Bloc personal,

diumenge, 8 de setembre del 2019

One-Punch Man (2019) S02
(Wanpan Man | OnePunch-Man)

[95]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Chikara Sakurai
Guió: Tomohiro Suzuki, basat en el manga de One i Yusuke Murata
Veus de doblatge: Makoto Furukawa, Kaito Ishikawa, Hiromichi Tezuka

[ Animació, acció, aventura ] 12 capítols de 24 min.

Sinopsi

IMDb (8,9):
“La història de Saitama, un heroi que ho fa només per diversió i pot derrotar els seus enemics amb un sol cop de puny.”

Crítica

Si era bona, ara encara ho és més…

Cada cop m’agrada més aquesta sèrie. Suposo que el secret és el tipus d’anti-heroi i el fet que no sigui un personatge amb un aspecte inamovible, doncs en cada situació el dibuix és ben diferent, però sobretot ho és el fet que, per ser tan ximplet, te n’en rius i hi empatitzes molt ràpidament.




Resum (amb espòilers)

Si a la primera temporada coneixíem com funcionava l’associació d’herois, en aquesta segona temporada coneixem l’existència de l’associació de monstres. Una bonica metàfora de com funciona la nostra societat. Bufetades tota l’estona.

dissabte, 7 de setembre del 2019

#funnywordsgift (248)

“I shit on gold whore.”

[248]

Shigatsu wa kimi no uso (2014) S01 (Your Lie in April)

[94]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Kyōhei Ishiguro
Guió: Takao Yoshioka, basat en el manga de Naoshi Arakawa
Veus de doblatge: Natsuki Hanae, Risa Taneda, Ayane Sakura

[ Animació, drama, música ] 22 capítols de 23 min.

Sinopsi

IMDb (8,6):
“Un nen prodigi del piano que va perdre la seva capacitat de tocar després de patir un esdeveniment traumàtic a la seva infància és obligat a tornar a tocar amb una noia excèntrica que té un gran secret.”

Crítica

Molt millor que Piano no mori…

És bastant calcada en molts aspectes a Piano no mori (El bosque del piano), també en biblioteques d’aplaudiments i música, però no és tan pesada com aquesta, tot i que hi ha moments que Déu n’hi do! Té un punt de tendresa i sensibleria molt agradable. Almenys a mi m’ha agradat força!

Resum (amb espòilers)

Un reconegut nen prodigi del piano que és ensenyat per la seva mare, malalta terminal, amb gran duresa, un bon dia deixa de tocar el piano acosat per traumes. De més gran coneix un noia esbojarrada que desprén una gran asertivitat i se’n queda enamorat, tot i saber que ell és segon plat davant el seu millor amic. Veiem, concert rera concert en què es basen els seus traumes de la infància en l’entorn del quartet d’amics (hi ha una noia, veïna de casa, que està enamorada d’ell).

Coneixem els seus traumes i també les vides de la resta de personatges, que no només són aquests quatre, i com des de ben petits els va influir la presència del prodigi del piano en les seves vides.

Resumint… que la noia va decidir que es dedicaria a la música el dia que el va escoltar de ben petit i, després de patir el llarg procés d’una malaltia que també la matarà, com a la mare del protagonista, decideix que vol tocar amb el traumatitzat pianista i com amb la seva positivitat davant la poca vida que li queda, acaba influint en el pianista i la resta de companys.

Una història tendra, maca i amb facilitat per excretar llàgrimes.

divendres, 6 de setembre del 2019

One-Punch Man (2015) S01
(Wanpan Man | OnePunch-Man)

[93]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Shingo Natsume
Guió: Tomohiro Suzuki, basat en el manga de One i Yusuke Murata
Veus de doblatge: Makoto Furukawa, Kaito Ishikawa, Hiromichi Tezuka

[ Animació, acció, aventura ] 12 capítols de 24 min.

Sinopsi

IMDb (8,9):
“La història de Saitama, un heroi que ho fa només per diversió i pot derrotar els seus enemics amb un sol cop de puny.”

Crítica

Gran descobriment!

Feia temps que en sentia parlar. Suposo des de que van emetre la segona temporada al maig de 2019. Però, no sé perquè, ho confonia amb One Piece… En fi… que ha estat un gran descobriment i, tot i que les sèries de lluites no m’agraden gens ni mica, aquesta val la pena per tot el que justament no són lluites, el plantejament de la sèrie, l’anti-heroi, la senzillesa i, per què no, les lluites… ;-)




Resum (amb espòilers)

Saitama és un jove que, per avorriment, vol ser heroi. No se sap ben bé perquè, però és la persona més forta del món i, amb un sol cop de puny, és capaç d’acabar amb qualsevol enemic.

Per aconseguir rellevància i notorietat, com la resta d’herois, s’inscriu a l’associació d’herois i, tot i que és més fort que ningú, li concedeixen un tercer nivell, per la qual cosa continua passant desapercebut. Malgrat tot, va fent amics –i enemics– per allà on passa. La gràcia de tot plegat és que és molt normalet, però també bastant tontet en segons que… vaja, que és fàcil que hi empatitzem ràpidament.

dijous, 5 de setembre del 2019

The Mule (2018)

[759]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Clint Eastwood
Guió: Nick Schenk, Sam Dolnick (article del NYT sobre el que està inspirat)
Actors: Clint Eastwood, Patrick L. Reyes, Cesar De León

[ Crim, drama, thriller ] 1h 56min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Un horticultor i veterà de la Guerra de Corea de 90 anys es converteix en transportista –mula– de droga per a un càrtel mexicà.”

Crítica

M’esperava alguna cosa millor, la veritat…

L’actor i director sempre m’ha agradat, però en aquesta ocasió m’ha semblat tot plegat una història una mica descafeïnada… la història mateixa i la manera d’explicar-la. Un cop explicat l’argument de la pel·lícula, què queda? No hi ha res més enllà…

Resum (amb espòilers)

Un ancià de 90 anys, excombatent de la guerra de Corea, es dedica a fer d’horticultor presentant-se a concursos de flors. La família fa anys que la té abandonada. Sabent que la seva filla, ja gran i amb una nena gran també, es casa, no es presenta al seu casament, la qual cosa fa que la relació familiar, ja de per si mateixa bastant delicada, s’acabi de trencar.

Amb l’arribada de les noves tecnologies i la falta d’estar al dia, fa que el seu “negoci” de flors faci fallida, li embarguin la casa, els cobertissos i demana ajuda a la néta, que ara ja és adulta i està a punt de casar-se. La seva arribada, però, tot i que és consentida per la seva néta, no agrada a la seva exdona i a la seva filla. Avergonyit, marxa, no sense que abans un hispà, parlant amb ell i sabent que sempre s’ha dedicat a anar d’una punta a l’altre del país i no haver tingut mai una multa de tràfic, li ofereixi un contacte per treballar de transportista.

La mercaderia a transportar és cocaïna i, tot i que en cap moment se’n parla, ell ho sap perfectament. Després del primer viatge rep una important quantitat de diners, així que el que primer que fa és canviar-se la vella furgoneta per una de nova i accepta fer un segon viatge. Les càrregues cada cop són més importants i els pagaments que rep també, així que comença a ajudar la seva néta en les despeses del casament primer i als exveterans de la guerra en arreglar el casal. La seva única feina és anar a uns tallers de canvis de roda on li carreguen la droga i portar-la a través del país en un viatge de dos o tres dies a l’altra punta, deixar la furgoneta aparcada en un motel durant una hora amb les claus a la guantera i al cap d’una hora tornar i recollir el seu sobre amb diners.

Mentrestant des de l’oficina antidroga fa temps que saben de l’existència d’una mula que cada cop transporta més droga i, davant la pressió d’aconseguir alguna detenció, encarreguen a un detectiu investigar l’assumpte. Tot i tenir un talp dins l’organització criminal, no saben qui pot ser la mula: no esperen pas que sigui un home tan gran. En un moment donat es creuen i parlen amistosament policia i transportista sobre la importància de cuidar de la família.

Els carregaments de droga cada cop són més grans i acaba sent la mula de més confiança del càrtel i, tot i que a alguns no els agrada la seva manera de treballar, el cap del càrtel vol conèixer-lo en persona després de posar el seu millor home darrera seu en el transport més gran fet fins el moment i sense cap problema.

Al càrtel el cap és assassinat i apareix un nou líder que canvia la manera de fer les coses, per la qual cosa, la mula és marcat de ben a prop per no espifiar-la. La néta avisa el seu avi que l’àvia ha estat ingressada i que està molt malament. Tot i que, en un principi, diu que no pot anar-hi perquè té feina, s’hi acaba presentant davant el desconcert del càrtel que no sap on buscar-lo i de la policia que li tenia preparat l’últim parany. La dona mora i la mula es queda al funeral. En acabar, continua la ruta i primer és detingut pel càrtel, tot i que per ordres del nou cap, el fan continuar la ruta. Finalment és aturat i descobert per la policia. Acaba els seus dies a la pressó cuidant de plantes.

dilluns, 2 de setembre del 2019

Superlópez (2018)

[758]
(cinema espanyol) [21]


Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Javier Ruiz Caldera
Guió: Jan (còmic), Borja Cobeaga
Actors: Dani Rovira, Alexandra Jiménez, Julián López

[ Acció, comèdia, ciència ficció ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (5,3):
“LJuan López, un oficinista ordinari i anònim, decideix exposar els seus superpoders per convertir-se en el primer superheroi espanyol: Superlópez.”

Crítica

Pfff…

No sé què dir… tampoc calia.

Resum (amb espòilers)

No tinc ganes ni d’explicar de què va… vinga, va, faré un esforç.

Un nen modificat genèticament en un planeta a l’altre punta de la galàxia acaba de nèixer i és enviat dins una nau a la Terra, perquè el dolent està guanyant la guerra. En saber-ho, hi envia la seva filla perquè el destrueixi. Arribant a la Terra, el nen topa amb un satèl·lit i acaba aterrant a Espanya. La nena a EE.UU.

Mentre el nen, amb bigoti des de nadó, intenta portar una vida normal a Espanya amagant els seus poders de superforça, la nena als EE.UU. acaba convertint-se en la SEO d’una important nacional que es dedica a l’electrònica. De gran, Superlópez atura un tren del metro que està a punt d’estavellar-se que ha preparat la noia per tal de trobar-lo i és descobert.

Al mateix temps que la noia intenta retenir-lo, avisant al seu pare perquè vingui a buscar-lo, Superlópez va descobrint els seus poders en companyia de la xicota que li agrada i el seu company que alhora és cap a l’oficina on treballa.

No cal dir que guanya Superlópez, la noia mata el seu pare, n’ocupa el poder i torna al seu planeta a governar-lo, mentre Superlópez decideix quedar-se a la Terra amb la gent que coneix.