-se voluntària a tot tipus d’activitats. En la programació particular de l’Inuboshi hi ha inclosa la coneixença del seu propi país (deia que era la primera cosa que preguntaria un estranger quan anessis a casa seva) i no se li acut millor manera que a través d’històries de fantasmes (el joc de les cent espelmes, cent històries clàssiques japoneses de por): la promesa és que quan s’apaguin totes les espelmes, l’Alice serà més intel·ligent. L’Inuboshi fa similituds de patrons en la construcció de les històries de fantasmes amb la resolució de solucions a la vida real per fomentar la cooperació entre persones. La Kamo, una companya de l’institut de l’Alice, també l’acompanya un dia per explicar –i anotar– aquestes històries de fantasmes al seu cobert d’estudi. Recreant i construint noves històries de fantasmes, l’Inuboshi els fa veure que poden aprendre a saber de què tenen por. Mentrestant, la Nijiko li envia a l’Alice l’uniforme pel campament espacial amb l’escut del Japó. (09/06/25)

Núm. 22.- Representant del Japó? L’Alice, que desconeix els fonaments bàsics de la cultura popular del Japó, no es considera a si mateixa justament la mostra més interessant per representar el Japó. L’Inuboshi li explica a l’Alice l’important que són les disciplines STEM (Science, Technology, Engineering, Matemathics) en la selecció d’astronautes, sobretot darrerament quan són molt valorades en la incorporació als currículums, però també li fa veure la importància de l’art, especialment quan darrerament s’estan penjant quadres a l’estació espacial internacional per millorar la salut mental dels astronautes. Aquesta és l’excusa que li dona l’Inuboshi a l’Alice per aprendre l’ukiyo-e i li dona un repàs d’història artística. L’Alice li demana a l’Inuboshi que li faci d’acompanyant a l’acampada, doncs la seva àvia ja té una edat per fer-li d’acompanyant. Paral·lelament ja sabíem que la mare de l’Inuboshi era morta i que la “nova” mare era algú que l’adoptava. Ara també sabem que el pare és pare adoptiu i que, algú que feia un temps el venia seguint, podria saber coses sobre la seva adopció. (09/06/25)

Núm. 23.- La loteria dels pares adoptius(?). Qui feia dies que seguia l’Inuboshi era el Rui, un company d’orfanat una mica més gran que ell i ha vingut a desitjar-li sort. L’Alice veu des de la distància la trobada i, tot xerrant amb la Kano, s’adona per primera vegada que l’Inuboshi comparteix amb ella l’absència dels pares biològics. (Aquest capítol és una mica confós, especialment perquè la traducció no ha acabat de funcionar del tot bé, començant pel títol que he hagut de tirar d’imaginació i aplicar-la al context). (09/06/25)

Núm. 24.- Anem als Estats Units! La Hanamura dels Boy Scouts s’entrevista amb l’Inuboshi i l’Alice per convidar, de manera formal, a l’Inuboshi a participar també al campament i no només d’acompanyant. Òbviament, l’Inuboshi accepta. L’Alice coneix més detalls de la infantesa de l’Inuboshi: va ser “cedit” a un orfenat des del seu naixement, però coneix coses de la seva mare pel seu cognom i perquè té un diari personal que atresora i que ha llegit repetidament des de que era petit. Sembla que la seva mare era una noia soltera que feia d’investigadora i no podia fer-se’n càrrec. L’Alice li demana que li doni més detalls i l’Inuboshi, tot cofoi, li ho explica tot. Mentrestant, ha arribat el dia de partir cap els Estats Units. (09/06/25)

Núm. 25.- Benvinguts al campament espacial! L’Alice, l’Inuboshi i la Hanamura es troben a l’aeroport amb l’Amane (número 40) de la primera prova escolar, el germà de la Nijiko i la seva mare d’acompanyant, que els invita a menjar hamburgueses. L’Amane té un accent anglès excel·lent, l’Inuboshi sembla tret d’un llibre vell i l’Alice es defensa prou bé, encara que quan fa la comanda no entèn encara com funcionen les racions de menjar als Estats Units. Una noia rossa li ho explica i semblen entendre’s ràpidament. El Jake, un noi desganat, els ve a recollir per portar-los al centre espacial on es registren i els són assignades les polseres. L’Alice també coneix la Madey que l’acompanya als dormitoris amb lliteres de noies. Coneix les quatre companyes de dormitori encara que, d’entrada, actuen ben fredament ignorant-la. La quarta és la noia rossa de l’hamburgueseria amb la que havia xerrat animadament i ara fa veure que no la coneix. (09/06/25)

Núm. 26.- Comença la missió a la Lluna! Encara desconcertada pel fred acolliment de les companyes, es canvia de roba i baixa al primer pis on, conjuntament amb els nois, són rebuts oficialment per la Madey que els dona les primeres instruccions. En la primera prova són aparellats a l’atzar amb companys que fan de control·ladors, però no es poden moure fins que el venen a recollir i els han de donar indicacions a través del mòbil; un cop es trobin en persona han d’avançar al següent lloc. A l’Alice li toca una noia anglesa i sembla que tampoc s’entenen per qüestions culturals. Tothom arriba a la sala de conferències –destí final– amb certa facilitat menys l’Alice que es fa de pregar. D’alguna manera s’ha creat un mur invisible al voltant de l’Alice. Un cop a la sala els presenten la comandant de l’ISS Èrica Whitman que els dona la benvinguda i noves instruccions que els deixen a tots trasbalsats. (09/06/25)