Salyut-7 (2017)

[612]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Klim Shipenko
Guió: Aleksey Chupov, Jeffrey Hylton
Actors: Vladimir Vdovichenkov, Pavel Derevyanko, Aleksandr Samoylenko

[ Acció, drama, història ] 1h 51min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“URSS, juny de 1985. Basada en fets reals. Després de perdre el contacte amb l’estació espacial Salyut 7, els cosmonautas Vladimir Dzhanibekov i Viktor Savinykh han de fer funcionar l’antiquada i congelada estació.”

Crítica

Història desconeguda

Per casualitat, he vist aquesta pel·lícula en espanyol a YouTube, sense més restriccions. El curiós és que ni havia sentit parlar de la pel·lícula ni tenia idea dels esdeveniments i em pensava que la pel·lícula tenia bastants més anys… per allò dels drets d’autor a YouTube.

Realment una història interessant que ha valgut la pena conèixer.

Resum (amb espòilers)

En plena escalada armamentística i cursa espacial entre els EE.UU. i l’antiga URSS, els americans anuncien que posaran la primera cosmonauta dona en òrbita. L’URSS se’ls adelanta en un viatge de 3 cosmonautes que enllacen el mòdul amb l’estació russa que ja porta 3 anys a l’espai. Un dels cosmonautes anuncia que ha vist unes llums misteriores que semblen àngels (en realitat, segons la història, ho han vist tots i en diverses ocasions). De moment, aquest cosmonauta és apartat de la missió.

Just en el moment que els EE.UU. anuncien la primera missió Challenger, la Salyut 7 composada de dos mòduls d’anteriors missions, és bombardejada per meteorits i comença a malfuncionar fins que, finalment, perden contacte i es comença a témer per la seva entrada a l’atmosfera terrestre i per saber on acabarà caient. Amb la por que els americans acabin apropiant-se de la Salyut, doncs el Challenger té una bodega del tamany exacte de la Salyut, preparen una expedició per salvar l’estació i, en cas que no sigui possible, fer-la caure sobre el mar. Però l’estació està girant en un angle que fa molt difícil un acoblament. Tots els cosmonautes entrenats diuen que és impossible fins que, finalment, el cosmonauta apartat accedeix a fer-ho, conjuntament amb el seu millor amic, un enginyer que mai ha fet un passeig espacial.

En la missió intenten l’acoblament, però fallen. En el moment de desconexió radiofònica amb la terra, assajen l’acoblament i quan tornen a conectar, ja estan acoblats. L’estació està “morta”, totalment congelada perquè s’ha trencat un compartiment d’aigua i ha cobert de gel tota l’estació. L’enginyer explica que un cop li va caure la ràdio al llac, però com estava apagada en el moment de caure, al treure-la i assecar-la, després va poder tornar a funcionar, cosa que, en el cas de caure engegada, hagués cortocircuitat i s’hagués fet malbé. El mateix serveix per l’estació. Així que, gairebé contradient les ordres de la terra, comencen a escalfar la nau fins que aconsegueixen desfer el gel i comencen a recollir l’aigua. Amb tot, una gota d’aigua entra al mòdul per on han vingut i acaba fent un curtcircuit.

Mentrestant van secant, un per un, tots els components de l’estació. Després de diversos dies de treballar pràcticament sense dormir, tots dos estan amb febre, però ho amaguen. El pilot surt fora de la nau per comprovar els danys reals externs i comprova que el principal problema que torni a funcionar és un sensor està dins un tub de ferro en l’exterior i que no hi ha manera de trencar, per tal que rebi la llum solar, es carregui i torni a fer funcionar l’estació. Mentre està fora, el curtcircuit provoca foc dins l’estació i l’enginyer té cremades tot i que, finalment es posa el tratje i obre l’escotilla apagant el foc.

Per un cantó no poden tornar a fer funcionar la nau i per l’altre han consumit molt oxigen, per la qual cosa un dels dos no podrà tornar a la terra. El pilot és el que s’ha de quedar, però l’enginyer diu que o tornen els dos o no tornen. Així que, mentre a la terra, la dona del pilot es despedeix del seu marit i donen per fracassada la missió mentre decideixen destruir-la amb un torpede, els dos cosmonautes aprofiten la baixada de temperatures durant la nit per intentar trencar el tub de ferro que no deixa visible el sensor. Però passa tota la nit i no ho aconsegueixen. Al fer-se de dia, en un últim cop, el tub surt despedit, el sensor s’activa i fa funcionar els panels solars, cosa que fa que es comenci a fabricar oxigen. En aquest moment apareix la Challenger i se saluden tots els cosmonautes.

Ara ja poden aguantar més dies en una estació operativa fins que són rescatats per una altra missió.