Bloc personal,

diumenge, 29 de juliol de 2018

20,000 Leagues Under the Sea (1916)

[624]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Stuart Paton
Guió: Jules Verne (basada en la seva novel·la)
Actors: Allen Holubar, Dan Hanlon, Edna Pendleton

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 1h 45min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“El capità Nemo ha construït un submarí fantàstic per la seva missió de venjança. Ha viatjat més de 20.000 llegües a la recerca de Charles Denver, un home que va causar la mort de la princesa Daaker. En veure el que havia fet, Denver va segrestar la filla al seu iot i va marxar. L’abandonà en una illa misteriosa i ara ha tornat després de tots aquests anys per veure si encara està viva i si els malsons que té es detindran. La filla ha estat trobada per cinc supervivents d’un globus de l’exèrcit de la Unió que es va estavellar a prop de l’illa. A la mar, el professor Aronnax estava a bord del vaixell ’Abraham Lincoln’ quan Nemo el va enfonsar i va salvar al professor, la seva filla i altres dos homes a l’aigua. Els presoners al principi, són ara tractats com a convidats per veure el món submarí i per caçar sota les onades. Nemo també els explicarà sobre el Nautilus i la revenja que l’ha impulsat durant tots aquests anys.”

Crítica

Massa llarga, no?

La història és per esplaiar-se, però només posant Jules Verne al cartell ja venien entrades segur. A més afegien el nom de Nemo i èxit assegurat. De fet el títol és el de menys… Però justament per tot això tampoc calia inventar-se part de la història si la mateixa història ja era bona. Ara que, pensant-ho millor, és el que es fa justament ara, no?

La “gràcia” de la pel·lícula, com ella mateixa s’autopromociona en els títols de crèdit, és la de mostrar un “sistema exclussiu de filmació sota l’aigua” i que guarden en secret. Suposo que, per l’època, que tothom pogués veure imatges submarines amb taurons de veritat i bussos caminant sota l’aigua ja era per si mateix un gran avanç. Ara bé, l’escena del pop gegant en la que el mateix escafandrista s’ha d’agafar els tentacles per lligar-se com i si s’hagués quedat atrapat és, com a mínim, de risa… almenys vista cent anys després de la seva filmació.

També fa molta gràcia l’afegitó de la història, si més no encara més exòtica, la part índia i, sobretot, els maquillatges excessivament foscos per fer entendre que són indis. Es fa molt estrany veure el Nemo com un príncip indi i, a més, amb ulls clar, com la seva filla.

Resum (amb espòilers)

Una estranya i gegantina “criatura del mar” ha estat arrasant els mars. El vaixell naval nord-americà Abraham Lincoln és enviat a investigar, però és atacat per “la criatura” que resulta ser el Nautilus, el fantàstic submarí de l’enigmàtic Capità Nemo. A continuació, a “un estrany rescat”, fa pujar el submarí a la superfície i rescata els que han caigut per la borda, incloent el professor Aronnax i la seva filla (que són francesos). Després d’obligar-los a prometre de no escapar, Nemo els mostra les meravelles del món submarí i fins i tot els porta a caçar al fons del mar.

Mentrestant, els soldats d’un globus de l’exèrcit de la Unió es troben en una misteriosa illa, no gaire lluny del submarí. Troben una noia salvatge que viu sol a la illa (“una nena de la natura”).

El vaixell de Charles Denver arriba a la illa. Un ex oficial colonial destinat a l’Índia, ha estat perseguit pel fantasma d’una dona (Princess Daaker) que va atacar fa anys; ella es va apunyalar a si mateixa en lloc de sotmetre’s a ell. i a fugir amb la seva jove filla que després va abandonar a la illa. El tormentat Denver l’ha tornat a veure.

Un dels soldats de la Unió segresta la noia salvatge i la porta al vaixell Denver. Un altre soldat neda a bord per rescatar-la. Al mateix temps, Nemo descobreix que el vaixell pertany a Denver, l’enemic que ha estat buscant tots aquests anys. El Nautilus destrueix el vaixell amb un torpede, però el capità Nemo salva la noia i el seu salvador.

En escenes de flashback elaborades a l’Índia, Nemo revela que és el príncep Daaker i que va crear el Nautilus per venjar-se de Charles Denver. Està encantat de descobrir que la noia salvatge abandonada és la seva filla perduda, però la seva emoció és tal que acaba morint. La seva lleial tripulació l’enterrarà al fons marí. Es dissolen i el Nautilus queda a la deriva a la seva pròpia tomba sota l’aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari