Potser encara és aviat per tirar la tovallola, però vista la progressió de les molèsties primer i la confirmació de la lesió després, i a les altures que estic de lʼany on hauria dʼestar fent tirades llargues a base de bé, no puc més que dir adéu Marató Barcelona 2013. Cal tocar de peus a terra i ser realista...
Si veig que més endavant realment surto de la lesió i encara no he perdut fons, potser provaria de fer-la igualment (la inscripció ja està pagada) encara que fos només per acabar-la xino-xano. És una llàstima, perquè tal i com havien anat els entrenaments i la prova amb la Mitja hagués pogut fer una bona marca, al voltant de les 3 hores 45 minuts amb certa facilitat. Però el que està clar és que no cal obsessionar-se... Hi han coses més importants a la vida!
Una altra vegada serà... o no! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada