Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Kyōhei Ishiguro
Guió: Takao Yoshioka, basat en el manga de Naoshi Arakawa
Veus de doblatge: Natsuki Hanae, Risa Taneda, Ayane Sakura
[ Animació, drama, música ] 22 capítols de 23 min.
Sinopsi
IMDb (8,6):
“Un nen prodigi del piano que va perdre la seva capacitat de tocar després de patir un esdeveniment traumàtic a la seva infància és obligat a tornar a tocar amb una noia excèntrica que té un gran secret.”
Crítica
Molt millor que Piano no mori…
És bastant calcada en molts aspectes a Piano no mori (El bosque del piano), també en biblioteques d’aplaudiments i música, però no és tan pesada com aquesta, tot i que hi ha moments que Déu n’hi do! Té un punt de tendresa i sensibleria molt agradable. Almenys a mi m’ha agradat força!
Resum (amb espòilers)
Un reconegut nen prodigi del piano que és ensenyat per la seva mare, malalta terminal, amb gran duresa, un bon dia deixa de tocar el piano acosat per traumes. De més gran coneix un noia esbojarrada que desprén una gran asertivitat i se’n queda enamorat, tot i saber que ell és segon plat davant el seu millor amic. Veiem, concert rera concert en què es basen els seus traumes de la infància en l’entorn del quartet d’amics (hi ha una noia, veïna de casa, que està enamorada d’ell).
Coneixem els seus traumes i també les vides de la resta de personatges, que no només són aquests quatre, i com des de ben petits els va influir la presència del prodigi del piano en les seves vides.
Resumint… que la noia va decidir que es dedicaria a la música el dia que el va escoltar de ben petit i, després de patir el llarg procés d’una malaltia que també la matarà, com a la mare del protagonista, decideix que vol tocar amb el traumatitzat pianista i com amb la seva positivitat davant la poca vida que li queda, acaba influint en el pianista i la resta de companys.
Una història tendra, maca i amb facilitat per excretar llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada