Santes Creus

Doncs que la "senyora" tenia avui ganes d'agafar la moto. De fet tenia ganes de fer alguna cosa fora de la rutina diària. Així que, després de trucar al Jose i l'Encarni a veure què tenien pensat fer, hem agafat solets la moto en direcció Poblet.

Hem agafat la C-31 per Cubelles, Cunit, Calafell, el Vendrell... és a dir, la caravana consabuda de tots els caps de setmana i hem tirat direcció Valls. I al passar la serra del Montmell hem notat el fresquet, i com ens havíem entretingut bastant per la costa i ja portàvem una estoneta de moto i començaven els primers símptomes d'esgotament, en comptes d'arribar-nos a Poblet, hem decidit parar a Santes Creus.

Ja hi havíem estat fa molts anys, tots junts. Jo, fins i tot, recordava haver tocat amb l'orquestra Combo91 en una plaça de dins Santes Creus. Però ha estat un recorregut agradable, sobretot després del Vendrell, amb carreteres amb curves maques i asfalt acabat de posar. I de fet, no està tan lluny. De petit, em semblava recordar Santes Creus en la fi del món.

Al tornar, a l'arribar al Vendrell hem agafat la N-340 direcció Vilafranca del Penedès i a l'arribar a l'Arboç ens hem desviat a la dreta per agafar la carretera del pantano per arribar a casa.

Hem donat un tomb pel Fondo de Sumella, hem agafat un telèfon d'un terreny (140 m2 = 28.000.000 ptes... increïble!) i a dinar a casa.