A dinar a Sant Corneli

Hem quedat amb el Jose, el meu cunyat, i l'Encarni, la seva dona, i també el Pedro per fer una sortideta més llarga que la de divendres. Després d'esperar una bona estona el Pedro hem sortit quan eren quasi les 12 del migdia.

M'han dit que em seguien, així que he optat per tirar direcció Vilafranca, Igualada, Manresa, Berga i Sant Corneli.

El Jose amb la Yamaha FZ6 (600cc), el Pedro amb la Honda CBF 500 i jo amb "la màquina", la Suzuki V-Strom (650cc). Hem anat molt tranquilets, però per això no hi han hagut "incidents". Al cap de poca estona, ja passat Vilafranca direcció Igualada, el Pedro ha dit que no li quedava gasolina. Segons sembla no té indicador de nivell de combustible. Només se li encén una llum quan entra en reserva. Hem parat a l'autovia Igualada-Martorell. Però només sortir de la benzinera el molt sòmines comença a tirar i quan havíem d'agafar el desviament del Bruc anava per davant i no sabia per on sortir. L'he hagut d'adelantar, sortir en la següent sortida i tornar enrera.

A partir d'aquí hem tingut una molt bona carretera per fer curves fins Manresa. Ens han adelantat un grup de moteros que anaven "apretant" i el tonto del Pedro, per enriure's d'ells, ha dit, els ha seguit... a la primera curva una mica més i se la menja sencera!!! Fins Manresa molt bé. I d'aquí cap amunt.

Hem parat just abans de Berga. Jo he posat una mica de benzina per si de cas i per estirar les cames. I un quart d'hora més tard ja érem a Sant Corneli. Eren les 2 del migdia... i això que hem anat molt tranquils i amb parades. Però ens han dit que per dinar sense reserva fins les 4...

Hem estat donant unes voltes i a 2/4 de 4 ens hem presentat al restaurant. Ja ens tenien la taula preparada. El menjar cada cop deixa més que desitjar. Sí, són "només" 14 euros per barba i qui tingui gana es pot inflar, però el menjar no té cap qualitat... i a més a més estant de règim poc es pot menjar... ;-)

La tornada molt bé també. Hem sortit quasi de seguida d'havent dinat. Eren les 6 de la tarda. Hem parat a la primera benzinera perquè el Jose anés tranquil... i després he fet tot seguit fins passat Manresa. Per estirar les cames. Aquí es notava que estàvem cansadots. Jo tenia l'esquena morta. L'Encarni els abductors recarregats. I l'Ade morta de fred... sempre és la que "pateix" més encara que digui que no.

A les 8 a casa. I al final tot molt bé. Jo m'ho he passat bé.