L’humor: una il·lusió del sentit

Si podem fer un acudit i amollar unes rialles fresques ens dóna la impressió que dominem la realitat.”

[ “Humor” - Melcior Comes, escriptor.

20/06/14 - El Cafè de la República. Factoria Sensible. ]

“No ha passat ni un minut, però ja al telèfon mòbil, a lo les anomenades xarxes socials, ja fem befa del personatge que un dia o l’altre fica la pota fins a la cintura. Vivim temps humorístics. Twitter, sobretot és un intercanvi de puies i d’humor. Les tires còmiques dels diaris diuen més del tarannà col·lectiu que moltes cròniques. Els humoristes són els nous gurús, perquè un informatiu en clau còmica té més audiència que els telenotícies seriosos. En temps de crisis, d’aldarull i canvis imprevistos, l’humor actua com a abrasiu i com a dotador de sentit. Potser no sabem què ens passa, però si podem fer un acudit i amollar unes rialles fresques ens dóna la impressió que dominem la realitat. El rei abdica i els elefants ballen la conga. Sembla que ja ho hem assimilat. L’humor, en el fons, no és res més que una il·lusió del sentit. Vivim en temps de comèdia a pesar de totes les tragèdies que ens sacsejen minut a minut. Si podem riure, almenys tenim una vaga sensació de potència dins la impotència general que sovint ens embarga. Som un poble amb humor. Ens agrada riure més del que ens agrada lluitar. D’això se’n pot dir civilització, tot i les engrunes de suau decadència. Anem fent entre alegria i ganyotes fins a la següent oportunitat de tornar a plorar de rialles.”