Bloc personal,

dissabte, 12 de novembre de 2005

Sortida mig fallida

El dissabte el Ricardo ens va convocar a una altra sortida. Havia d'avisar al Pedro, però va dir que segurament dormiria.

Total... que érem el Ricardo amb la Kawasaki 600 verda, un altre noi (no recordo el nom ara mateix) amb una BMW 1150R... m'assembla, perquè he mirat aquest model i no coincideix... A partir d'ara m'apuntaré els noms i els models. ;-) Ah, no, no! Era una BMW 1150GS. Ara, això sí, amb un munt d'extres...

Només sortir de casa, a la Collada, el terra era mullat, però al agafar la carretera estava seca. Vam sortir de la benzinera un quart de deu i vam agafar direcció pantano del Foix. Al agafar la carretera era mullada. Jo vaig parar i em vaig posar les fundes de botes. I no gaire més enllà va començar a ploure. Ara van parar ells. Jo vaig aprofitar i em vaig posar els pantalons impermeables. L'altre noi anava preparat i estava disposat a tirar endavant. És clar, anant protegit i sense mullar-te es podia tirar bé. Jo també estava disposat, però el Ricardo portava rodes sense dibuix quasi. És un model per còrrer! Així que vam donar mitja volta. A Vilanova no plovia, però vam tirar cap a Sitges i ens vam parar a la Penya Espanyolista, que es veu que la porten els oncles d'aquest noi.

O sigui que vam passar el matí al bar. Davant l'entrepà de beicon i formatge, la cervessa sense alcohol i el cafè. Aquí em vaig enterar que havia estat a la Vall d'Aran el 20 de setembre, dia que tenia previst anar-hi jo però que vaig anul·lar per mal temps. Van passar molt de fred, però hi van estar tot el cap de setmana. Porta 60.000 Km a la moto... uns 15.000 Km per any.

Ara que hi penso, jo he fet 6.000 Km en 6 mesos. També per la novetat, potser he fet més quilòmetres del compte, però de promig a l'any en surten 12.000 Km... o sigui que tampoc n'ha fet tants més del meu promig... ;-)

I a Sitges, mentres parlàvem, no va ploure. Així que vam tirar a fer les costes. La idea era tornar per la carretera de Begues, però el Ricardo deia que hi havia molta humitat en aquella carretera. O sigui que, acabades les costes, mitja volta, paradeta al Molino i cap a casa.

En fi... més valia haver-se quedat a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari