Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 cicle michael douglas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 cicle michael douglas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 d’octubre del 2024

The War of the Roses (1989)

[1264]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Danny DeVito
Guió: Michael J. Leeson (novel·la: Warren Adler)
Música: David Newman
Producció: Gracie Films
Distribució: 20th Century Fox
Actor: Michael Douglas, Kathleen Turner, Danny DeVito
Estrena: 08/12/89
Títol original: The War of the Roses

[ Comèdia negra satírica, romanç, tragèdia ] 1 h. 56 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,8) (58K):
“Una parella casada ho intenta tot per expulsar-se mútuament de casa en una cruenta batalla pel divorci.”

Crítica

En el seu moment vaig riure molt amb aquesta pel·lícula, però ara no fa ni punyetera gràcia…

Basada en la novel·la del mateix títol de 1981 de Warren Adler.

La tercera pel·lícula del trio “de moda” Michael Douglas, Kathleen Turner i Danny DeVito amb més falta de química de la història, aquest cop dirigida en persona pel Danny DeVito després de Romancing the Stone (1984) i The Jewel of the Nile (1985), aconseguint el blockbuster perfecte: 26M $ de cost per 160M $ de taquilla.

En espanyol, en algun lloc consta com La guerra de los Rose i en altres La guerra de los Roses, només amb la S afegida o eliminada del final.

Recordo que, en el seu moment, feia riure molt; fins i tot va ser incansablement reposada per televisió, com també després ho va ser Pretty Woman (1990); tot té el seu moment… Entre aquestes dues pel·lícules, es reuneixen la majoria d’estereotips masclistes que encara arriben als nostre dies.

Recordava l’escena final de la làmpada, però no recordava gens ni mica que, al final, els dos protagonistes moren. Fins i tot ara, esperava que acabessin feliços i mengessin anisos. He esperat, com en les pel·lícules actuals de Marvel, alguna escena post-crèdits que diguessin això…


Resum (amb espòilers)

L'estudiant de dret de Harvard Oliver Rose coneix la Barbara quan li fan una oferta per la mateixa antiguitat en una subhasta. Compartint una atracció mútua, la parella té relacions sexuals apassionades i inicien una relació, eventualment es casan, tenen dos fills i compran una gran casa a Washington, D.C. Durant els propers divuit anys, Oliver es centra a avançar en la seva carrera i guanyar riquesa, mentre que Barbara es dedica ella mateixa per criar els fills i convertir la casa en una casa estèticament perfecta plena d'objectes materials. Amb els nens creixents i aviat marxant a la universitat, la Bàrbara s'adona que no està satisfeta i lamenta alguns dels sacrificis que ha fet per mantenir la seva família. Ha crescut fins a ressentir l'addicció al treball d'Oliver, el control de la naturalesa i l'oblit dels seus sentiments, i crea una empresa de càtering per aconseguir la independència.

Mentre entreté un client, l'Oliver és traslladat a l'hospital per un presumpte atac de cor i escriu una nota d'amor a la Barbara en cas que mor. La Bàrbara no el visita ni mostra cap preocupació quan torna a casa, admet que la idea que ell morís l'havia fet sentir feliç i finalment lliure. Li diu a l'Oliver que ja no sent res per ell sinó menyspreu i vol divorciar-se; Oliver accepta de mala gana.

Durant una reunió amb l'advocat de la Bàrbara, les tensions augmenten quan aquesta afirma que no vol res més que la casa i el seu contingut, i el seu advocat fa servir la nota d'Oliver —dient que li deu tot a la Barbara— contra ell. Tot i que la Bàrbara es penedeix d'haver compartit la carta, un Oliver rencoll diu que mai deixarà que la Bàrbara tingui la casa. Es queda a casa durant el divorci, utilitzant una escletxa legal identificada pel seu col·lega lascivo Gavin d'Amato. L'Oliver intenta, sense èxit, arreglar les coses amb la Bàrbara, però la seva negativa a reconèixer la culpa només l'allunya més. Ofereix a la Barbara diners en efectiu per lliurar la casa, però ella es nega i intenta seduir en Gavin perquè es posi del seu costat, mentre Oliver divideix zones de la casa entre ells. En adonar-se que l'Oliver es troba en una situació desesperada, en Gavin li aconsella que li doni la casa a la Barbara i continuï endavant. En resposta, Oliver acomiada en Gavin com el seu advocat.

Després que l'Oliver atropella accidentalment el gat de la Bàrbara i la culpa per això, ella l'atrapa dins de la seva sauna privada per sobreescalfar-se, abans de tornar-li a demanar que se'n vagi. Oliver interromp més tard un sopar que Barbara està organitzant per als seus clients, humiliant-la i orinant sobre el menjar, provocant una baralla en la qual la parella destrueix els mobles i els ornaments, inclòs l'antiguitat de la seva primera reunió. Encara que estan preocupats, els nens finalment marxen a la universitat i la mestressa Susan se'n va, deixant sols a Barbara i Oliver.

La Bàrbara convida a l'Oliver a sopar per parlar, però ell encara es nega a acceptar que ja no l'estimi, la qual cosa porta a la Barbara a afirmar que va fer el paté de l'estimat gos d'Oliver. La parella s'ataquen físicament l'un a l'altre i la Barbara es retira a l'àtic per afluixar les restriccions de l'aranya del passadís, amb l'esperança de deixar-la caure sobre l'Oliver mentre puja a la casa per atrapar-los a tots dos a l'interior. La Susan visita i entra a la casa per una finestra del pis de dalt, trobant un Oliver i una Barbara maníacs; se'n va i es posa en contacte amb Gavin per demanar ajuda.

Quan arriba en Gavin, la baralla entre l'Oliver i la Bàrbara ha culminat amb la parella penjada de l'aranya, on Oliver admet que, malgrat les seves dificultats, sempre va estimar la Bàrbara, però ella no respon. El cable de l'aranya falla, i la Barbara i l'Oliver s'estavellan violentament al terra. Amb les seves últimes respiracions, Oliver s'allarga per tocar l'espatlla de la Bàrbara, però ella allunya la seva mà, afirmant amb fermesa el seu odi cap a ell fins i tot en la mort.

Gavin, després d'haver explicat la seva història al seu client actual, li dóna dues opcions: procedir a divorciar-se de la seva dona, sent el més generós possible perquè es resolgui ràpidament i pugui reconstruir la seva vida; o anar a casa i recordar-se què el va fer enamorar-se d'ella. El client se'n va i en Gavin, després d'haver estat canviat per la seva experiència amb les Roses, truca a la seva dona per dir-li que l'estima i que marxa cap a casa.

dimarts, 1 d’octubre del 2024

Traffic (2000)

[1263]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Steven Soderbergh
Guió: Stephen Gaghan (novel·la: Simon Moore)
Música: Cliff Martinez
Producció: Bedford Falls Productions, Laura Bickford Productions, Initial Entertainment Group
Distribució: USA Films (EE.UU. i Canadà), Initial Entertainment Group (Internacional)
Actors: Don Cheadle, Benicio del Toro, Michael Douglas
Estrena: 27/12/00
Títol original: Traffic

[ Crim, drama, thriller, policial, drogues ] 2 h. 27 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,6) (222K):
“El president designa un jutge conservador per encapçalar l'escalada de la guerra dels Estats Units contra les drogues, només per descobrir que la seva filla adolescent és una addicta al crack. Dos agents de la DEA protegeixen un informant. La dona d'un baró de la droga empresonat intenta tirar endavant el negoci familiar.”

Crítica

Recordo que em va agradar molt en la seva estrena i ara l’he trobada “esbaldida”…

Basada en la novel·la Traffik de Simon Moore


Resum (amb espòilers)

Història de Mèxic
A Mèxic, els policies Javier Rodríguez i Manolo Sánchez frenen un transport de droga. El general Salazar, un alt oficial mexicà, interromp la seva detenció per oferir a Javier una missió especial: detenir a Francisco Flores, un sicari del cartell de Tijuana, encapçalat pels germans Obregón.

A Tijuana, sota tortura, Flores dóna a Salazar els noms dels membres del càrtel d'Obregón, que són detinguts. Els esforços de Javier i Salazar paralitzen la roba de cocaïna dels Obregón, però Javier descobreix que Salazar és un peó del rival Juárez Cartel; La campanya antidroga de Salazar és una farsa per acabar amb els competidors del Cartel de Juárez.

Sánchez intenta vendre informació sobre la veritable afiliació de Salazar a la Drug Enforcement Administration, però Salazar el fa assassinar al desert amb Javier obligat a vigilar. Javier acorda un acord amb la DEA per declarar contra Salazar a canvi d'electricitat al seu barri per evitar que els nens locals siguin temptats per les bandes de carrer i el crim. Es revelen els secrets de Salazar i és arrestat.

Javier fa una declaració als mitjans de comunicació sobre la corrupció generalitzada a la policia i l'exèrcit. Més tard, Javier mira com els nens juguen a beisbol de nit al seu nou estadi.

Història de Wakefield
Robert Wakefield, un jutge conservador d'Ohio, és nomenat per dirigir l'Oficina del President de la Política Nacional de Control de Drogues com a tsar de les drogues, tot i que se li adverteix que la guerra contra les drogues és invencible. Mentrestant, la filla adolescent de Robert, Caroline, ha estat consumint cocaïna, metamfetamina i heroïna, desenvolupant una addicció a les drogues després que el seu xicot Seth l'introdueixi en la llibertat. La Caroline, el Seth i la seva amiga Vanessa són arrestats quan intenten abocar un company estudiant amb sobredosi a un hospital. Robert i la seva dona Barbara lluiten per fer front a l'addicció de Caroline, que Barbara coneix en secret des de fa mesos.

Robert es veu atrapat entre la seva nova posició exigent i la difícil vida familiar. En visitar Mèxic, se sent animat pels esforços reeixits de Salazar per fer mal als germans Obregón. Tornant a Ohio, Robert s'assabenta que Caroline ha fugit a Cincinnati després de robar diners als seus pares per pagar les drogues.

Arrossegant a Seth, Robert busca a Cincinnati la seva filla. Després que un traficant de drogues que prostitueix a Caroline es nega a revelar el seu parador, en Robert irromp en una habitació d'hotel cutre i troba una Caroline semi-conscient en companyia d'un home gran. A Washington, D.C., per presentar un "pla de 10 punts" per guanyar la guerra contra les drogues, Robert trontolla a la meitat del discurs i diu a la premsa que la guerra contra les drogues implica una guerra contra la pròpia família, que no pot avalar. Més tard, en Robert i la Barbara assisteixen a una reunió de Narcotics Anonymous amb Caroline, dient als altres assistents que estan "aquí per escoltar".

Història Ayala/DEA
A San Diego, una investigació encoberta de la DEA dirigida per Montel Gordon i Ray Castro condueix a la detenció d'Eduardo Ruiz, un traficant de gran risc que es fa passar per pescador. Ruiz renuncia al seu cap, el cap de la droga Carl Ayala, el major distribuïdor dels Obregón als Estats Units. Ayala és acusat per un dur fiscal, seleccionat a mà per Robert Wakefield per enviar un missatge als càrtels.

Quan comença el judici d'Ayala, la seva dona embarassada Helena s'assabenta de la veritable professió del seu marit gràcies al seu soci, Arnie Metzger. Davant la perspectiva de la presó perpètua per al seu marit i les amenaces de mort contra el seu fill, Helena contracta Flores per assassinar Ruiz i posar fi al judici nolle prosequi. Flores posa un cotxe bomba, però és assassinat per un franctirador en represàlia per la seva cooperació amb el general Salazar, i la bomba destinada a matar Ruiz mata l'agent Castro.

Sabent que Ruiz declararà aviat, Helena fa un tracte amb Juan Obregón, que perdona el deute de la família Ayala i fa enverinar Ruiz. Ayala és alliberat, per a la ira de Gordon, i Ayala dedueix que Metzger va acceptar 3 milions de dòlars per informar sobre Ruiz a l'FBI i facilitar la caiguda d'Ayala; Més tard, Metzger és visitat per homes armats. Poc després de l'alliberament d'Ayala, Gordon irromp en la celebració del seu retorn a casa i es veu obligat a sortir. Després d'haver posat un dispositiu d'escolta sota l'escriptori de l'Ayala, Gordon somriu mentre s'allunya.

dimarts, 24 de setembre del 2024

Coma (1978)

[1262]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Michael Crichton
Guió: Michael Crichton (novel·la: Robin Cook)
Música: Jerry Goldsmith
Producció: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: United Artists
Actors: Geneviève Bujold, Michael Douglas, Elizabeth Ashley
Estrena: 06/01/78
Títol original: Coma

[ Drama, misteri, thriller, conspiració, mèdic ] 1 h. 53 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,9) (22K):
“La millor amiga d'una metgessa jove i ambiciosa cau en un coma inexplicable després d'un procediment mèdic rutinari. Al notar un nombre inusualment elevat de comes similars que es produeixen al seu hospital, està decidida a descobrir la causa.”

Crítica

Trobo molt a faltar aquest tipus de narrativa en les pel·lícules actuals…

Basada en la novel·la Coma (1977) de Robin Cook.

No recordava el Magnum (Tom Selleck) fent de pacient.

Conspiracions i una única actriu fent de protagonista. El Michael Douglas només és la “cara bonica” que adorna la pel·lícula.


Resum (amb espòilers)

La doctora Susan Wheeler, resident quirúrgica a l'Hospital Memorial de Boston, està devastada quan la seva amiga, Nancy Greenly, una dona jove i sana, es veu amb mort cerebral després de sotmetre's a un procediment rutinari allà. Les seves sospites es desperten quan, poc després, un altre pacient jove i d'altra banda sa també cau en coma durant la cirurgia del genoll.

La Susan investiga i descobreix que durant l'any anterior, un nombre inusual d'altres convulsions, pacients joves han patit la mateixa sort i que totes les cirurgies van tenir lloc al quiròfan número 8. A aquests pacients també se'ls va prendre una mostra de teixit abans de ser traslladats a l'Institut Jefferson, un centre d'atenció remota. El xicot de la doctora Susan, el Mark Bellows, creu que és només una coincidència.

La Susan ofen el cap d'anestesiologia, el doctor George, demanant que revisin les fitxes rellevants dels pacients. Cada cop més aïllada i sota la pressió creixent dels superiors i col·legues, Susan també comença a dubtar de la fiabilitat de Mark. Visita la morgue de l'hospital on s'està fent una autopsia a Nancy, que des d'aleshores ha mort. La Susan pregunta als patòlegs sobre les maneres en què algú podria posar-se deliberadament en coma sense ser detectat. Un patòleg suggereix una intoxicació per monòxid de carboni.

El Dr. Harris, el cap de cirurgia, ha retret dues vegades a Susan el seu comportament recent i la seva interacció amb el Dr. George. Ell adverteix que podria ser acomiadat i insisteix que parla amb un psiquiatre com a condició perquè es quedi; ell és simpàtic, però, i la fa prendre el cap de setmana lliure per fer front al seu dolor i estrès per la mort de Nancy. Ella i Mark passen un cap de setmana relaxant a la vora del mar. Mentre condueix de tornada a Boston, la Susan veu un senyal d'autopista per al Jefferson Institute i vol anar-hi. Mark espera al cotxe mentre Susan entra a l'edifici auster. La infermera Emerson saluda la Susan i explica que la instal·lació està tancada als visitants, però diu que dimarts hi ha una visita de metges.

Poc després, Kelly, una treballadora de manteniment de l'hospital que va informar a Susan que les seves sospites sobre el quiròfan número 8 són correctes, és electrocutada mortalment per un home desconegut. Basant-se en les seves afirmacions, la Susan busca al soterrani de l'hospital i troba un tanc amb una línia que condueix des d'aquest, a través del sistema de ventilació, a l'OR #8. L'home que va matar Kelly ha estat perseguint la Susan. Una nit tarda, intenta atacar-la a l'hospital. Després d'una breu lluita, Susan amb prou feines s'escapa i el atrapa a la nevera de cadàvers del laboratori d'anatomia.

La Susan s'uneix a la gira per al que aparentment és un centre assistencial avançat i de baix cost per a pacients en coma. Ella abandona la gira per investigar en secret les àrees restringides. Susan descobreix que l'institut és un front per a un mercat negre internacional d'òrgans humans. Els òrgans dels pacients es venen al millor postor. Boston Memorial indueix deliberadament coma en pacients seleccionats els òrgans dels quals coincideixen amb els compradors potencials. Els pacients tenen mort cerebral mitjançant el bombeig de monòxid de carboni des d'un dipòsit ocult al soterrani fins a l'equip d'anestèsia del quiròfan número 8. La línia està controlada per un senyal de ràdio.

La seguretat de Jefferson veu la Susan a les càmeres de vigilància, però ella s'escapa dalt d'una ambulància quan surt del recinte per transportar els òrgans recollits a l'aeroport. Susan, creient que el doctor George és el cervell de l'operació, s'afanya a trobar el doctor Harris per compartir el que ha descobert. La doctora Harris ofereix a Susan una copa, i ràpidament es queda incapacitada i experimenta un dolor abdominal sever que imita l'apendicitis. La Susan s'adona que ha estat drogada i que el "Dr. George" és en realitat el Dr. George Harris. Susan, amb prou feines conscient, és traslladada d'urgència a una cirurgia on el doctor Harris li farà una apendicectomia. Mentre la Susan està preparada per a la cirurgia, el personal informa al Dr. Harris que l'OR #7 està a punt. La seva insistència vehement a utilitzar OR #8 desperta les sospites de Mark. Mark localitza la línia de gas que va des del soterrani fins a l'OR 8 i la destrueix. Per a sorpresa del Dr. Harris, Susan es desperta després de la cirurgia. Dos agents de policia trucats per Mark estan esperant fora per arrestar el doctor Harris.