#onedayonecover [347-365]

Smokin’ with The Chet Baker Quintet (1965)

Me and Earl and the Dying Girl (2015)

[288]

Està bé… correcte… però no mata.

Un 8,0 a IMDb és desproporcionat de totes, totes. I amb els mateixos tòpics de sempre: pel·lícula adolescent de “noia amb càncer” i com enfrontar-se al món real.

Sí és original la manera gràfica en que es presenta la pel·lícula. I com a mínim no és tan nyonya com altres…



IMDb (8,0):
“Greg és un estudiant de secundària que passa la major part del seu temps fent paròdies de pel·lícules clàssiques amb el seu company de treball Earl, fins que canvia el seu punt de vista sobre la vida després de fer-se amic d’una companya de classe que acaba de ser diagnosticada amb càncer.”

Psycho (1960)

[287]

Rodona.

El referent de sempre, però que feia molt no l’havia vista de principi a final. És possible que només l’hagués vista sencera una vegada. A destacar, amb el pas del temps:

• l’assassinat passa molt al prinicipi de la pel·lícula,
• no recordava en absolut per què l’actriu secundària arriba al motel (genial la història),
• l’actriu secundària és guapíssima (a Hitchcock (2012) l’Scarlett Johansson no li arriba a les soles de la sabata) i té un “vozarrón” de tres parells…
• la il·luminació és brutal,
• els plànols i moviments de càmera encara més,
• em sobra l’escena final de l’explicació psiquiàtrica.

En fi… qui sóc jo per valorar la feina del “mestre”.



IMDb (8,6):
“Una secretària de Phoenix roba 40.000 $ d’un client del seu jefe, es dóna a la fuga i va a parar a un motel dirigit per un jove sota el domini de la seva mare.”

#onedayonecover [346-365]

Chet Baker - Chet (1959)

On the Beach (1959)

[286]

O és molt bona… o és molt dolenta… no sé.

Recordo haver-la vist, de petit, per la tele. Però és un record bastant diferent amb el que m’he trobat ara…

Jo recordo la búsqueda de vida en alguna ciutat abandonada/destruïda per la radiació com la part principal de la pel·lícula, i ara, aquesta part de “moltes-pel·lícules-en-una” queda esvaïda en menys de la quarta part del metratge final. I la percepció que se’m queda ara és un “anar fent” dels pocs supervivents de la humanitat davant un final inevitable. En resum, ridícula. Ara, sense la por a l’apocalipsi nuclear d’aquella època, es veu fora de lloc, atípica i, sobretot, molt ridícula amb aquestes forçades “històries d’amor” i les “forçades” Hollywood Stars del moment.

El que sí és curiós és que la pel·lícula s’estrena el 1959, és ciència ficció perquè parla del futur 1964 en un apocalipsi radioactiu de la humanitat, i jo la vaig veure per l’única televisió que hi havia al moment pels voltants de 1975…



IMDb (7,3):
“Després d’una guerra nuclear mundial els habitants d’Austràlia han d’arribar a un acord amb el fet que tota la vida humana serà destruïda en qüestió de mesos.”

#funnywordsgift (44)

“Where you have the pot, don’t put your cock.”

[44]

#onedayonecover [345-365]

Chet Baker - Do It the Hard Way - The Riverside Years (1958-59)

#onedayonecover [344-365]

Chet Baker Sextet - Chet is Back! (1962)

Dark Skies (2013)

[285]

Molt interessant!

Terror psicològic + fenòmens paranormals + lladres de cossos + extraterrestres = estupenda!



IMDb (6,3):
“Una pacífica família dels suburbis, els Barret, es veu sacsejada per una creixent sèrie d’inquietants esdeveniments quan són conscients que una terrible i mortal força va a per ells.”

#onedayonecover [343-365]

Chet Baker - It Could Happen to You (1958)