Dolor y gloria (2019)

[761]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Pedro Almodóvar
Guió: Pedro Almodóvar
Actors: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Leonardo Sbaraglia

[ Drama ] 1h 53min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“Un director de cinema reflexiona sobre les opcions que ha pres a la vida i com el passat i el present es veuen xocant al seu voltant.”

Crítica

Pensant que seria un bluf, m’ha sorprès positivament…

Com també m’ha sorprès el bon paper d’Antonio Banderas, al que sempre he considerat bastant mediocre.

La història m’ha interessat… bé, millor que la història en sí, la manera d’explicar-la i, tot i que segueix l’estètica “plana” de les últimes pel·lícules –bastant dolentes totes–, té aquell punt interessant encara que, de cap manera, recupera l’essència original d’Almodóvar, cosa que, per altra banda, trobo molt bé, doncs malgrat que tothom espera l’estil original del director, la seva empremta, les persones canvien, per bé o per malament, i aquest canvi cal entendre’l positivament, com una evolució a una altra cosa.

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula narra una sèrie de retrobades de Salvador Mallo, interpretat per Antonio Banderasm, que fa de Pedro Almodóvar, un director de cinema en el seu declivi. Alguns d’aquestes trobades es reprodueixen en temps real, d’altres es recorden a través de flashbacks: la seva infància als anys seixanta, quan va emigrar junt amb la seva família al poble de les coves de Paterna, la seva escolarització, el seu primer amor adult a Madrid a la dècada de 1980, el dolor de la ruptura d'aquesta relació, escriure com a teràpia per oblidar, el descobriment del cinema, davant la impossibilitat de continuar rodant, etc.

El director de cinema espanyol Salvador Mallo es troba en plena crisi creativa, afectat per dolències físiques i mentals, ja que una pel·lícula anterior, “Sabor”, ha estat remasteritzada i reeditada per al públic afí. Truca a Alberto Crespo (Asier Etxeandia), l’actor principal de Sabor”, amb qui no ha parlat des de fa 30 anys a causa d’una baralla sobre la interpretació de l’actor, referint-se a la pròpia caiguda d’Almodóvar amb Banderas. Crespo introdueix Salvador en el consum d’heroïna. En prendre la droga Salvador revisa algunes de les seves experiències infantils: com es trasllada a una cova emblanquinada amb el seu pare (Raúl Arévalo) i la seva mare Jacinta (Penèlope Cruz), on un treballador local (César Vicente) aprèn a llegir i escriure sota la seva tutela. Crespo porta a l’escenari un monòleg de les memòries de Salvador de Madrid dels anys 80, en què s’esmenta l’amant de Salvador Federico (Leonardo Sbaraglia), que es troba assegut al públic. Federico (que s’ha casat i ha tingut fills) troba l’apartament de Salvador (que és en realitat la casa pròpia d’Almodóvar a Madrid) on la parella es beu brindant els uns als altres, recorda i flirteja breument abans de partir de forma amistosa. Salvador reconeix que les seves lluites amb l’heroïna i les drogodependències reflecteixen el que va presenciar en Federico durant la seva època junts i li diu al seu metge que necessita tractament.

En un flashback, la seva mare, ara d’edat avançada (Julieta Serrano) l’acusa d’haver-la abandonat i de no haver estat un bon fill. Abans que pugui demostrar el seu amor per ella, mor a l’hospital en lloc del seu poble, com ella ho havia desitjat. L’assistent de Salvador li fa una invitació per assistir a una exposició d’art i es reconeix a si mateix com el noi en un quadre que s’hi exposa. La seva memòria parla de nou a la casa de la cova quan el treballador estava enrajolant la cuina. El treballador s’atura a dibuixar Salvador assegut al sol, i després diu que s’ha de banyar. Salvador es queda adormit al seu llit, suant per la calor i es desmaia del cop de sol al buscar una tovallola per al peó (tot i que això podria ser una metàfora de l’homosexualitat del noi quan surt al veure el treballador nu durant seu rentant-se).

En l’actualitat, Salvador ha comprat el quadre que el treballador havia acabat d’ell i haviat enviat a la seva mare mentre Salvador es trobava a l’escola, però se n’havia amagat. Al darrera hi ha una carta del treballador agraint a Salvador que li ensenyés a llegir i escriure. L'assistent de Salvador diu que seria fàcil trobar el treballador de nou a través de Google o preguntant al poble, però Salvador descarta que fos massa desgavellada, malgrat les diverses coincidències que ja havien sorgit durant la pel·lícula. Salvador es va sotmetre a una cirurgia per extreure’s una ossificació que li afectava la gola i que ocasionalment li provocava ofegaments sense cap motiu. A l’escena final fem un repàs al jove Salvador amb la seva mare en ruta cap a la seva nova casa caova del poble: han de dormir al terra d'una estació de tren perquè el poble pel qual estan passant és la seva festa local. El jove Salvador observa els focs artificials del poble sorprès, fixant-se a l’espectacle, mentre la seva mare està visiblement inquieta i molesta per la seva situació. La càmera es desplaça enrere i revela que un enginyer de so que enregistra la parella es troba al terra d’un film. Veiem a Salvador darrere de la càmera, recreant un record de la seva infantesa al cinema, superada la seva crisi creativa