Venom (2018)

[661]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ruben Fleischer
Guió: Jeff Pinkner, Scott Rosenberg
Actors: Tom Hardy, Michelle Williams, Riz Ahmed

[ Acció, ciència ficció ] 1h 52min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Quan Eddie Brock adquireixi els poders d’un simbiont, haurà d’alliberar el seu alter-ego “Venom” per poder salvar la seva pròpia vida.”

Crítica

Bé i malament…

En línies generals puc dir que la pel·lícula m’ha agradat. Especialment perquè l’he vista al cinema com a regal d’aniversari del meu nét i feia potser deu anys que no anava al cinema. Quan la pel·lícula s’ha animat i han començat a haver-hi les reglamentàries persecucions, es pot dir que ha estat força entretinguda. Però l’arrancada ha estat francament dolenta, amb un aterratge d’una nau a la Terra amb errors greus en l’ambientació i uns diàlegs de pa sucat amb oli, totalment forçats i fora de qualsevol credibilitat només per justificar i explicar algun precedent i el context de la història. Això m’ha fet mal, molt mal… han sigut uns minuts realment insultants.

Suposo que, per la falta de costum d’anar al cinema, he vist errors que d’altra manera no hauria vist. Primer un doblatge francament deficient: qui es pot creure que tenen aquesta veu? Quan vas al cinema, acceptes explícitament que t’expliquin històries i mentides: hi vas perquè t’entretinguin. Però ho fas amb la contrapartida de que ho intentaran fer el més bé possible. El doblatge no ha estat el cas. Com tampoc ho ha estat algun efecte del simbiont intentant entrar en un cos humà o els fotomuntatges de Tom Hardy conduint una moto per la ciutat o algun desenfoc d’imatge no forçat… Són les coses que té el cinema en alta definició projectat en pantalla gran. ;-)

M’ha agradat veure que ben bé la meitat de la sala, en acabar la pel·lícula, s’han quedat assentats esperant els títols de crèdit per les conegudes escenes extres i, un cop acabats, ens hem quedat nosaltres i dos parelles més esperant les segones escenes extres post-crèdits i, l’encarregat de la sala, veient que sabíem a què ens esperàvem, ens ha preguntat si volíem que avancés la pel·lícula als segons post-crèdits. Els primers post-crèdits han estat de la presentació d’un nou assassí amb simbiont dintre que promet acció en properes pel·lícules i els segons, de la presentació de la pel·lícula d’animació d’Spiderman.

Resum (amb espòilers)

Un periodista acostumat a destapar casos conflictius, s’aprofita d’informació classificada que li arriba a la seva xicota per destapar la falta d’escrúpols d’un cap de científics que ja ha enviat naus espacials a l’espai i ha aconseguit portar a la Terra alienígenes en forma de simbiont. Després de diverses proves, decideix experimentar amb humans, però en la majoria de casos fracasa.

El periodista entra en les instal·lacions després que una científica reprovi la falta d’ètica del seu cap i, en un moment de descuit, un simbiont surt del cos d’un humà usat com a conillet d’índies i entra en el cos del periodista. A partir de llavors la seva vida canviarà i començarà a sentir veus, fins que finalment acaba parlant i tractant de tu a tu amb el simbiont.

El científic vol recuperar el seu simbiont desaparegut costi el que costi, però el simbiont, protegint el periodista, s’escapa de tothom. El simbiont li explica al periodista que no han estat recollits de l’espai com es pensen ells, sinó que s’han deixat agafar per poder portar a la resta de simbionts a la Terra, amb la corresponent invasió o colonització i acabar vivint-hi.

Un altre simbiont que s’havia escapat de la nau en el moment d’estavellar-se contra la Terra i que ha anat passant de cos en cos fins arribar al centre d’investigació, acaba invadint el cos del científic sense escrúpols i, sense més preparatius, decideix llançar el coet i recollir els seus congèneres. Mentrestant, Venom que és el nom del simbiont del periodista, ha decidit que prefereix viure a la Terra fent el que li plagui sense altres competidors i, en una lluita final, acaba fent explotar el coet i el simbiont per tal d’aturar-lo. Sembla que també ha mort Venom per salvar el periodista, però en l’escena final, despedint-se de la xicota, sentim la seva veu resonant en el seu cap.