Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Michel Ocelot, Raymond Burlet
Veus de doblatge: Doudou Gueye Thiaw, Maimouna N’Diaye, Awa Sene Sarr
[ Animació, aventura, familiar ] 1h 11min
Crítica
Una petita joia…
En navegació random per YouTube m’he trobat aquesta petita joia de la que mai havia sentit parlar. En un primer moment he estat a punt de deixar-la pensant que era dolenta de nassos… però hi havia alguna cosa que em deia que no i realment ha valgut la pena. Veig que, anys després, n’han fet una segona, tercera part i fins i tot un musical. O sigui, aquí no és ni coneguda (almenys per mi), però a França i molts païssos subsaharians de parla francesa n’és un referent.
Realment una pel·lícula d’animació diferent. Diferent pel tipus d’història explicada i la manera d’explicar-la. Sense manies ni embuts en mostrar nus d’adults i de nens, amb una gama de colors i textures fora de l’habitual i proporcions dels personatges inusuals també. Fora prejudicis!
Resum (amb espòilers)
En un poblat aïllat del món en l’Àfrica subsahariana, un nen que encara no ha nascut li parla a la seva mare abans de nèixer. Neix sol, surt caminant i parlant amb sa mare. Es neteja sol i pregunta pel seu pare i pels homes de la família. S’assabenta que tots els homes de la família, menys el germà petit de la mare han estat devorats per un bruixa malvada que els ha près l’aigua del poblat, per la qual cosa han d’anar molt més lluny a buscar-la.
Tot i ser petit, és molt espavilat i, malgrat tot, tothom el desprecia pel petit que és i no li fan cas, però, mica en mica, va desbarant els plans malèfics de la bruixa que atormenta el poble i salva els nens de les seves mans i dels fetitxos de fusta embruxiats que la serveixen.
Preguntant a la seva mare qui pot saber el per què la bruixa és tan dolenta, li contesta que potser el seu avi, el pare del seu pare, un ancià que viu en una muntanya més enllà de la casa de la bruixa, en coneix els motius. Però per arribar la muntanya ha d’esquivar la mirada del fetitx vigilant que tot ho sap de la teulada de la casa de la bruixa. Ajudat per la seva mare, entra en un cau sota terra i va traçant un camí subterrani per arribar a l’altra banda. Pel camí es troba una mofeta que el vol atacar i esquirols que l’acaben ajudant. Més enllà de la casa de la bruixa, un porc senglar el persegueix sense parar fins que, finalment, aconsegueix entrar en el termiter vermell, que és l’entrada de la cova del seu avi.
El seu avi, que és un home gran i que l’única saviesa que té és l’experiència pròpia de la vida, li diu que la bruixa és dolenta perquè té un clau enverinat i encisat clavat a l’esquena que li produeix molt dolor i alhora enverina el que està al seu voltant. Després de diverses trifulques, li para una trampa a la bruixa per tal de poder tirar-se-li a l’esquena i treure-li el clau. Després d’un gran esgarip de dolor, la bruixa torna a ser una noia normal.
Kirikú, que encara és un nadó –però que parla, camina, corre i és molt espavilat– li demana casar-s’hi l’exbruixa s’hi nega perquè és molt petit. Llavors li demana un petó. Li fa i al moment es transforma en un jove ben plantat. S’enamoren i torne al poblat.
Al poblat, que tothom hauria d’estar content per alliberar-los de la bruixa, volen matar la noia posseïda i ara exbruixa per tot el mal que els va fer, però just en l’últim moment apareix l’avi de Kirikú amb tots els homes que havien desaparegut i que s’havien pensat que s’havia menjat la bruixa. Només estaven sota un encanteri i s’havien convertit en fetitxos de fusta. Acaben tots ballant i cantant, una vegada més, com tantes d’altres al llarg de la pel·lícula, amb els cossos nus i amb total naturalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada