Reflexions en veu alta: les pel·lícules i el pas del temps

Anava a escriure una reflexió que fa dies em ronda pel cap, i de fet l'havia escrit ja, però m'ho pensat millor i l'he tatxat... ;-)

Per què fa anys, era habitual veure en una pel·lícula d'acció una violació a una dona i ara no apareixen? I en canvi apareixen molt sovint, per exemple, que quan segresten algú (abans era raptar), el primer que fan es drogar-lo amb algun tipus de substància intravenosa? Què és pitjor conceptualment i psicològicament parlant, dels dos casos?

Del mateix podríem dir de les moltes pel·lícules, que no deixen de ser un reflexe de la nostra societat i del pas del temps, en que els protagonistes bevien litres i litres d'alcohol com a conducta social i ara es veu poc sovint. El beure era/és una conducta social...

"– I vostè, beu gaire alcohol?
– El normal: el cigaló del matí, un parell de quintus a mig matí, el vi del dinar, la copa del migdia, les cervessetes de la tarda i el cubata del vespre..."

En canvi el fumar, que sí s'ha eliminat bastant, sembla que en algunes situacions forcin el personatge a fumar per anar en contra del que avui per avui es considera políticament correcte.

...

Em sembla que, malgrat les opinions personals de cadascú, darrera de tot hi ha un rerafons de gran conspiració que ens fa anar a la majoria de mortals com uns titelles.

Ah! Però tot això ho he dit en veu alta? Són coses que em passen pel cap i tal com en venen després se'n van... ;-)