Bloc personal,

diumenge, 11 de desembre de 2011

Ai! Quin mal!


Des que tenia 21 anys que les cefalees “em passaven per la pedra” puntualment cada any sense excepció. En alguns casos eren als 9 mesos i en la millor de les situacions 15 mesos. Però sempre acabava caient.

Ara portava 4 anys de l’última crisi i, tal com algú m’havia dit, confiava en que en el fet de “fer-me gran” ja haguessin desaparegut. Però no...

Ja a finals d'agost ja vaig tenir algun avís i quan al setembre van començar les primeres cefalees d’importància, vaig començar amb el liti (Plenur). Un setembre va portar a un octubre sense rastre de cap dolor. A finals de mes, vaig començar a baixar la dosis. Però a mitjans de novembre van tornar. Vaig tornar a la dosis original.

Des de l’1 de desembre això és un infern i he hagut de pujar la dosis. El famós pont de festivitats no ajuda massa tampoc: els especialistes estan de vacances i les farmàcies diuen que d’Imigran injectable (sumatriptan), l’únic medicament que realment apaga el dolor en el moment més crític, no n’hi ha... Finalment se m’ha acabat l’Imigran i ha estat un cap de setmana ben NEGRE.

Demà, acabat el maleït pont, aniré al neuròleg a veure què...

Cap comentari:

Publica un comentari