Des que tenia 21 anys que les cefalees “em passaven per la pedra” puntualment cada any sense excepció. En alguns casos eren als 9 mesos i en la millor de les situacions 15 mesos. Però sempre acabava caient.
Ara portava 4 anys de l’última crisi i, tal com algú m’havia dit, confiava en que en el fet de “fer-me gran” ja haguessin desaparegut. Però no...
Ja a finals d'agost ja vaig tenir algun avís i quan al setembre van començar les primeres cefalees d’importància, vaig començar amb el liti (Plenur). Un setembre va portar a un octubre sense rastre de cap dolor. A finals de mes, vaig començar a baixar la dosis. Però a mitjans de novembre van tornar. Vaig tornar a la dosis original.
Des de l’1 de desembre això és un infern i he hagut de pujar la dosis. El famós pont de festivitats no ajuda massa tampoc: els especialistes estan de vacances i les farmàcies diuen que d’Imigran injectable (sumatriptan), l’únic medicament que realment apaga el dolor en el moment més crític, no n’hi ha... Finalment se m’ha acabat l’Imigran i ha estat un cap de setmana ben NEGRE.
Demà, acabat el maleït pont, aniré al neuròleg a veure què...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada