The Fifth Element (1997) (El quinto elemento)

[611]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Luc Besson
Guió: Luc Besson, Robert Mark Kamen
Música: Éric Serra
Producció: Gaumont
Distribució: Gaumont Buena Vista International
Actors: Bruce Willis, Milla Jovovich, Gary Oldman
Estrena: 07/05/1997
Pressupost / taquilla: 90M $ / 264M $
Títol original: The Fifth Element

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2 h. 6 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,7 7,6) (523K):
“En un acolorit futur, un conductor de taxi es converteix en el protagonista a la recerca d’una llegendària arma còsmica per evitar que el dimoni i el senyor Zorg dominin l’univers.”

Crítica

Imaginari Moebius

Amb la distància del temps i veient-ne les errades òbvies, una excel·lent pel·lícula de ciència ficció on, no ha estat fins ara, que he observat que tot el metratge està farcit de personatges Moebius. Quan penso en Moebius, penso en l’Incal Llum, però hi han tantes altres coses, des d’Arzach fins el Garatge Hermètic, que podria ser qualsevol història. El protagonista podria ser tranquil·lament John Difool, si no fos perquè el de la pel·lícula és un heroi d’aventures i John Difool és un looser de totes totes.

Per cert, Moebius forma part de l’equip de disseny de producció, com un més, conjuntament amb el Jean-Claude Mézières, però la pel·lícula és una versió animada del seu imaginari que va popularitzar la dècada de 1980 i respira totalment la seva emprenta.

[ Revisualitzada el 04/03/2025 ]

Una història amb moltes pel·lícules de temàtica diferent en una sola. Ara he entès moltes coses que en les primeres visualitzacions em vaig perdre.

Vista ara, es posen en evidència alguns elements d’ambientació i decoració deficients, així com una posada en escena i una il·luminació massa bàsica. També, vista ara, el paper del Bruce Willis en aquesta pel·lícula no és pas d’actor principal: la percepció que tinc és que, en realitat, és un actor de repartiment més que, a més, tampoc té cap rellevància especial (òbviament estava en el seu millor moment professional, era una cara molt coneguda i era el ganxo per connectar amb l’espectador).

Llegit a la Wikipedia: el Luc Besson va començar a escriure la història quan tenia 16 anys (1975) encara que la pel·lícula tal i com la coneixem no es va estrenar fins que en va fer 38 (1997). Va contractar els dibuixants de còmics Jean “Moebius” Giraud i Jean-Claude Mézières (autor, conjuntament amb Pierre Christin, de Valérian et Laureline, també adaptada a pel·lícula per Luc Besson el 2017: Valerian and the City of a Thousand Planets), els llibres dels quals van inspirar parts de la pel·lícula, per al disseny de producció. El disseny de vestuari va ser de Jean Paul Gaultier.

Resum (amb espòilers)

El 1914, uns estrangers anomenats mondoshawans arriben a un antic temple egipci per recollir, mentre es desenvolupa la Primera Guerra Mundial, l’única arma capaç de vèncer un gran mal que apareix cada 5000 anys. L’arma consta de quatre pedres, que contenen les essències dels quatre elements clàssics i un sarcòfag que conté un cinquè element en forma d’humà, que combina el poder dels altres quatre en una llum divina capaç de vèncer el mal. Els Mondoshawans prometen al seu contacte humà, un sacerdot d’un ordre secret, que tornaran amb l’arma a temps per detenir el gran mal en el moment que torni.

L’any 2263, el gran mal apareix a l’espai profund en forma d’una bola gegant de foc negre i destrueix una nau espacial terrestre que intenta atacar-la. El contacte actual dels mondoshawans a la Terra, el sacerdot Vito Cornelius, informa al President dels Territoris Federats sobre la història del gran mal i l’arma que la pot aturar. A mesura que els mondoshawans tornen a la Terra, són emboscats per mangalores, contractats pel magnat Jean-Baptiste Emanuel Zorg, que ha estat dirigit pel gran mal (enviant missatges com “Mister Shadow”) per aconseguir les pedres.

La nau espacial de Mondoshawans és destruïda, i l’únic “supervivent” és una mà tallada en un guant metàl·lic del sarcòfag del cinquè element que encara conté algunes cèl·lules vives. Els científics el porten a un laboratori de Nova York i l’utilitzen per reconstruir una poderosa dona humanoide que porta el nom de Leeloo. Espantada per l’entorn desconegut, trenca el confinament i salta al buit, estavellant-se al taxi que condueix Korben Dallas, un ex major de les forces especials.

Dallas lliura Leeloo a Cornelius i el seu aprenent, David, en el moment que revelen que ella és el Cinquè Element. Cornelius s’assabenta a travès d’ella que les pedres no estaven en el vaixell dels mondoshawans, ja que confiaven les pedres a l’alienígena Diva Plavalaguna, una cantant d’òpera. Zorg mata a molts dels Mangalores per no aconseguir les pedres, però els seus compatriotes supervivents decideixen immolar-se en venjança. Després d’aprendre dels Mondoshawans que les pedres estan en possessió de Plavalaguna, el general Munro, l’ex superior de Dallas, ordena Dallas viatjar en secret al planeta Fhloston per reunir-se amb Plavalaguna en un creuer de luxe; Dallas porta a Leeloo amb ell. Mentrestant, Cornelius ordena a David que prepari el temple dissenyat per allotjar les pedres.

Plavalaguna és assassinada quan els mangalores ataca el creuer, però Dallas aconsegueix recuperar les pedres de la Diva. Durant la seva lluita amb els mangalores, Dallas mata al seu líder, fent que els altres mangalores no vulguin continuar lluitant. Mentrestant, Zorg arriba, dispara i ferir greument a Leeloo abans de portar una maleta que suposa que conté les pedres a la seva nau espacial, deixant enrere una bomba de temps que obliga els ocupants de la línia d’evacuació. En descobrir que el cas està buit, Zorg torna al vaixell i desactiva la seva bomba, però un mangalore agonitzant detona el seu propi dispositiu, destruint el vaixell i matant a Zorg. Dallas, Cornelius, Leeloo i un locutor de ràdio mediàtic, Ruby Rhod, escapen amb les pedres a bord de la nau espacial de Zorg.

Els quatre s’uneixen amb David a la càmera del temple quan el gran mal s’apropa. Organitzen les pedres i les activen amb els seus elements corresponents, però havent vist i estudiat tanta violència, Leeloo s’ha desencantat de la humanitat i es nega a cooperar. Dallas confessa el seu amor per Leeloo i la besa. En resposta, Leeloo combina el poder de les pedres i allibera la llum divina sobre el gran mal, aturant-la i destruint el seu poder.