Rurōni Kenshin (2012) (Rurouni Kenshin Part I: Origins)

[1303]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Keishi Ōtomo
Guió: Kiyomi Fujii, Keishi Ōtomo (manga: Nobuhiro Watsuki)
Música: Naoki Satō
Producció: Warner Bros. Pictures Japan, C&I Entertainment, IMJ Entertainment, RoC Works Co., Studio Swan
Distribució: Warner Bros. Pictures
Actors: Takeru Satoh, Emi Takei, Kōji Kikkawa
Estrena: 25/08/2012
Pressupost / taquilla: 10M $ / 37,3M $
Títol original: るろうに剣心 (Rurōni Kenshin)

[ Acció, aventura, drama, històric, guerra, samurais, arts marcials ] 2 h. 4 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,4) (30K):
“Un antic assassí que ha decidit no matar mai més té el seu vot molt provat.”

Crítica

Fa deu anys en vaig veure la segona part de la pel·lícula i ara la primera…

Basada en un manga shōnen de Nobuhiro Watsuki ja conclòs, publicat entre 1994 i 1999 amb un total de vint-i-vuit volums publicats. Hi han alguns spin-off més recents (2012, 2014 i 2017) que han tingut prou continuïtat també. L’adaptació a anime primera va ser entre 1996 i 1998. Actualment hi ha un remake de l’anime en emissió que va emetre la primera temporada el 2023 la primera temporada i 2024-25 la segona. També hi va haver una pel·lícula (1997) i uns quants OVAs. Més recent hi han aquests cinc live-actions que a continuació enumero dels anys 2012, 2014 (x2) i 2021 (x2).

Traduïda a l’espanyol com Kenshin, el guerrero samurái.

L’any 2015 vaig veure la segona de les cinc pel·lícules (la de 2014), però no tenia el background de la sèrie d’anime (ni de la vella, 1996/98, ni òbviament de la nova, 2023/25) i, està clar, no em va agradar gaire, però ara, mentre anava veient la segona part de la segona temporada, el meu subconscient m’anava recordant puntualment algunes imatges d’aquella pel·lícula que, suposo, d’una manera o altra, em va marcar.

Aquest live-action narra la història de la primera temporada del nou anime (2023) –suposo que en la versió de 1996 també, però no l’he vista–, l’arc romàntic de l’espadatxí samurai de l’era Meiji: presentació dels precedents i context de la història del Kenshin arribant a Tòquio en l’inici de l’era Meiji, personatges (la Kaoru, la Megumi, el jove Yahiko i el despitegrat Sanosuke per la part dels integrants del dojo de Kendo i el Saitō per part de la policia) i l’incident amb el narcotraficant d’opi i els seus secuaços.

La segona pel·lícula (2014), que ja he vist, narra la segona temporada del nou anime que està tot just acabant: també forma part de l’arc romàntic de l’espadatxí samurai de l’era Meiji, però se centra en els disturbis de Kyoto (intent d’incendi); Kyoto Inferno se subtitula la pel·lícula.

Pel·lícules live-action

• Rurōni Kenshin (2012)
  
  (Rurouni Kenshin Part I: Origins)
   
• Rurōni Kenshin: Kyōto Taika-hen (2014)
  
  (Rurouni Kenshin Part II: Kyoto Inferno)
   
• Rurōni Kenshin: Densetsu no Saigo-hen (2014)
  
  (Rurouni Kenshin: The Legend Ends)
   
• Rurōni Kenshin: Saishūshō - The Final (2021)
  
  (Rurouni Kenshin: The Final) - (Final Chapter Part I)
   
• Rurōni Kenshin: Saishūshō - The Beginning (2021)
  
  (Rurouni Kenshin: The Beginning) - (Final Chapter Part II)
   

Resum (amb espòilers)

Mentre les forces imperialistes celebren la seva victòria a la batalla de Toba-Fushimi, un participant conegut com l'Hitokiri Battōsai s'allunya del camp de batalla, abandonant la seva espasa. Però la vella katana de Battōsai no es queda sola. És reclamat per un dels caiguts, l’Udō Jin-e.

Una dècada més tard, el Saitō Hajime i els seus companys de policia investiguen l'assassinat d'un policia encobert suposadament per mans del Battōsai. Però el Saitō no està convençut i sospita del Takeda Kanryū, un home de negocis ric, però cruel. Mentrestant, l'antic Battōsai, que ara es fa dir Himura Kenshin, arriba a Tòquio. Mentre va pels seus carrers, coneix a la Kamiya Kaoru, la propietària de l'escola de Kendo del seu difunt pare. Amb el nom del seu dojo untat per un que porta el nom de Battōsai, ella l'ataca creient que és el famós assassí, però es demostra que està equivocada quan el Kenshin revela que només porta una "espasa de fulla inversa".

En un altre lloc, la Takani Megumi, una dona obligada a processar opi per al Takeda Kanryū, s'escapa i recorre a la policia per buscar un refugi segur després de presenciar la mort dels altres fabricants d'opi. No obstant això, l’Udō Jin-e, sota el servei del Kanryū, la persegueix, matant a tothom a la comissaria. Afortunadament, ella s'escapa en el caos causat.

La Kaoru es creua amb el Jin-e, l'autor real que mata sota l'estil d'espasa del seu dojo. No és rival per a ell i acaba ferida a la baralla, però el Kenshin apareix del no-res i la salva. El Jin-e immediatament s'adona de la identitat oculta del Kenshin com el veritable Battōsai, abans que un eixam de policies arribi a l'escena, donant al Kenshin i a la Kaoru l'oportunitat de fugir. La Kaoru porta al Kenshin al seu dojo on estaran segurs. Més tard, un grup de pinxos sota les ordres del Takeda Kanryū intenten fer-se càrrec del dojo. El Kenshin colpeja tota la banda sense matar-ne cap abans que arribi la policia. El Kenshin assumeix la culpa de l'incident i és arrestat per evitar que el dojo de la Kaoru sigui culpable de la violència. Aviat, el Saitō el reconeix, lluita breument amb ell quan es nega a ajudar la policia perquè ha promès que no tornaria a matar i després el deixa anar. Després del seu alliberament, és rebut per la Kaoru que sap que el Kenshin no és el Battōsai que havia difamat el seu dojo i el porta de tornada al dojo. El Kenshin després es muda amb la Kaoru i el seu únic alumne, el nen Myōjin Yahiko.

Encara corrent pels carrers per salvar la seva vida, la Megumi es troba amb el Yahiko que l'ajuda a amagar-la i la porta al dojo on se la presenta a tothom. La Kaoru convida a tothom amb un sopar sukiyaki al restaurant Akabeko, però la celebració és arruïnada perquè el Kanryū arriba i s'ofereix a contractar el Kenshin, que humilment rebutja. Aquí, és desafiat pel Sagara Sanosuke per la feina i deixen el restaurant per poder lluitar.

Més tard aquella nit, el Jin-e s'endinsa en una matança deixant molts cadàvers perquè la policia els trobi l'endemà. El Kenshin és testimoni de l'horror, així com d'una dona que plora la mort del seu amant. Això evoca un record per al Kenshin dels seus anys com a assassí quan va presenciar una dona plorant per un home que havia matat, una lluita amb espases que li va deixar una cicatriu a la cara. Més tard aquella nit, un home emmascarat que treballava per al Kanryū adverteix a la Megumi dels perills que s'acosten.

L'endemà, la gent del voltant del dojo emmalalteix de verí de rates que contamina els pous de la comunitat. La Megumi sospita que és obra del Kanryū i ajuda proporcionant medicaments a les víctimes. Enfadada amb el Kanryū, la Megumi intenta matar-lo, però no ho aconsegueix i, en canvi, és presa com a ostatge pel ric traficant de drogues. Superant tots els seus homes, el Kenshin i el Sanosuke ataquen la mansió del Kanryū amb l'esperança de rescatar la Megumi. El Saitō els ajuda a sotmetre el Kanryū, que està armat amb una ametralladora Gatling. Rescaten la Megumi, però descobreixen que el Jin-e, el fals Battōsai i home del Kanryū, ha segrestat la Kaoru.

El Kenshin persegueix al Jin-e. Per provocar encara més el Kenshin, el Jin-e utilitza una tècnica especial que paralitza els pulmons de la Kaoru i només es pot desfer amb la seva mort. Després d'una batalla intensa, el Kenshin fereix greument al Jin-e trencant-li el colze amb la seva funda. Abans que el Kenshin pogués donar el cop mortal, la Kaoru supera la paràlisi i impedeix que el Kenshin mati al Jin-e. El Jin-e se suïcida, dient al Kenshin abans del seu darrer alè que “el que viu per l'espasa ha de morir per l'espasa”, un tema que es repeteix, en contra del propòsit del Kenshin de no matar mai més.

El Kenshin, cansat i ferit, porta la Kaoru inconscient de tornada al dojo. Descansen, a cura de la Megumi i el Yahiko. En despertar-se, la Kaoru no veu el Kenshin i va a buscar-lo. Ella el troba portant algunes verdures i queda alleujada de la seva por que pugui haver marxat definitivament.