Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Joel Schumacher
Guió: Ebbe Roe Smith
Música: James Newton Howard
Producció: Le Studio Canal+, Regency Enterprises, Alcor Films
Distribució: Warner Bros.
Actors: Michael Douglas, Robert Duvall, Barbara Hershey
Estrena: 26/02/93
Títol original: Falling Down
[ Thriller psicològic, tragèdia, acció, crim, drama ] 1 h. 53 min. Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,6) (211K):
“Un home normal frustrat amb els diversos defectes que veu a la societat comença a atacar-los de manera psicòtica i violenta.”
Crítica
La culpa de tot la tenen els cotxes sense aire condicionat ni alçavidres elèctric… tenia moltes ganes de veure-la, però la veritat és que, a dia d’avui, no s’aguanta per enlloc…
És tan, tan, tan, però tan políticament incorrecta… però al mateix temps tan mítica… La tinc gravada com si l’hagués vist moltes vegades per televisió, però em sembla que, pel que he pogut veure ara, la vaig veure potser un parell de vegades: no recordava pràcticament res.
És molt interessant veure el vestuari de les bandes llatines amb la camisa cordada només pel botó del coll. També ho és veure constantment anuncis en espanyol. I com he comentat, els cotxes no tenen aire condicionat ni alçavidres elèctric.
Curiositat del dia: el Michael Douglas es queixa que un immigrant coreà que pràcticament no sap parlar anglès li “roba” en el preu d’un Coca-Cola (una soda, en diu ell), cobrant-se-la a 85 cèntims, quan, segons els preus de 1965, hauria de ser 50 cèntims (estem a l’any 1993). A dia d’avui (2024) una cola refrigerada al BonÀrea val 47 cèntims!
Vista ara, des de la distància temporal, per una banda està prou ben explicada i narrada, però per altra sembla que alguns diàlegs i situacions estiguin totalment improvitzats amb una falta de coherència ben inquietant, doncs hi han canvis d’actitud en el tipus de discurs en un mateix personatge que semblen delirantment bipolars.
Resum (amb espòilers)
El William Foster està atrapat al trànsit de Los Angeles en un dia calorós. Quan li falla l'aire condicionat, abandona el cotxe i comença a caminar, portant el seu maletí.
En una botiga de conveniència, el propietari coreà es nega a donar canvi per a una trucada telefònica. Foster s'agita pels alts preus. El propietari agafa un bat de beisbol i demana a Foster que es vagi. Foster agafa el ratpenat i destrueix diverses pantalles que contenen mercaderies abans de marxar. Més tard, mentre descansa en un turó, és assetjat per dos membres de la banda mexicana, que l'amenacen amb un ganivet i li demanen el maletí. Foster els ataca amb el ratpenat i agafa el seu ganivet.
Els membres de la banda, ara en un cotxe amb dos socis, troben a Foster fent servir un telèfon públic. Obren foc, colpejant diversos espectadors dels voltants, però no Foster. El conductor xoca. Foster agafa una pistola, dispara a l'únic membre de la banda supervivent a la cama i després marxa amb la seva bossa d'armes. Foster es troba amb un canalla que l'assetja per canviar. Foster finalment li dóna el maletí, que només conté el seu dinar.
En un restaurant de menjar ràpid, Foster intenta demanar esmorzar, però li diuen que han canviat al menú del migdia. Després d'una discussió amb el gerent, Foster treu una pistola i dispara accidentalment al sostre. Després d'intentar tranquil·litzar els empleats i clients espantats, demana el dinar, però s'enfada quan l'hamburguesa no s'assembla gens a la del menú. Se'n va i intenta fer una trucada des d'una cabina telefònica, després destrueix la cabina després de ser molestat per algú que estava esperant per utilitzar el telèfon. Després que Foster torni a trucar "a casa" i manifesti la seva intenció d'assistir a la festa d'aniversari de la seva filla, la seva exdona Beth avisa la policia perquè té una ordre d'allunyament contra ell.
El sergent Martin Prendergast, que es troba en el seu últim dia de servei abans de ser convençut per la seva jubilació per la seva dona dominant, insisteix a investigar els esdeveniments. Les entrevistes amb testimonis porten Prendergast a sospitar que la mateixa persona és responsable de tots ells. La matrícula de vanitat de Foster demostra ser una pista important, perquè Prendergast recorda haver estat al mateix embús que Foster aquell dia. Prendergast i la seva parella, la detectiu Sandra Torres, visiten la mare d'en Foster, que se sorprèn al saber que va perdre la feina. S'adonen que Foster es dirigeix cap a la casa de la seva antiga família a Venècia i s'afanyen a interceptar-lo.
Foster passa per davant d'un banc on un negre protesta després de ser rebutjat per un préstec. L'home intercanvia una mirada amb Foster i diu: "No m'oblidis", mentre és escortat per la policia. Foster s'atura en una botiga d'excedents militars per comprar botes. L'amo, un neonazi homòfob, desvia la Torres quan ella entra. Després que Torres se'n va, l'amo ofereix a Foster un llançacoets i el felicita pel tiroteig al restaurant. Quan Foster expressa el seu disgust pel fanatisme del propietari de la botiga, l'home es torna violent i intenta lliurar-lo a la policia, però Foster l'apunyala i el mata a trets. Foster es posa la roba de l'exèrcit, agafa el llançacoets i marxa.
Foster es troba amb un equip de reparació de carreteres que no treballa i els acusa de fer reparacions innecessàries per justificar el seu pressupost. Treu el llançacoets però lluita per utilitzar-lo, fins que un nen explica com funciona. Foster dispara accidentalment el llançador, fent explotar el lloc de construcció. Quan en Foster arriba a casa de la Beth, ella ja ha fugit amb la seva filla. S'adona que potser han anat al moll de Venècia proper, però Prendergast i Torres arriben abans que pugui perseguir-los. Foster dispara a Torres, ferint-la, i fuig amb Prendergast a la seva persecució.
Al moll, Foster s'enfronta a la seva exdona i a la seva filla. L'Adele està contenta de veure'l, però la Beth vol que se'n vagi. Prendergast arriba i distreu a Foster el temps suficient perquè la Beth llanci la seva arma a l'oceà. Prendergast manté a Foster a punta de pistola i l'insta a rendir-se, reconeixent les seves queixes sobre les desigualtats socials, però no acceptant-les com a excusa per al seu alboroto. Sense res per a ell, Foster enganya a Prendergast perquè el mati a trets. Després d'haver-se afirmat, Prendergast decideix suspendre la jubilació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada